L’EXÈRCIT DEL FÈNIX
Ferran Aisa
(Coberta del llibre d'Èric Bertran) |
Víctor Alexandre, en el pròleg del llibre Èric i l’Exèrcit del Fènx, acusat de voler viure en català (Proa, 2006), manifesta que el jove Èric Bertran és testimoni d’una anormalitat. No tan sols anormalitat lingüística sinó també política, doncs l’Èric, només amb catorze anys, ha estat culpable de catalanitat.
L’autor narra en primera persona els fets i les conseqüències de la seva demanda a diverses empreses comercials, perquè retolessin els seus productes en català. L’absurd es va fer present una nit de desembre de l’any 2004 quan van irrompre a casa seva vint guàrdies civils armats buscant el cap del temible Exèrcit del Fènix, nom sortit de les aventures de Harry Potter. Si els serveis d’informació els hi hagués encarregat la missió a Mortadelo i Filemón ho haguessin fet, sens dubte, molt millor. El grup “terrorista” que pretenien desarticular només era a la ment del dissenyador d’aquella operació. Però el jove Éric no podia ésser innocent del tot, doncs a la seva habitació hi havia una senyera estelada...
Èric amb una gran frescor va explicant els detalls d’aquella nit que els guàrdies civils l'hi van confiscar els ordinadors d’ell i del seu germà. L’error va continuar en un judici a Madrid que és descrit pel jove autor amb tot detall. L’Èric descriu també el suport solidari que va rebre de molta gent d’arreu de Catalunya i que va representar la seva pedra filosofal en el judici a l’Audiència de Madrid. Víctor Alexandre acaba dient en el seu pròleg: <<Llegint el drama personal que li va tocar viure no descobrireu tan sols un ésser humà amb una integritat moral extraordinària, també trobareu valors com l’ètica, la lleialtat o la perseverància>>.
En definitiva es tracta de ser coherents amb nosaltres mateixos en la defensa de les llibertats i els mots del nostre poble. Aquesta ha estat l’aportació d’aquest nen, ara ja de quinze anys, integrant de l’Exèrcit del Fènix, un exèrcit fantasme (sortit de la seva imaginació) en la defensa de la llengua del seu país.
Ferran Aisa-Pàmpols
(Avui, 26 d’abril de 2006)
No hay comentarios:
Publicar un comentario