Escriptors CNT / revolució espanyola

EL FAR

GRUP SINDICAL D’ESCRIPTORS CATALANS DE LA CNT

FERRAN AISA

 

(Josep Pous i Pagès adherit al Grup Sindicat d'Escriptors Catalans de la CNT)

Durant l’època de la guerra civil els escriptors i els poetes no solament es mobilitzen a favor de la revolució, sinó que s’organitzen sindicalment per unir la seva veu a la lluita antifeixista. El primer a fer-ho serà el POUM, el qual organitza el seu nucli sindical amb el nom d’Associació d’Escriptors i Artistes Socials, entre els seus adherits hi ha Julián G. Gorkin, J. B. Atcher “Shum”, Jordi Arquer, Francesc Serinyà, Salvador Roca i Roca, Josep Contel, Melcior Niubó “Niu”, Josep Comabella, Joan B. Xuriguera... A l’Agrupació d’Escriptors Catalans, adherida a la UGT, hi trobem Francesc Trabal, Ramon Xuriguera, Joan Oliver, Mercè Rodoreda, Joan Santamaría, Jeroni Moragas, Alfons Maseras, J.Roca i Roca, Josep Palau i Fabre, Lluís Montanyà, Josep M. Francès, M. Teresa Vernet, C. A. Jordana, Xavier Benguerel,... La darrera formació que es va constituir fou el Grup Sindical d’Escriptors Catalans, adherit a la CNT, en formaven part: Josep Pous i Pagès, Marc Benet, Anna Murià, Josep Maria Murià, Carme Montoriol, Manuel Tarragó, Delfí Dalmau, Manuel Cruells, Jaume Balius, Enric Lluelles, Víctor Mora, Xavier Viura, Ramon Vinyes, Alexandre Gilabert, Miquel Llor i altres. A la CNT van adherir-se molts escriptors que simpatitzaven amb la CNT i que la veien més arrelada a Catalunya que no pas la UGT. Entre el grup d’escriptors afiliats a la central anarcosindicalista n’hi havia alguns d’Estat Català, però això no va crear mai cap tensió ni problema. Josep Maria Murià, a Vivències d’un separatista (El Llamp, 1985), afirma: <<...per la meva condició de militant d’Estat Català no hi vaig tenir el més petit incident ni desconsideració, amb tot i que mai no vaig deixar d’exhibir-la.>> Un dels més destacats adherent a la CNT era Josep Pous i Pagès (Figueres, 1887-Barcelona, 1952) autor de la novel·la La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (1912). Pous i Pagès dirigí la Institució de les Lletres Catalanes i fou president de l’Ateneu Barcelonès. El 1939 es va exiliar a Mèxic fins a 1944 en què va retornar a Barcelona.
El Grup Sindical d’Escriptors Catalans de la CNT va publicar el setembre del 1937, el llibre Escriptors de la Revolució, que recollia textos en prosa i poemes dels autors: J. Guibernau i Jané, Alexandre G. Gilabert, Marc Benet, Anna Murià, Carme Montoriol i Puig, Enric Lluelles, Josep M. Murià, Xavier Viura i Delfí Dalmau. Els textos eren precedits per un preliminar: <<Cal reconèixer, malauradament, que no tots els escriptors s’han posat al servei del magnífic moviment popular que esclatà el 19 de juliol; però també cal dir que són molts els qui el senten, els que hi treballen, els que hi són a dins i que en aquest any de lluita no han parat d’escriure i de parlar amb frases orientadores i fomentadores d’entusiasme. I per fer veure al poble quins són els seus fills que l’honoren amb les lletres; i amb l’intent de deixar a la història un llegat documental; i per fer justícia als escriptors que donen a la Revolució tot llur esforç de ciutadans, hem fet aquest volum. Un volum, aquest, que té en certa manera caràcter antològic. Hi hem aplegat diverses composicions literàries de revolució que han produït durant l’any escolar els escriptors catalans afiliats a la Confederació Nacional del Treball. Però volem que aquest llibre també representi un homenatge a tots els escriptors catalans que, generosament i sense partidismes, lluiten per la Revolució.>>
 
Ferran Aisa-Pàmpols
(Catalunya, núm. 149, abril de 2013)