Salvador Seguí / 90 aniversari assassinat

 LA BARANA DEL VENT
 
90 ANIVERSARI DE L’ASSASSINAT DE SALVADOR SEGUÍ
 
Ferran Aisa
 

(Dibuix d'Opisso)

Al vespres del dia 10 de març de 1923 eren assassinats al carrer de la Cadena els destacats militants dels Sindicats Únics de la CNT, Salvador Seguí “El Noi del Sucre” i Francesc Comas “Peronas”. Tan sols uns dies abans, el 27 de febrer, els cenetistes havien estat presents en un actecelebrat  al Sindicat Únic de la Distribució del carrer Més Baix de Sant Pere on va parlar l’eminent científic i Premi Nobel de Física Albert Einstein. Al local sindical el científic alemany va entrevistar-se amb Àngel Pestaña que el va posar al corrent de la situació social que es vivia en aquells moments a Barcelona. El Nolticiero Universal del dia següent recollia la informació d’aquest acte citant les paraules que havia dit d’Eisntein en què es manifestava revolucionari de l’ordre científic i que li preocupaven moltíssim les qüestions socials. Solidaridad Obrera (11-3-1923) també es feia ressó de la visita: <<Como recordaréis, camaradas, cuando Einstein estuvo en Barcelona fue a visitar a la representación obrera en el local de la Distribución, donde pronunció un elevado discurso, contestándole Pestaña en nombre de la Confederación Nacional del Trabajo.>>
Salvador Seguí s’havia proposat promoure l’anarcosindicalisme als treballadors espanyols a través de tres punts bàsics: 1. Intensificar al màxim la propaganda per obtenir l’adhesió massiva dels treballadors. 2. Reorganitzar els sindicats confederals i oferir als afiliats una formació tant de tipus cultural com moral. 3. Establir amb els partits republicans d’esquerres i els socialistes tota mena de pactes conjunts per promoure plataformes contra el poder. El Noi del Sucre es va dedicar, els darrers mesos de la seva vida, a promoure aquests tres objectius sindicals a les gires de propaganda
efectuades per Espanya on pronuncià mítings a Sevilla, València, Madrid, Saragossa, Palma de Mallorca, Ciutadella, Villa-Carlos, Alaior, Maó, Reus, Flix i Barcelona. El seu acte de Barcelona fou a la seu de l’Ateneu Enciclopèdic Popular del carrer del Carme,
30, on Seguí va parlar dels problemes del terrorisme. Uns dies després el popular “Noi del Sucre” i el militant del Sindicat Únic “Peronas” eren assassinats per pistolers del Sindicat Lliure a sou de la patronal catalana. La CNT va mobilitzar els seus militants i va convocar una aturada de protesta, que va ser seguida massivament pels treballadors barcelonins. El 14 de març els cenetistes es van manifestar a la plaça Catalunya, la comitiva va baixar per la Rambla i pel passeig de Colom fins al Govern Civil, on una delegació de la CNT encapçalada pel mestre racionalista Josep Alberola es va entrevistar amb el governador Salvador Raventós. Els delegats cenetistes van protestar per l’assassinat de Seguí, pel seu enterrament clandestí i per l’entrada de la policia al sindicat del ram de la Fusta. Les morts de Seguí i de Comas van ser la gota que va fer vessar el got d’aigua, la societat civil barcelonina va posar el crit al cel i va clamar una vegada més per la pau social i contra el terrorisme.

Ferran Aisa-Pàmpols
(Solidaridad Obrera, núm, 353, 22 de febrer de 2013)