La primavera / poema Ferran Aisa

(Coberta del llibre La caixeta del Van Gogh)

BALADA DE LA PRIMAVERA
    

Ferran Aisa


La primavera arriba i truca el meu cor, com no li obro
em deixa senyal per sota la porta, m’ensenya la poteta blanca
com si fos la cabreta del conte. El pare m’explicava 
quan jo era menut el conte de les cabretes, 
però ara arriba la primavera, m'hi puc refiar d’ella?
Ai, darrerament hi ha massa llops a l’aguait de la vida!
La primavera arriba i truca el meu cor i amb veu clara i neta
em diu que la vida és bella i que cal viure-la amb intensitat
des del primer alè. La primavera arriba i amb els nus de la mà
colpeja la finestra i, tot jugant amb el vent, em cluca l’ull
i em regala uns núvols blancs i xiuxiueja velles paraules
desconegudes per a mi, la primavera arriba per tot arreu...
En donen fe unes orenetes que fan cabrioles pel cel
tot convidant-me a deixar la tristesa i a refer la tendresa
d’aquells versos d’amor. Malgrat que tot se’n fa costa amunt,
resto amb la solitud d’aquest migdia sense cap princesa
que curi els meus atàvics mals. La primavera em fa senyal
i amb la llum del sol em fa la rateta i em diu suaument
a cau d’orella que ja han florit els ametllers.
La primavera arriba i m’omple el cor d’aires nous,
però sempre vells, sempre l’etern retorn: la vida, l’amor, la mort...
Arriba la primavera i em convida a la dolça festa dels petons,
a la fragància de les noves flors, a recollir els somnis impossibles,
a trobar a les llunyanies i a les penyores perdudes les absències
i els records dels jocs prohibits...  
Arriba la primavera i em convida a viure la vida
tal com ho fa l’olivera que ho dóna tot a canvi de res.
       
(Poble-sec, maig de 1998)


Ferran Aisa-Pàmpols 
(Publicat a La Caixeta del Van Gogh, El dau d'ivori, Barcelona, 1999)