Col·lectivització / Serveis Públics

EL FAR
 
AUTOGESTIÓ-4: LA COL·LECTIVITZACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS DE BARCELONA
 
FERRAN AISA
 

(El port i les tres xemeneis símbol de la Barcelona industrial)

La  col·lectivització dels serveis públics com l’electricitat, l’aigua, el gas i empreses com la CAMPSA o la FOCSA, van ser un altre capítol de la creativitat del moviment obrer barceloní. Les empreses d’aigua, gas i electricitat van ser intervingudes pels treballadors, que van ocupar les oficines i els centres principals de distribució en els primers moments de la lluita antifeixista.  D’aquesta manera va quedar garantit el servei bàsic d’energia (gas, aigua i electricitat) a la ciutat (habitatges, enllumenat de carrers, hospitals, centres oficials, etc.), tots aquests serveis van quedar sota el control del Comitè d’Empresa format per CNT-UGT. Els treballadors de les diverses empreses que formaven el sector energètic (Unió Elèctrica de Catalunya S. A., “Riegos y Fuerzas del Ebro”; Catalana de Gas i Electricitat; Cooperativa de Fluid Elèctric; Societat Espanyola de Construccions Elèctriques i Societat Productora de Forces Motrius), d’acord amb les dues federacions sindicals de la CNT i la UGT, van posar en marxa la concentració industrial i van constituir el Comitè Central de Control Obrer de Gas i Electricitat. A finals d’agost de 1936 el Sindicat Únic de Luz y Fuerza de la CNT va expropiar la resta d’empreses del sector, i, aleshores, l’Agrupació col•lectivitzada agrupà, sota el control obrer, la indústria de l’aigua, el gas i l’electricitat.  La Societat General d’Aigües de Barcelona i l’Empresa Concessionària d’Aigües Subterrànies del Llobregat, de la qual era propietària l’empresa Gas Lebón, van ser col•lectivitzades també pels treballadors, constituint el Sindicat Obrer d’Aigües de la CNT. El Comitè Obrer de l’empresa va unificar criteris sobre el preu de l’aigua, rebaixant-la, per tant els barcelonins van poder gaudir d’ aigua a casa amb un preu més assequible, passant de 0,70 a 1,50 pessetes que es pagava abans de la revolució, estabilitzant-se a 0,40 pessetes. L’empresa de petroli estatal CAMPSA, imprescindible per fer rutllar l’economia del país, fou col•lectivitzada pels treballadors, que van constituir un Comitè Central de Direcció, format per sis delegats de direcció i sis delegats representant les distintes Seccions de l’empresa. El Comitè, d’acord amb el Sindicat del Petroli de la CNT, va decidir expropiar les factories de Barcelona, Badalona, Manresa i Vic. Constituint a cada una un Comitè d’Administració depenent del de Barcelona. El Comitè Central de Direcció va acordar la pujada dels salaris per a tots els treballadors, així com la jornada de 6 hores diàries.  El petroli ja era aleshores un producte energètic important, així que el seu control era fonamental per fer marxar l’economia col•lectivista. La guerra encara havia fet augmentar més el poder de la riquesa d’aquesta energia, doncs, els avions, els tancs, els automòbils de tota mena, els vaixells, els tractors, etc., feien servir la benzina com mitjà de propulsió. L’empresa de construcció i serveis Foment d’Obres i Construccions (FOCSA), va passar a ser controlada i dirigida pels treballadors. Aquesta empresa tenia una llarga tradició de tasques públiques realitzades a Barcelona, tant en el camp de la construcció, com el de la neteja urbana. El Comitè Obrer de Control passava comptes de la gestió de l’empresa i publicava els sous que guanyaven els consellers i directius i els comparava amb els de misèria que cobraven els treballadors, a Solidaridad Obrera (3-9-1936), ho explicaven: <<Para que el pueblo sepa quienes eran los verdaderos atracadores que operaban en la cajas del Ayuntamiento y del Estado, en complicidad de los políticos de todos los colores, daremos los nombres de los consejeros con sus correspondientes sueldos anuales...>>

Ferran Aisa-Pàmpols
(Catalunya, nún. 140, juny de 2012)