Ateneu Enciclopèdic Popular

LA BARANA DEL VENT
 
ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR

FERRAN AISA

 

Un dels objectes robats a l'AEP l'1 de febrer de 2012 (FotoAEP)

El 26 de gener de 1939, día de l’ocupació de Barcelona per les tropes franquistes, un escamot de falangistes va baixar per la Rambla i trencant pel carrer del Carme es van dirigir a la seu de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP). Després d’assaltar-lo van llençar pel balcó llibres i objectes de l’ateneu i foren cremats públicament al mig del carrer.  N’era un abanç del que seria el franquisme marcat pel terror i la repressió. L’Ateneu Enciclopèdic fou clausurat sine die, i tots els seus bens espoliats, fins i tot el local que havia estat cedit en propietat per decret de la Genetalitat fou usurpat per Falange Espanyola. Van haver de passer més de quaranta anys,  reconquerides les llibertats democràtiques,  perquè un grup de persones que provenien del moviment llibertari recuperés la referida entitat a través del Centre de Documentació Històrico-Social, entitat fundada el 1978. La trajectòria de l’associació no fou fácil doncs hagué de sobreviure diverses vegades amb adversitats com fou l’incendi produit el 31 d’octubre de 1979 al local que acabava de llogar al carrer Reina Amàlia, 38. D’aquí gràcies a la gestió feta amb l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona va poder gaudir provisionalment d’unes dependències a l’antiga Casa de Caritat del carrer de Montalegre, 5.
En aquest espai va renéixer l’AEP l’any 1980, que va viure una etapa d’important  activitat cultural: exposicions, conferències, publicacions, etc. Les seccions més destacades eren la de literatura que publicava la revista El Vaixell blanc, la d’història que va organitzar diversos seminaris, la d’excursions i la d’esports. Paral•lelament va créixer el seu arxiu, biblioteca i hemeroteca. El CDHS-AEP es va convertir en un dels més importants arxius sobre el moviment obrers, especialmente del llibertari.  El 30 de noviembre de 1991 va patir un altre ensurt, aquesta vegada a causa de les obres de construcción del Centre de Cultura Contermporània de Barcelona (CCCB), produint-se un gran esvoranc a una de les sales de l’ateneu per on van caure mobles, llibres, revistes, etc. L’AEP va pasar els següents cinc anys ressistint a l’antic teatre de la Casa de Caritat, on novament hagué de patir les obres de construcció de la Universitat Ramon Llull. L’AEP va negociar amb l’administració l’adjudicació d’un nou local, la qual va concedir un pis a l’edifici de la Biblioteca Pública Arús. El 26 de juny de 1996 n’era inaugurat, però en poc temps va resultar insuficient, tant per el seu arxiu com per desenvolupar activitats culturals. L’AEP, des de fa uns anys, ha reclamat un nou local a l’Ajuntament a canvi del que fou arrebassat pel franquisme. La darrera historia de l’AEP ha sortit aquests dies als mitjans de comunicació, ha estat l’assalt i robatori dues vegades  seguides, primer uns diners recolits per conmemorar el 110 aniversari, i la segona nombrosa documentació originals de gran vàlua: cartells de la guerra civil, postals, programes de cinemes col•lectivitzats, carnes de militants confederals i de partits polítics, etc.  És d’esperar que l’administració prengui nota d’aquests fets i solucioni d’una vegada per totes l’adjudicació d’un local digne per aquesta entitat histórica de Barcelona      

(Solidaridad Obrera núm. 348, febrer de 2012)