Jordi Pàmias

LA VIDA QUOTIDIANA



La casa dels avis (Obra poètica I, Pagès Editor, Lleida, 2011)
 
Ferran Aisa

Jordi Pàmias (Guissona-Segarra, 1938), poeta i assagista, va publicar el seu primer llibre La meva casa el 1969, que va ser mereixedor del Premi Joan Salvat-Papasseit de poesia. Des d’aleshores el poeta ponentí ha publicant molts altres poemaris amb els quals ha aconseguit diversos premis: Flauta del sol  (Carles Riba, 1978), Entre el record i el somni (Ciutat de Palma, 1982), Àmfora grega (Vicent Andrés Estellés) i, entre altres, Narcís i l’altre (Miquel de Palol, 2001).
Jordi Pàmias va combinar durant trenta anys la seva feina de professor de Llengua i Literatura a l’Institut Màrius Torres de Lleida amb les seves tasques literàries, conreant a més de la poesia, el teatre i l’assaig. Jordi Pàmias és un dels més interessants poetes en llengua catalana de la poesia catalana d’avui i, sens dubte, el més prestigiós de les terres de ponent.
Pàmias ha publicat recentment La casa dels avis (obra poètica I), Pagès Editors, Lleida, 2011, amb la que inicia l’edició de la seva obra completa. Ara després d’haver llegit aquest primer lliurament de l’obra completa de Jordi Pàmias esperem que molt aviat la Obra poètica II es faci realitat perquè els lectors puguem gaudir de la poesia d’un mestre del nostre temps.  
L’obra que presenta Pàmias recull dos dels seus primers llibres: Plany fosc vora el mar i La casa dels avis, que dóna nom a aquesta obra poètica I. La primera obra Play fosc vora el mar és el títol definitiu de l’antiga versió Ofrena de l’hora grisa, del qual ja s’havien publicat dues edicions parcials, El foc a la teulada (Llibres del Mall, 1982) i Entre el record i el somni (Columna, 1992).  
Plany vora el mar és una ràfega de poemes, escrits entre el maig de 1963 al campament de Prado del Rey, i l’agost de 1964 a Guissona, d’una gran força lírica. En paraules de l’autor es tracta dels versos nascuts d’una relació amorosa fracassada, marcats per una forta alenada romàntica: <<...i en tots hi ha, al meu entendre, una delicada vibració humana.>>
Aquesta primera part del llibre consta de 60 poemes, d’extensió molt desigual, cosa que ajuda a trencar la monotonia i a crear el ritme adequat, a  través dels versos, per convertir els sentiments en matèria estètica. En el poema número 3 el poeta diu:

Davant la blava mar llatina,
et deia, a l’hora encesa del crepuscle,
una paraula antiga, sempre nova.
I tu, arran d’escuma, somreies, pensativa.
Ara, en la soledat
de les estepes nues de Castella,
sento el teu plany. M’assec sota una alzina i dic:
-Si pots, perdona’m.

La segona part del primer volum de la poesia completa de Jordi Pàmias té un altre registre estètic i líric, La casa dels avis són versos escrits l’estiu de 1965, al seu poble de  Guissona, sota la influència de la lectura –com diu l’autor- de Poesia catalana del segle xx, de Josep M. Castellet i Joaquim Molas, els quals manifestaven una tendència cap el realisme històric. Els 41 versos d’aquesta obra segona de Pàmias mantenen un esperit molt més obert cap a l’exterior i els elements de caire social i fins i tot polític tenen una presència constant en una gran part d’ells. Si en Play fosc vora la mar hi ha una gran part de versos marcats pel dolor, pel desassossec o per l’amor frustrat; en La casa dels avis els versos esdevenen testimoni de la vida quotidiana, tant al poble com a la gran ciutat, a través de la memòria poètica. Jordi Pàmias canta el seu terrat:

 Estimo el meu terrat, llarg i espaiós,
 que s’aixeca al nivell de les teulades
 i té per guaita l’embalum benigne
 del massís campanar.
 El meu terrat obert a tots els vents,
 cremat pel canviant sol  de totes les hores
 -que va donant el tomb i, cada dia,
 allarga i escurça les ombres,
 oh gràcia d’un joc infal·lible.

(Punt-Avui/Cultura, 2 de febrer de 2012)