Josep Comas i Solà / astrònom popular català

EL FAR
 
Josep Comas i Solà, l’astrònom del Tibidabo
 

(Josep Comas i Solà)

Ferran Aisa 

Josep Comas i Solà (Barcelona, 1868-1937), va ésser un eminent científic que va saber sintonitzar amb les classes populars catalanes. Va estudiar física i matemàtiques a la Universitat de Barcelona. Comas i Solà va destacar com a divulgador científic i com a impulsor de l’astronomia a Catalunya. La seva primera feina com astrònom fou a l’Observatori Català de Sant Feliu de Guíxols, a les instal·lacions creades per l’industrial i astrònom Rafael Patxot. Comas i Solà va viatjar per Europa per conèixer els principals centres d’astronomia i va visitar el volcà Vesubi. L’any 1900 va estudiar l’eclipsi de sol, esdevenint un expert en aquesta mena d’observacions. Fou pioner de la fotografia i la cinematografia aplicades a l’astronomia. Entre les seves principals observacions astronòmiques destaca les investigacions efectuades sobre els planetes Júpiter i Saturn. 
L’any 1910 va seguir i fotografiar el Cometa Halley. Va destacar com un dels principals científics en la recerca dels asteroides, dels quals en va descobrir onze, un d’ells porta el seu nom. Molts dels seus descobriments els va fer des de l’observatori de casa seva, Vil·la Urània, a la Via Augusta de Barcelona. També va escriure nombrosos tractats científics sobre astronomia: El cielo, El espiritismo ante la ciencia, Ensayos sobre filosofia científica, Astronomia, etc. I va publicar nombrosos articles tant a revistes científiques com de signe divulgatiu a La Vanguardia. 
Josep Comas i Solà va ésser director de l’Observatori Fabra al Tibidabo, des de la seva creació el 1904 fins a 1937. El centre astronòmic acollia totes les setmanes les visites de la societat civil catalana que pujava al centre a meravellar-se de les explicacions del savi barceloní. Així des dels alumnes de les escoles públiques o privades a les entitats culturals, recreatives i obreres van passar per l’Observatori per mirar la lluna i les estrelles des dels telescopis allà instal·lat. També va fer moltes conferències a la seu de les entitats culturals com l’Ateneu Enciclopèdic Popular. 
Comas i Solà durant l’etapa revolucionària de Catalunya va adherir-se al Sindicat de Professions Lliberals de la CNT. El científic va col·laborar en l’obra cultural del CENU i de l’extensió universitària presentant diverses xerrades sobre “Activitats científiques a Catalunya en els moments actuals” i sobre “L’exploració del cel”. 
Comas i Solà va participar com a representant de la CNT-FAI al II Congrés d’Intel·lectuals Antifeixistes celebrat el juny de 1937 a les ciutats de Barcelona, Valencia i Madrid. La CNT va enviar a Valencia una delegació formada per Frederica Montseny, Gonçal de Reparaz i Josep Comas i Solà. L’eminent astrònom barceloní va morir el dos de desembre de 1937, tan sols uns mesos després de la seva participació en aquests actes culturals antifeixistes.


Ferran Aisa-Pàmpols
(Catalunya, núm. 147, febrer de 2013)