(Programa de mà del film Río sin retorno, 1954) |
INCITACIÓ A UN RECORD DE NORMA JEAN
Ferran Aisa
¿Com puc oblidar la teva bellesa
mentre bufen els vents colèrics
i les roses esdevenen somnis
perduts a l’eternitat?
Què puc fer per a no oblidar
que el foc perd la flama
sinó l’alimenten amb el llum
dels nostres sentiments?
¿Com puc oblidar aquell estiu
del seixanta-dos,
quan era un adolescent
que despertava neguits
als estius calorosos,
i aquella tardor
plena de presagis i pors,
i aquell Nadal i les seves neus?
-Qui ha matat Norma Jean?
I, sense resposta, ella
va aparèixer nua
damunt del llit,
coberta, tan sols, pel Chanel número 5,
el perfum que tant estimava.
-Oh, Marilyn,
mai no t’oblidarem!
-Electra, no et plorarem,
perquè les llàgrimes
no et retornaran la vida.
Però, ella, no era Electra,
a qui li escau tan bé el dol,
i, tanmateix, l’udol
de la tragèdia grega.
¿Com anàvem a oblidar
l’any seixanta-dos,
si floria el nostre desig?
-Oh,Marilyn,
deessa dels nostres somnis
adolescents, mai no t’oblidarem!
Ferran Aisa-Pàmpols
(del llibre Calidoscopi, Emboscall, Vic, 2004)
No hay comentarios:
Publicar un comentario