assassinat a la presó de Carabanchel el 14 de març de 1978.
 |
| (Mural dedicat a Agustín Rueda) |
PRESSENTIMENT
Ferran Aisa
He tornat a casa com cada divendres
després del meu treball a l’obra
pintant a les parets blanques
un cercle negre
amb l’ <<A>> d’Acràcia.
De nou la vida quotidiana
envoltada d’amics i companys
que m’estimo. Les hores al Sindicat,
els llibres, els meus quaderns
i el meu infant que rebel revolta
tots els indrets del meu cor
omplint-me’ls d’anhels i d’il•lusions.
Lluís Llach amb el seu cant
em convida a fer el viatge a Ítaca,
és un retorn a l’enyor amb ràbia,
la meva inquietud es refà
i es capbussa amb els versos
que em brollen d’una font desconeguda,
deu d’esperança.
El meu cap bull i els meus ulls esguarden
el pas del temps... Tinc un pressentiment
de tragèdia inútil,
ral vegada a Sallent un company assassinat
és de cos present.
L’Agustí era anarquista
i l’han matat, com segle rere segle
assassinen els més lluitadors i rebels,
com acaben amb allò que és bell i esperançador.
Pels aires pressento negres tempestes,
i, novament, la impotència i la ràbia
m’omplen el cervell d’interrogants:
¿Serem capaços de fer caure els murs de l’opressió?
¿Serem capaços de destruir aquesta societat podrida
i establir sobre les seves ruïnes
l’anarquia?
Ah, són preguntes sense resposta possible!
La vida és massa difícil, tot és massa complicat,
res no té cap resposta clara,
però m’endinso als meus somnis,
antics afanys de llibertat i harmonia,
amb l’única seguretat de la tendresa
i de les carícies i els petons
que em lliuren, amorosament,
el meu fill i la meva companya.
març de 1978
Ferran Aisa-Pàmpols
(Publicat per darrera vegada
a Calidoscopi, Emboscall, Vic, 2005)
No hay comentarios:
Publicar un comentario