Recentment ha sortit la biografia del poeta, Espriu, transparent (Proa, 2013), escrita per Agustí Pons.
(Salvador Espriu) |
A LA MORT DE SALVADOR ESPRIU
FERRAN AISA
L’obra poètica de Salvador Espriu i Castelló estigué marcada constantment per un profund sentit de la mort. Una part de la seva poesia és una reflexió davant la vida de l’home perdut en el laberint del que intenta, una i altra vegada, cercar el final. Però
l’única sortida que troba és precisament la de mort. Així diu el poema “Dansa de la mort” del llibre Les hores (1952):
Per l’atzar diversíssim
del nostre temps, la pluja
subtil ha d’aplegar-nos.
Dintre de la nit que escolta
flamejant lents ciris,
cera rebel, exèrcit
neguitejat per l’ordre
llunyà de les serenes
pàtries de llum, dels nobles
portardores de silenci.
En la poesia d’Espriu hi trobem també el poeta cívic, l’home que amb la seva única eina, la llengua, intentarà salvar la paraula. Els mites bíblics i els mites grecs tenen també un pes específic en l’obra espriuana. Aleshores el poeta crearà els seus propis mites amb el nom de Sinera, Sepharad, Lavinia, etc.
La veu d’Espriu esdevindrà col·lectiva, el seu vers esdevingut clam d’un poble servirà de resistència en uns moments en què la cultura i la llengua catalana estaven marginades. Espriu, per altra banda, ens ha llegat una de les obres lingüístiques de la literatura catalana contemporània, i ho ha fet tant amb els seus versos com amb les seves proses. Un altre aspecte de la seva obra és la preocupació per a la llibertat. La seva obra, més, no està exempta d’ironia. Precisament Espriu ha brodat amb ironia la seva anàlisi
dels problemes fonamentals del nostre temps. L’obra d’Espriu ha estat traslladada a diversos idiomes com el castellà, gallec, francès, anglès, alemany, portuguès, italià, rus,suec, etc.
Salvador Espriu va néixer a Santa Coloma de Farnés l’any 1913, on el seu pare exercia de notari, als dos anys es traslladà definitivament a Barcelona que va alternar amb curtes estades a la vila marinera d’Arenys de Mar, d’on era la seva família. D’aquesta
vila naixerà el mite de Sinera.
Espriu, durant els anys d’universitari, va fer una gran amistat amb el poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Es llicencia en Dret i en Història Antiga per la Universitat de Barcelona. Espriu va començar a escriure la seva intensa obra quan encara era molt
jove. Però, al llarg de la seva vida, no deixa mai de treballar en el despatx notarial que li llegà el seu pare. En el passeig de Gràcia de Barcelona va passar la major part de la seva vida.
El dia 22 de febrer d’enguany (1985) moria a la seva ciutat, essent enterrat al cementiri d’Arenys de Mar, és a dir de Sinera. Espriu araresta davant del mar: <<Ran de la mar tenia / una casa, un lent somni.>> (de Cementiri de Sinera).
Bibliografia:
Israel (Bocetos), 1929.
El Dr. Rip (Novel·la), 1931.
Laia (Retaule de siluetes d’ambient mariner), 1932
Aspectes (Narracions), 1934.
Miratge a Citerea (Novel·la curta), 1935.
Ariadna al laberint grotesc (Narracions), 1935.
Letizia (Novel·la curta), 1938.
Fedra (Novel·la curta), 1938.
Petites proses blanques, 1938.
La pluja, 1938.
Cementiri de Sinera (Poesia), 1946.
Primera història d’Esther (Teatre), 1948.
Les cançons d’Ariadna (Poesia), 1949.
Les hores (Poesia), 1952.
Mr. Death (Poesia), 1952.
El caminant i el mur (Poesia), 1955.
“Final de laberint” (Poesia), 1955.
Antígona (Teatre), 1955.
Fedra (Teatre), 1955.
Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres notes (1957)
La pell de brau (Poesia), 1960.
Llibre de Sinera (Poesia), 1962.
Ronda de mort a Sinera (Espectacle de Ricard Salvat amb textos de Salvador Espriu),
1965.
Obras Completas I Poesia, 1968.
Setmana Santa (Poesia), 1971.
Formes i paraules (Poesia), 1974
Una altra Fedra, si us plau (Teatre), 1977.
Les roques i el mar, el blau (Proses), 1981.
Xavier Nogués i la seva circumstància, 1982.
Per a la bona gent (Poesia), 1984.
SOBRE ESPRIU I LA SEVA OBRA
Maria Aurèlia Capmany, Salvador Espriu, Dopesa, 1971.
Josep M. Castellet, Iniciación a la poesía de Salvador Espriu (Edicions 62), 1971.
Josep Pla, Homenots, Selecta, 1960.
Ferran Aisa-Pàmpols
(El Vaixell Blanc, núm. 27-28, Estiu de 1985)
No hay comentarios:
Publicar un comentario