26/11/12

Autogestió / Sanitat-1

EL FAR

Autogestió Sanitària: 1) Els Comitès de Sanitat

FERRAN AISA

 


(Fotografia de militants de la CNT-FAI a l'Hospital de Sant Pau)
Els Comitès de Salut Pública formaven part de la idea revolucionària des de la Revolució Francesa. Totes les revolucions del segle XIX havien comptat amb aquest organisme del poble. La revolució a Barcelona va fer aparèixer els comitès de sanitat que foren organitzats pels comitès de barriada durant la lluita del 19 i 20 de juliol als carrers de Barcelona, els quals van tenir continuïtat els primers mesos de la guerra. Els Comitès de Barriada doncs van ajudar a socialitzar la medicina per a tots els ciutadans sense excepcions. Però, a més, també es va crear el Comitè de Sanitat de les Milícies i, naturalment, hi havia el Departament de Sanitat de la Generalitat i la Conselleria de Sanitat de l’Ajuntament. Els comitès van aplegar tot el personal sanitari que, d’una manera autogestionària, van fer rutllar la sanitat al servei dels ciutadans. Els millors metges catalans van aportar la seva saviesa a la causa republicana com per exemple el doctor Josep Trueta, cap de l’Hospital General de Catalunya. Antonina Rodrigo, a la biografia de Trueta, escriu: <<Per a ell no constitueix cap problema greu l’allau de ferits traumatitzats per arma de foc que arriben a l’Hospital, víctimes de les lluites al carrer. L’Hospital General de Catalunya (avui Sant Pau), no era un hospital militar, ni en Trueta un metge militar. Però al gran centre hospitalari barceloní van començar a arribar ferits dels  bombardeigs aeris i marítims, que eren els qui presentaven les ferides més complexes. Així que des dels seus primers moments, els seus ferits, quan abandonaven la sala d’operacions, ho feien enguixats. Dos anys abans el 1934, Trueta havia presentat una nova tècnica de les fractures obertes a la Societat Catalana de Cirurgia. (...) Josep Trueta no ignorava pas la importància que podia tenir en aquells moments conflictius l’aplicació de la seva tècnica...>> L’èxit de les seves intervencions van fer que el seu mètode fos acceptat com model per tot el sistema sanitari civil i militar en els seus diferents espais des de l’hospital de campanya fins a la rereguarda. Altres metges de gran prestigi van treballar als hospitals barcelonins, Salvador Armendares, August Pi i Sunyer, Jesús Bellido, Antoni i Joaquim Trias i Pujol i Moisès Broggi.
Els comitès de sanitat publicaven el Boletín Sanitario, on feien recomanacions higièniques, sanitàries i de salut. El mateix Ajuntament reproduïa en els seus comunicats textos d’aquest butlletí que aportava indicacions sobre malalties infeccioses, febres tifoides, vacunacions, etc. Els Comitès de Barriada van donar un gran impuls a la recuperació d’edificis religiosos o de la burgesia per reconvertir-los en hospitals de sang, sanatoris, ambulatoris o clíniques. El Comitè Revolucionari de Gràcia (zona Carolines) va ocupar l’Hotel Florida, a la muntanya del Tibidabo, per transformar-lo en Sanatori controlat per la CNT-FAI. El sanatori comptava amb la participació dels doctors Bosch i Luzena, el practicant Vicenç Ribes, així com personal sanitari, cuina i neteja. Solidaridad Obrera (26-9-1936) , ho comenta: <<Obra de esos camaradas de la barriada de Gracia (Carolinas), en haber transformado lo que fue Hotel Florida, en un espléndido sanatorio, donde los convalecientes, heridos en el campo de batalla o enfermos, son atendidos convenientemente. (...) En esta hora de trasmutaciones históricas de los valores sociales, en que impone sus designios el pueblo, el hecho de que un antro de la burguesía, que sirvió para “snob” trivial, se transforme en cosa útil y humana, es altamente moralizador y elevado. Amplios salones, salón comedor capaz para trescientas personas, un amplioso vestíbulo, habitaciones soberbiamente emplazadas, frente al mar o al monte, o dando vista a la bella perspectiva de esta fragua social y rebelde que se llama Barcelona. El enfermo, además de todas estas bellezas plásticas y de natura, encuentra la fraternidad y afecto, del camarada delegado del Comitè en el sanatorio, Pablo Serrano y sus colaboradores Antonio Paredes y Ángel Jiménez>>. 



Ferran Aisa-Pàmpols
(Catalunya, núm. 142, setembre de 2012)

No hay comentarios:

Publicar un comentario