Liceu Escolar de Lleida

Edifici del Liceu Escolar al carrer Blondel de Lleida

 

EL LICEU ESCOLAR DE LLEIDA 

  

FERRAN AISA

 

Hermínia Esteban ha publicat a Pagès Editors (Lleida-2006) Més que una escola. Frederic Godàs i el Liceu Escolar de Lleida (1906-1920) amb pròleg de Ramon Camats. El Liceu Escolar, fundat pel mestre Frederic Godàs i Legido (1879-1920), fou la institució pedagògica més progressista de Lleida. El mestre Godàs era admirador de la “Institución Libre de Enseñanza” de Giner de los Ríos, seguidor dels corrents més innovadors de la reforma escolar europea i simpatitzant de Ferrer i Guàrdia. Entre els pedagogs avantguardistes que van influir en l’obra del mestre lleidatà hi havia: Rousseau, Pestalozzi, Fröbel, Spencer, Montesino, Vives i Llull. La imatge dels quals va col·locar en el frontispici de l’edifici escolar del carrer Blondel de Lleida. El lema de Liceu Escolar era: <<Salud, Bondad, Belleza i Verdad>>. 

Hermínia Esteban ha estudiat a fons la vida del fundador d’aquesta escola liberal i ha cercat documents i testimonis que ha fet servir de base per elaborar el seu treball. L’objectiu de l’autora ha estat reproduir el més fidelment possible la realitat del Liceu Escolar i del seu fundador. El projecte acadèmic de Godàs no va ésser fàcil en una ciutat on predominaven els centres privats de caire religiós. El mestre va rebre dures crítiques dels sectors conservadors de Lleida, però, malgrat les dificultats, va aconseguir crear una escola laica on els nens i nenes aprenien enmig d’un ambient participatiu, alegre i vivificador. Godàs va destacar també com polític de la Joventut Republicana al costat d’Humbert Torres i Alfred Perenya, que foren també col·laboradors de la seva escola. El seu tarannà polític, pedagògic i humà va influir decisivament en la formació dels seus alumnes i dels joves professors. Alguns d’ells tindrien un paper destacat en la història social i pedagògica de Catalunya, doncs, foren mestres del Liceu Escolar: Joaquim Maurín, Víctor Colomer, Felipe Alaiz, Antoni Sabater Mur, Josep Parunella, Victorina Vila... 

L’autora de l’assaig ha fet un important immersió en la vida quotidiana de l’escola per posar llum a una època d’avantguardisme pedagògic i, d’aquesta manera presenta les activitats acadèmiques a través de l’ensenyament, el butlletí, les excursions, l’esport, el sistema educatiu, les sucursals del Liceu i les opinions de mestres i alumnes. L’estudi s’atura en el curs de la sobtada mort de Godàs 1919-1920, però el Liceu va continuar obert fins el 2 de novembre de 1937 quan l’edifici, alumnes i mestres foren víctimes del bombardeig alemany sobre la ciutat de Lleida.

Ferran Aisa
(Avui, 15 de febrer de 2007)