Barrio Chino/Pròleg antologia

(Pròleg: Ferran Aisa. Coberta: Parsifal. Pàg.: 206. Edita: Parsifal, Barcelona, 2005)

ANTOLOGÍA POÉTICA DEL BARRIO CHINO (Parsifal, Barcelona,2005) (ANNEX AL PRÒLEG I UNES QUANTES COSES MÉS) (Presentació d’aquest llibre al Bar Horiginal, Barcelona, 7 de juny de 2005, a càrrec de Ferran Aisa i recital poètic de Marlene Unda i Andreu Aisa).

FERRAN AISA

Barri Xino de llegenda

Entre les diferents versions del nom Barri Xino esmentades en el pròleg de l’Antologia cal afinar encara més per ampliar la llegenda del nom del “Chinatown” sense xinesos de Barcelona. Sortia en aquella època, més o menys els anys vint i trenta, una setmanari anomenat El Escándalo, de nom suficientment expressiu per a estalviar-nos explicacions. Àngel Marsà va publicar un reportatge concernent a una acadèmia de lladres que funcionava al soterrani de la casa de dormir “La Mina” al carrer Cid. Marsà, recordant un altre escrit de Miguel Toledano va establir un paral·lel amb els barris xinesos nord-americans. Els animadors de la publicació El Escándalo, concretament el seu director, Francisco Madrid, es va enamorar de l’equivalència i la va fer servir no únicament per les seves cròniques de societat dels baixos fondos de Barcelona, sinó també per la seva novel·la, Sangre en Atarazanas, des de les hores el nom va quedar gravat en la toponímia local. El nom del Barri Xino barcelonès va aconseguir fama mundial gràcies a la literatura generada per autors d’arreu que s’enamoraren de la peculiaritat d’aquell món. El nom es va fer tan popular que fou exportat a altres ciutats, aplicant-se el nom de “Xino” a les zones portuàries o de barris baixos. El Barri Xino, en general, era anomenat aquell espai de la ciutat on hi havia una vida alegre i de moral fràgil.

 

L’Antologia Poètica

El poeta Sebastià-Sánchez-Juan va ésser l’encarregat de preparar aquesta antologia poètica que recollia la veu de 107 poetes que havien escrit sobre el barri o sobre la idiosincràsia del barri. Entre els versos seleccionat hi ha un del poeta del segle XVII, Vicenç García “El Rector de Vallfogona” que hi canta Montjuïc i els convents del Raval. També apareix Mossèn Cinto Verdaguer amb un vers que diu:

Riereta avall, baixava una rosa

Riereta amunt volava un aucell.

 On vas del jardí la flor més hermosa

 mon amor més bell?

Del poeta modernista Maragall va escollir un fragment de l’“Oda a Barcelona”, també hi són present els noucentistes Carner, Guirau de Liost, Garcés, López Picó, Josep M. de Sagarra... I els avantguardistes Salvat-Papasseit, Joaquim Folguera, Magí A. Cassanyes, Salvador Eulàlia Torrell, Antonio de Ignacios (germà de Rafael Barradas), Josep Maria de Sucre i, entre altres, el mateix Sánchez-Juan. No hi falten ultraistes com Domenchina, Gutíerrez Gili, Duyos, Carrere, Gálvez (afusellat el 1940 pels franquistes), Ester de Andreis, Francisco de Paula Calderón (autor de Memorias de un terrorista), etc., ni surrealistes com  Sindreu, Perucho, Permanyer, i poetes de la generació del 1927 com Pedro Salinas o la del 1936 com Luis Felipe Vivancos i el català Josep Gimeno Navarro (del grup poètic Oasis). Aquest grup va agafar el nom d’un cafè-restaurant que hi havia al carrer Canuda, al costat mateix de l’Ateneu Barcelonès, on ara hi ha la llibreria Canuda). Poetes, poetesses, lletristes i versificadors de la bohèmia del barri són: Enric Aguilera, Joan Alsamora (amic de Lorca i de Dalí),  Concepción Canal, Marina de Castarlenas, Joan Eduardo Cirlot (que escriu un bell poema que porta per títol el nom d’una pel·lícula “Susan Lenox”), Josep Maria de Espinassa, Juan Misterio, Rafael de León, Molina Manchón, Rosendo Llurba, Pilar de Plasencia... Sánchez-Juan va recuperar la veu d’aquells poetes estrangers que van passar per Barcelona i es van queda enamorats del seu barri baix: Francis Carco, Paul Eluard, Tristan Tzara... Tots ells i altres que he anomenat formen el corpus d’una obra que recupera la memòria d’una època “gloriosa” d’aquest barri. Versos que són arqueologia emocional d’un barri que està perdent les seves arrels.

 

Edició del llibre

El llibre va ser editat per Francesc Forner, periodista i historiador que vivia a la Barceloneta, va ser imprès a la Impremta Badia del carrer Pintor Fortuny, 16 i va sortir a la llum del Barrio Xino el dia 21 de desembre de 1948.

