Rina Celi / cantant de swing anys quaranta

RINA CELI, CANTANT DE SWING DELS ANYS QUARANTA

Ferran Aisa

(Rina Celi)

Rina Celi, nom artístic d’Honorina Cano Esconchel, fou la primera vocalista amb èxit que va triomfar a Espanya. Fou descoberta pel periodista musical Joan Lladó i va iniciar la seva carrera de cantant a Ràdio Espanya de Barcelona, on  interpretava diverses cançons acompanyada al piano pel mestre Eugeni Badia. F. Vizcaino Casas, a Contando los cuarenta, escriu: <<Rina Celi era una muchacha delgada, atractiva y con voz potente, que no vacilaba en los agudos. Rina Celi impuso la moda de las llamada “vocalista”, seguida por una legión de cantantes de ambos sexos.>>
Rina Celi es va convertir en la noia “Hot” dels músics barcelonins, tots la volien tenir a les seves formacions. La seva popularitat va augmentar, ràpidament, a les sales de festa barcelonines: Rigat, Monterrey, Copacabana o El Cortijo. 
Rina Celi fou fitxada per l’incipient indústria del disc, i la companyia Regal li va fer gravar el primer microsurc de 78 revolucions, eren cançons musicades per Sebastià Albalat i Juan Duran Alemán: Triste mar, La luz de tus ojos i Fuiste tú. La versió que feia  del fox-trot Espiras de humo  (Smoke Drean) la va llançar cap a la fama de la música moderna. Els seus èxits van continuar amb les cançons Al claro de luna, Una carta de amor, Mimí Mimosa i Tarde de futbol, aquesta darrera es va convertir en una popular cançó del mestre Casas i Augé d’aquella Espanya autàrquica, on l’esport rei (com ara mateix) aixecava tantes passions. Que van convertir a Rina Celi, definitivament, en la cantant preferida de la joventut espanyola dels anys quaranta.


                Es tarde de futbol.
                ¡Cuánta expectación!
                Va a empezar pronto el partido
                que será de emoción.
                ¡Ya ha sonado el pito!
                Ruge la afición,
                ya se va el delantero centro
                cogiendo el balón.
                Con mirada experta
                corre, corre, corre, corre, corre, corre,
                bajo el sol.
                Delante de la puerta
                tira, tira, tira, tira. Tira... ‘Pam!
                ¡Ya hemos colocado el primer gol!
                Todos aplaudimos
                roncos de pasión.
                ¿Quién mejorará la posición?
                ¿Quién ganará
                la División?
                Dará ra, dará ra, dará ra... Será
                quien gane, el ¡Campeón!

Ferran Aisa-Pàmpols
(del llibre Barcelona balla de Ferran Aisa, Base, 2011)