Santa Madrona / Montjuïc

15 DE MARÇ: SANTA MADRONA COPATRONA DE BARCELONA


FERRAN AISA

(Ermita de Santa Madrona a Montjuïc. Foto Mei Vidal)

L’ermita de santa Madrona ja era molt popular el segle XV. La santa era estimada i venerada pels barcelonins, ho era tant que molts pares posaven a les seves filles el nom de Madrona. L’any 1563 el Consell de Cent va decidir convertir-la en copatrona de Barcelona compartida amb santa Eulàlia, la Mercè ho seria més tard. Segons la llegenda santa Madrona havia nascut el segle III en una vil·la romana de Montjuïc. De molt joveneta va quedar orfe de pare i mare, aleshores fou afillada pel seu oncle que vivia a Roma i, deixant Barcelona amb llàgrimes, va marxar a viure amb el seu tutor. La noia durant la seva estada a la capital imperial conegué el cristianisme degut a les converses mantingudes amb una esclava cristiana i convertida a la nova religió fou batejada als catorze anys. Només havia transcorregut un any de l'entrada a la fe cristiana quan fou denunciada davant l’emperador Dioclecià. Jutjada com a tal confessà amb sinceritat i energia la seva fe i com no va voler renunciar-hi fou condemnada a morir en martiri.
L’any 892, en plena edat mitjana, uns mercaders marsellesos van comprar el cos de la santa i van embarcar-lo en una nau cap a la seva terra. El vaixell, que portava el cos de la santa, quan passà per davant de Barcelona, va patir una terrible mala maror que posà en perill la nau. El patró va encarar la proa cap a la costa i, a l'arribada al port, la mar es va calmar. Quan el vaixell va voler salpar de nou, la mar va tornar a encabritar-se, i el vaixell aleshores va encallar al peu del Morrot. Novament els marins van voler partir però era impossible sortir de les aigües del port de Barcelona, així una i altra vegada, finalment hi van desistir del seu propòsit de continuar el viatge amb les relíquies de la santa i van comprendre que la santa volia restar a la seva terra natal. Els mariners van desembarcar-la, cedint a la ciutat de Barcelona. Les restes de la santa van ésser dipositades a la capella de sant Fruitós de Montjuïc, per recordar-hi que havia nascut en aquells indrets uns segles abans. El vaixell, aleshores, pogué sortir sense cap altre problema, mar endins, cap a Marsella.
L’any 1117, havent-se reconstruït el monestir de Sant Pau del Camp desfet per una irrupció musulmana i gràcies a la generositat de Gibert Guitart i de la seva esposa Rolanda, les relíquies de santa Madrona van ser traslladades al cenobi benedictí del Raval, doncs la capella de sant Fruitós es trobava en estat ruïnós; i allí s’estigueren les relíquies fins que els devots barcelonins van aixecar la capella de la santa màrtir a Montjuïc. L’ermita de santa Madrona, sota els auspicis dels pares Caputxins, era situada molt a prop de l’actual capella, situada entre el Museu Etnològic i el PalauNacional. L’any 1578 va passar a ésser regida pels franciscans i, finalment, els servites de sant Bertran se’n feren càrrec. Uns goigs antics dedicats a la santa deien:

                    Del Montjuïc a rampeu
                    prompte en ric temple os posaren
                    i en molts jorns os hostatjaren
                    dintre nostra hermosa Seu;
                    de la ciutat copatrona
                    pel Consell sou proclamada.   


Les relíquies de santa Madrona van ser dipositades a la Catedral de Barcelona i, posteriorment, al convent dels Carmelites. El 1888 fou inaugurada per la Reina regent Maria Cristina la nova església de santa Madrona, al carrer Tapioles del Poble-sec; i, finalment, el 1907 fou restaurada la capella de santa Madrona a Montjuïc, gràcies a la família Pérez Mencheta, propietària d’El Noticiero Universal, que l’havia comprada a l’inici del segle XX.
Les relíquies de la santa van ésser traslladades al temple del carrer Tapioles, però després que fos incendiada l’església durant la Setmana Tràgica el juliol del 1909, van ser-hi dipositades a la parròquia de Sant Agustí. 
Els refranys barcelonins sobre la santa eren molt abundants, un d’ells deia que les orenetes, quan arribaven a la ciutat, el primer lloc que visitaven era la capella de Montjuïc i ho solien fer el 15 de març dia de commemoració de la santa, uns versos ho recorden:

                    Orenetes per Santa Madrona,
                    l’hivern és fora.   
                    Per Santa Madrona
                    canten l’oreneta i l’alosa.

Ferran Aisa.Pàmpols
(Fragment del llibre Montjuïc, la muntanya del poble)