Col·lectivització transport / taxis, ferrocarrils i vaixells

EL FAR

AUTOGESTIÓ 3): SOCIALITZACIÓ DE TAXIS, FERROCARRILS I VAIXELLS

FERRAN AISA
 

(Cartell industria socialitzada del taxi de1936)

El mateix dia 20 juliol va ser requisats pel Sindicat Únic del Transport de la CNT de gairebé tots els taxis, així com vehicles de transport i automòbils particulars, els quals van passar a ser destinats a funcions de les autoritats civils (Generalitat, Ajuntament,Milícies, Sindicats, Sanitat, Proveïment, etc). La Secció de Taxis de la CNT es va fer càrrec de constituir el Comitè de Control Obrer i de preparar els vehicles, perquè fessin les funcions habituals dels taxis a Barcelona. A mitjan d’agost la normalització ja era quasi una realitat, doncs s’autoritzà a circular taxis per Barcelona. Alguns vehicles van ser retornats als seus propietaris, sobretot si tenien  una professió específica com podia ésser metge o que necessitessin el vehicle per la  feina col•lectivitzada. El servei de taxis nocturn no es va normalitzar fins el 6 d’octubre de 1936, eliminant el plus que regia a partir de les 22 hores. Tramvies, autobusos, taxis circulaven posant en moviment el color roig i negre com una bandera al vent per la ciutat de Barcelona i al subsòl la carrosseria dels combois del Metro també recorrien les estacions amb els colors de la bandera cenetista. N’era el signe clar de la Revolució que estava gestant la “massa” obrera de Catalunya.
La Companyia de Ferrocarrils Catalans va ser incautada pels treballadors en els primers compassos de la revolució. Les línies que explotava aquesta companyia eren Barcelona-Manresa; Martorell-Igualada; Manresa-Olván; Olván-Guardiola; Manresa-Suria; i Bordeta a Puerto. El popular “Carrilet” que sortia de la plaça Espanya de Barcelona i seguint el curs del riu Llobregat arribava fins a la Catalunya central, era considera pels ciutadans com un tren de joguina. La col•lectivització de la companyia va quedar sota el control obrer, que va nomenar un Comitè CNT-UGT. Solidaridad Obrera (4-9-1936), fa la crònica: <<El dia 24 de julio, en Manresa, reunidas la CNT y la UGT ferroviarias, acordaron proceder a la incautación de la Compañia General de Ferrocarriles Catalanes... Este acuerdo fue refendado oficialmente por el Comité Revolucionario Antifascista y el Gobierno de la Generalidad de Cataluña, haciéndose cargo de todo el pasivo, activo y material de la misma, para su explotación definitiva. Se nombró un Comité de ambas organizaciones para regentar los ferrocarriles catalanes con la intervención de un delegado de la Generalidad, que tan sólo tiene por misión examinar la labor que se hace>>.
La darrera setmana de juliol va ser col•lectivitzada la Companyia del Ferrocarril de Sarrià i Vallvidrera i les línies de tren a Sabadell, Sant Cugat i Terrassa. També van ser col•lectivitzades les indústries de navegació, tant les que feien viatges a la península i a les illes, com les que suraven els mars arran del planeta. La Companyia de navegació Transatlàntica va passar a ser dirigida pels treballadors que van constituir un Comitè de Control CNT-UGT. La companyia disposava de nou vaixells, dels quals, segons el Comitè Obrer, només eren disponibles sis, els anomenats: “Habana”, Cristóbal Colón”, “Marqués de Comillas”, “Juan Sebastián Elcano”, “Manuel Arnús” i “El Magallanes”. El personal adscrit a aquesta companyia era de 2.500 persones a tot Espanya. Els treballadors quan van ocupar les oficines van poder ser testimonis dels grans sous que dels membres del Conselle d’Administració i el seu president Joan Antoni Güell i López, <<nieto del negrero Antonio López, diu Francisco Pellicer, autor del reportatge per la Soli (13-10-1936)>>, 41.000 pessetes i 63.750 en qualitat de despeses de representació mensuals, mentre que un contramaestre cobrava 350, un fuster 285 i un mosso 200 pessetes mensuals. La Transatlàntica sota el control obrer contemplava un futur optimista que, com escrivia Pellicer: <<...tendrá días de esplendor, navegando por todos los mares, enarbolando la bandera de la Revolución, por el engrandecimiento y el bienestar del pueblo español>>.


Ferran Aisa-Pàmpols
(Catalunya, núm. 139, maig de 2012)