 

La presentació gener de 1949

Sempronio, cronista de la ciutat durant molts anys, va qualificar a Sebastià Sánchez-Juan com un místic del Districte Cinquè. Precisament fou Sánchez-Juan qui va convocar una reunió, amb diversos amics, a una tasca del carrer de Guàrdia, molt a prop, del carrer “Conde del Asalto” (actual Nou de la Rambla) per presentar l’Antología Poética del Barrio Chino . Entre els amics de Sánchez-Juan o Abel Iniesta, el seu pseudònim amb el que va presentar el llibre, tal vegada <<per la lleugeresa –diu Sempronio- d’algunes de les composicions recollides en el llibre>>, hi havia el periodista, Andreu Avelí Artís “Sempronio”, el crític d’art Sebastià Gasch, dos poetes de llengua castellana que s’autoanomenaven “Cigarras del Barrio”, Enrique Nieto de Molina i A. Molina Manchón. Del primer són aquests versos:

Sultana del Barrio Chino,

te brinda su mercancía

vendiendo lo clandestino

detrás de la polícía,

 y vive en un torbellino en la calle del Mediodía.

El segon fou un popular poeta i lletrista de cançons de cabaret:

Calle Conde del Asalto,

 confusión de raza y lengua,

de regiones y provincias

¡continente sin fronteras.

(...)

¡Calle Conde del Asalto,

Bario Chino de Leyenda!  

Sebastià Sánchez-Juan, en la presentació del llibre va confessar que els anys 1928 i 1929 havia freqüentat  el barri gairebé a diari i que, poc després, l’havia abandonat el veure’l convertit en cau de totes les llicències. I que darrerament hi tornava de tant en tant, atret per la misèria: <<Em duu aquí -digué- un anhel irreprimible de superació del dolor per assimilació ascètica i transfiguració estètica>>. Afegí que trobava al Barri Xino un formós món d’idees de sinceritat, d’espontaneïtat, de senzillesa i de delicadesa. <<El debat -diu Sempronio es desenvolupà en aquest nivell de tot espiritual, amb la protesta de Gasch, el districte cinquè anava adquirint les dolces tintes d’un Sant Gervasi, d’un Pedralbes. El poetes abans citats, Nieto de Molina i Molina Manchón s’entusiasmaven per moments pensant que es lliuraven a tan caritatives obres. Mentre que Àngel Marsà es mostrava d’acord amb Sánchez-Juan, altres poetes com Ricard Permanyer, Joan Alsamora i Carles Sindreu no estaven convençuts del tot. Sempronio, per la seva banda, coincidia amb un jove poeta, que a les hores vivia la seva experiència bohèmia pels bars del barri i del que no hem sabut mai res més, Julio Garcés, el qual després d’apurar el seu tercer vermut de la nit, digué: -Jo no crec que el Barri Xinès estigui limitat ni en l’espai ni el temps. Tots l’hem conegut en distinta època, llavors totes les visions, per dissemblants que aparentin, són vàlides>>.

Enmig de la polèmica va entrar al bar Enric Curtó, famós a la ciutat baixa per la cantarella:

Conchita, Carmen, Luisa,

Ana María y Fernando;

Lolita, Anita y Ámparo

Mercedes y Josefina;

Maruja, Mary i María.

Curto era un gran afeccionat a recitar els seus monòlegs com el que surt en l’Antología, “Un viaje a las Ramblas”. Però Curto que anava per feina venen els seus versets als clients del bar, va renunciar a la invitació de Sánchez-Juan a seure amb ells.

Sempronio, anys més tard, escriuria: <<Més d’una vegada recordant aquella nit, en que per arrodonir la malenconia plovia a bots i barrals, he pensat si vam celebrar els funerals del Barri Xinès>>.

 

Autors del barri

S’ha escrit molt sobre el barri, són molts els autors que han cercat o trobat la seva inspiració entre aquests carrers, tant els anys vint com els trenta i, també després de la guerra es va continuar amb l’imaginari del barri. Noms de literats autòctons i estrangers s’han banyat en l’ambient d’aquest món “fantàstic” que visqué el realisme màgic d’un temps i un espai de Barcelona: Francisco Madrid, Juli Vallmitjana, Josep Maria de Sagarra, Emili Salut, Adrián del Rey, André Pyere de Mandiargues, Jean Genet, Pierre Mac Orlan, George Orwell... I continuo però amb els nascuts a la postguerra en aquest barri barceloní o que han viscut o que han escrit com Vázquez Montalbán, Joaquim Marco, Terenci Moix, Maruja Torres, Víctor Mora, Josep Benet i Jornet, Robert Saladrigas, Ana Maria Moix, Jaume Figueras, Eduardo Mendoza, Josep Maria Huertas Claveria, David Castillo, Rafael Vallbona, Pau Vidal, Gerard Jacas, Mateo Rello, Mei Vidal, Maria José S. Gázquez i jo mateix, Ferran Aisa, que ara per acabar us llegiré el poema “Recordant el meu carrer” del meu llibre Rambla del Raval.

Ferran Aisa-Pàmpols

(Presentació Antologia poètica Barrio Chino, 7 de juny de 2005)