El gimnasta Joaquim Blume - atleta català / Ferran Aisa

Blume el dia del seu casament

Biografies catalanes:

JOAQUIM BLUME, GRAN ESPORTISTA CATALÀ 
 

L'octubre de 1957 un gimnasta català assolia el campionat d’Europa de gimnàstica. 

FERRAN AISA

Blume fent el Crist

El dimecres 29 d’abril de 1959 les notícies donaven a conèixer que un avió  procedent de Barcelona amb destí a Las Palmas de Gran Canària s’havia estavellat contra el cim de les Muntanyes Universals de Conca.
Joaquim Blume va ésser una de les víctimes d’aquesta catàstrofe aèria, que també va costar la vida de la seva esposa i altres tres gimnastes de la Federació Catalana: Josep Aguilar, Pablo Müller i Raül Pajares. La desaparició d’aquests esportistes fou un gran cop per l’atletisme del nostre país. 
Joaquim Blume Carreras, conegut familiarment com “Achim”, havia nascut a Barcelona el 21 de juny de 1933, en el si d’una família de gimnastes. El seu pare era de Bremen (Alemanya) i vivia a Barcelona, i, des de 1921, es dedicava a l’ensenyament de la gimnàstica.
La família Blume durant els tres anys de Guerra Civil va viure a Alemanya, i el 1939 va retornar a Barcelona, instal·lant, aleshores, un gimnàs al carrer Pàdua. Es pot dir que Joaquim Blume havia nascut en un gimnàs, la passió pel poltre, les anelles i altres aparells fan la delícia de l’infant que, a més, rep la instrucció del seu pare. La formació gimnàstica la complementa amb els seus estudis, primer al Col·legi Alemany i, posteriorment, a l’escola dels “Hermanos de la Doctrina Cristiana”. Però el seu únic afany era la gimnàstica, el 1949 va participar a Madrid en el primer festival de gimnàstica i un any més tard aconsegueix per Catalunya el primer títol de Campió d’Espanya absolut. Successivament aquest campionat l’anirà guanyant any rere any fins a la seva sobtada desaparició. El 1951 assolia el primer campionat internacional en una trobada gimnàstica de les federacions francesa i catalana.
Campió d’Europa
El 1952 va formar part de l’equip espanyol a l’Olimpíada d’Hèlsinki, essent l'únic representant de la gimnàstica espanyola. La seva actuació, malgrat que no va aconseguir cap medalla, va causar una grata impressió. Blume aconseguia fer el més difícil, convertint la gimnàstica en bellesa, a l’enlairar-se amb les anelles per obrir lentament els braços deixant caure el cos com si fos una ploma al vent fins formar l’estètica del seu cos esdevingut creu. També destacava en les proves de les paral·leles on era un mestre. Blume, fitxat pel F. C. Barcelona per potenciar la seva secció atlètica, va passejar l’escut del principal equip català arreu dels pavellons esportius d’Espanya i d’Europa. En els Jocs de la Mediterrània de 1955, celebrats a Barcelona, el gimnasta barceloní aconseguirí sis medalles d’or i una de bronze. I hi va perdre l’oportunitat d’ésser campió olímpic a Melbourne, doncs Espanya no va participar. 
L’octubre de 1957 obtenia el títol de campió d’Europa batent als favorits russos entre els quals hi havia Chakline -campió del món- i Titov -campió olímpic-. Joaquim Blume era el gran favorit pels Jocs Olímpics de Roma, però la seva tràgica mort va estroncar la brillant carrera d’un dels més grans esportistes catalans de tots els temps.

Ferran Aisa
(Diari Més, 29 de març de 2007)