Frederic Godàs i Legido / Liceu Escolar Lleida

FREDERIC GODÀS I LEGIDO FUNDADOR DEL LICEU ESCOLAR DE LLEIDA

 Ferran Aisa

(Frederic Godàs i Legido, 1879-1920)

El fundador del Liceu Escolar va ésser Frederic Godàs i Legido (Lleida, 1879-Senaillac-Occitània, 1920). Frederic Godàs havia estudiat magisteri a Lleida i a Barcelona, i hi havia fet de mestre a Tremp i a la Normal de Lleida. 
A l’Escola Normal de Mestres de Lleida va impartir les seves classes els prestigiosos professors Felip Solé i Oliver, Ramon Currià (més tard director de l’Escola Municipal de Música), Llorens Jou i Olió (que seria director del Grup Escolar B. C. Aribau de Barcelona) i Josep Piñol. També passaren per les aules de la Normal els mestres Jaume Viñas, Enric Arderiu Valls, Marià Aguilar, Joan Saura i Joan Llarena. Alguns d’ells vinculats al quadre docent del Liceu Escolar.
L’Escola Normal de Lleida va posar en funcionamen conversacions pedagògiques que foren realment positives pels mestres, els quals aprengueren a discutir i a encarar els problemes de l’ensenyament tant des de l’òptica dels valors humans com de la pràctica purament educativa. Les escoles de mestres potenciaven sobretot la dignitat i l’ètica com els principals valors dels futurs educadors.
Eren temps de crisi, temps en què els mestres guanyaven molt poc. Godàs va voler fer diners per muntar la seva pròpia escola... I d’aquesta manera durant una temporada va deixar l’ensenyament per anar a treballar d’administrador a la indústria sucrera, i ho féu a l’anomenada Azucarera de Menàrguens al Segrià. Els cinc anys que Godàs es va allunyar de l’ensenyament actiu per treballar a la sucrera foren positius per la seva reflexió pedagògica, doncs el mestre es va dedicar a estudiar pel seu compte les experiències dels pedagogs més progressistes d’Europa: Rousseau, Spencer, Pestalozzi i Fröbel. També es va interessar per l’organització de l’Institut Lliure d’Ensenyança de Giner de los Ríos i es va posar al dia respecte a la metodologia d’ensenyament més avançada. Frederic Godàs gràcies al seu treball a la indústria va poder recollir uns diners que va utilitzar en la fundació de la seva escola. Una escola que aviat esdevingué moderna, pionera i oberta als aires de canvi del nou segle.
La ciutat de Lleida, amb la fundació del Liceu Escolar, s’incorporava a la primera línia del moviment de renovació pedagògica catalana, i, sobretot, esdevenia un puntal en la construcció de l’escola nova.
El Liceu Escolar va aparèixer a escena en uns moments en què hi havia alguns altres mestres i pedagogs que manifestaven la mateixa idea de crear escoles modèliques. Era un moment en què,  malgrat que la instrucció pública continuava en mans del govern de l’Estat, cada vegada eren més les iniciatives que es prenien des de la vida privada. Així en poc temps s’havien posat en marxa a Catalunya experiències notables com l’Escola de Mestres de Joan Bardina, l’Escola Horaciana de Pau Vila, el Col·legi Mont d’Or de Josep Palau i Vera, el Col·legi Nou Mont d’Or de Manuel Ainaud, l’Escola Vallparadarís d’Alexandre Galí i la de Mossèn Cinto de Josep Parunella. Per una altra banda, el Liceu Escolar naixia el mateix any en què l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia era tancada degut a l’atemptat de Mateu Morral, col·laborador de l’escola, contra el rei Alfons XIII i la seva esposa el dia del seu casament al carrer Major de Madrid. El Liceu Escolar de Lleida, doncs, venia a entroncar amb tot aquest ventall de possibilitats pedagògiques d’avantguarda. Una escola d’aquestes dimensions ètiques era la principal idea que tenia Frederic Godàs alhora de muntar la seva escola.
Tot aquest món cultural i educatiu no sortia del no res, sinó dels afanys socials que mostraven individualitats i associacions compromeses a desenvolupar el progrès humà de la societat. I que tenien com a fites emancipadors principals l’educació i la cultura.
En aquest inici del segle XX el moviment estudiantil pren consciencia republicana i treballa per enfortir llaços culturals amb la classe treballadora i ho fa a través d’entitats com l’Associació Escolar Republicana. Aquesta entitat l’havien fundat l’any 1898, a Barcelona, joves universitaris que recollien l’experiència de polítics republicans com Francesc Pi i Margall i Valentí Almirall. Eren joves inquiets que es deixaven influenciar pel pensament d’autors d’alçada com Henrik Ibsen, Maurice Maeterlinck, Lleó Tolstoi, Joaquín Costa, Joan Maragall, Emile Zola, Àngel Guimerà, Pompeu Gener i d’altres. Els estudiants de l’Associació Escolar Republicana es proposaven incidir en la vida del país a través dels diferents àmbits polítics, socials i culturals. Els seus principals promotors van ésser Francesc Layret, Lluís Companys, Lluís de Zuluteta, Laureà Miró, Ernest Ventós, Emeteri Palma, Humbert Torres, Alfred Perenya..., tots ells deixebles de l’erudit i magnífic rector de la Universitat de Barcelona, doctor Rafael Rodríguez Méndez. Aquest catedràtic era un dels més prestigiosos higienistes de l’època i gran propagador de l’Extensió Universitària per a Obrers, organisme on també trobem la col·laboració del geògraf Odón de Buen i del doctor Andrés Martínez Vargas. La majoria d’aquests professors van ésser col·laboradors també de l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i conferenciants d’entitats obreres com l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona.

Ferran Aisa-Pàmpols
(del llibre de Ferran Aisa El Liceu Escolar de LLeida, 1906-1937), editoriial Fonoll, Juneda, 2013).