Balada dels gats...

BALADA DELS GATS DE NOU DE LA RAMBLA
   
       
  FERRAN AISA 



     Els gats de Nou de la Rambla són molt simpàtics,
     remenen la cua i et diuen mèu.
   
    Els gats de Nou de la Rambla són carismàtics,
    et ballen la rumba i el rock and roll.
       
    Els gats de Nou de la Rambla són hieràtics,
    i fan companyia al veïnat.
   
    Els gats de Nou de la Rambla són emblemàtics,
    i formen part del paisatge.
       
    El gats de Nou de la Rambla són familiars,
    i és deixen acaronar i et diuen: -Hola què tal?
   
    Els gats de Nou de la Rambla no són racistes,
    n’hi ha de tots els colors i tots es comporten.

    Els gats de Nou de la Rambla són gats abandonats,
    a peu de muntanya i de ciutat.
   
    Els gats de Nou de la Rambla cerquen el sol
    per meditar sobre la seva vida de gat.
       
    Els gats de Nou de la Rambla de tant en tant enyoren
    el seu confortable passat.
   
    Els gats de Nou de la Rambla tenen els ulls vius,
    però la mirada trista, malenconia.
       
    Els gats de Nou de la Rambla, malgrat tot,
    tenen amics i amigues que els hi porten menjar.
   
    Els gats de Nou de la Rambla, tant de dia com de nit,
    són amables i vitals.

    Els gats de Nou de la Rambla estan sempre contents,
    i ho demostren amb gratitud.

    Els gats de Nou de la Rambla ballen al mig del carrer
    un vals o un chachachá.       
   
    Els gats de Nou de la Rambla s’afilen sovint les ungles
   per si de cas algú els hi vol mal.

   Els gats de Nou de la Rambla no són traïdors com Judes,
   ni tenen la pell de Barrabàs.
   
   Els gats de Nou de la Rambla gairebé són àcrates,
   vivint el comunisme llibertari.
   
   Els gats de Nou de la Rambla tenen un cosí a França,
   i no és un gall sinó un chat noir.

   Els gats de Nou de la Rambla volen ser feliços...,
   i tenir unes botes per caminar.
   
   Els gats de Nou de la Rambla no volen tenir amo,
   perquè s’estimen la llibertat!
   
   Ferran Aisa-Pàmpols
   (Poble Sec, desembre de 1998)
  (Publicat a La caixeta del Van Gogh, Dau d'Ivori, barcelona, 1999)
   (A la memòria de Valerie Powles, que tenia cura dels gats de Nou de la Rambla-Montjuïc,
   2012)