Eduard Toldrà / Orquestra CNT-FAI

El Far
 
Personatges de la revolució: 

Eduard Toldrà, director de l’Orquestra CNT-FAI
 
Ferran Aisa
 

(Eduard Toldrà dirigint l'Orquestra CNT-FAI el 1936 a la plaça de Catalunya)

La revolució espanyola de 1936 va mobilitzar la majoria d’intel·lectuals i d’artistes a favor de la causa popular. L’obligatorietat de la sindicació va portar-los uns cap a les
fileres de la CNT i altres cap a les de la UGT. Un d’aquest casos és el del músic i compositor Eduard Toldrà . Curiosament tant a la biografia que apareix a la Viquipedia
com a d’altres els autors se salten a la torera la seva etapa d’artista compromès amb la revolució. Aquest mateix cas passa en altres personatges que van adherir-se a la CNT-FAI durant l’etapa revolucionària. A partir d’aquest número en parlaré d’ells, intercalant amb biografies de personatges de tendència llibertària que podríem afirmar que eren uns veritables savis i que per la seva ideologia han quedat marginats de la història i de la
memòria del nostre temps.
Eduard Toldrà i Soler (Vilanova i la Geltrú, 1895-Barcelona, 1962), per tant ara es compleixen 50 anys de la seva desaparició. Ha estat considerat un dels músics més importants de la música catalana dels anys vint. Fou professor de violí de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Entre les seves activitats
musicals destaca com a fundador del Quartet de Corda Renaixement, amb el qual va realitzar nombrosos concerts tant a Catalunya com a Espanya i a Europa. Toldrà  va composar nombroses peces musicals  com Sonets per a violí i piano, Empúries, La maledicció del comte Arnau, Danses de Vilanova, L’estudiant de Vic, Romanç de Santa
Llúcia, etc. Durant la Segona República fou director de l’Orquestra Municipal de Barcelona. Va composar nombroses sardanes i va posar música a textos dels poetes com Carner, Sagarra i Garcés. El 1936 va guanyar el premi Isaac Albéniz, instituït per la Generalitat de Catalunya, per La rosa als llavis amb lletra de Salvat-Papasseit per a ser cantada per Conxita Badia. Mentre estava preparant la posada en marxa de l’Orquestra Simfònica de la Generalitat va esclatar l’aixecament militar que va derivar en la Guerra Civil. L’agost de 1936 es va afiliar a la Secció de Músics d’Orquestra del
Sindicat Únic d’Espectacles de la CNT. L’organització confederal li va encarregar que organitzés l’Orquestra CNT-FAI i la banda musical del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Amb aquestes formacions musicals va realitzar nombrosos concerts tant
als teatres barcelonins com a places públiques de la ciutat. El Diluvio (17-9-1936) feia la crònica d’un d’aquets concerts celebrat a la plaça de Catalunya, per l’Orquestra de les Milícies CNT-FAI, dirigides per Eduard Toldrà. Jacinto Toryho, director de Solidaridad
Obrera, es va dirigir als barcelonins per reivindicar la música en temps de lluita: <<Todo al contrario –digué-, unos momentos de música en estos días históricos y dramáticos que son el goce de la música popular y clásica. Se está llevando a cabo una revolución
con un tono de alegría y optimismo. El optimismo de nuestros milicianos en demostración de confianza y seguridad en la victoria, señal evidente de juventud>>.
L’Orquestra CNT-FAI, integrada per 85 professors  dirigida per Eduard Toldrà, inicia el concert interpretant  “La Internacional”, i va seguir amb “Las Golondrinas” de Usandizaga i “La Santa Espina” de Morera; i a la segona part interpretaren “Fills del
Poble”, “Egmont” de Beethoven; “La Dolores” de Bretón; i va acabar l’acte amb els himnes revolucionaris “A las Barricadas”, “El Himno de Riego”, “Els Segadors” i el bis “Fills del Poble”. Davant una explosió d’alegria immensa del barcelonins que saludaven
l’himne anarquista amb el puny enlairat i les banderes al vent. L’any 1944 Eduard Toldrà va tornar a dirigir l’Orquestra Municipal de Barcelona fins a la seva mort.

Ferran Aisa-Pàmpols
(Catalunya, núm. 146, gener de 2013)