J. Llunas i Pujals / poeta llibertari català

EL FAR: ÀCRATES I POETES:

4) JOSEP LLUNAS I PUJALS

Ferran Aisa

(1852-1905)

Josep Llunas i Pujals va néixer a Reus l’any 1852, però quan tenia 10 anys es va traslladar a viure a Barcelona. De ben jove va aprendre l’ofici de tipògraf, introduint-se en els ambients republicans de Barcelona. Llunas era un jove polièdric afeccionat a la música, el cant, la poesia, l’acrobàcia i la gimnàstica. A Barcelona va freqüentar les aules de l’Ateneu Català de la Classe Obrera, entitat de la qual va ésser secretari de la Junta Directiva uns anys més tard. A l’Ateneu entraria en contacte amb els principals líders de la classe obrera barcelonina. 

L’any 1870 va participar en el Congrés constitutiu de la FRE de l’AIT, en representació de la societat dels Neògrafs adherida a la Federació Local de les Societats Obreres. L’any 1879 va fundar, conjuntament amb Farga Pellicer, la Societat de Tipògrafs. Llunas i Pujals es va decantar des del lliurepensament cap l'anarquisme, dedicant la seva vida a promoure els seus ideals emancipadors.

L’any 1881 hi va participar en la reconstrucció de la Internacional, que havia estat il·legalitzada amb el cop d'Estat contra la Primera República i l'inici de la Restauració borbònica.

Una de les principals obres culturals de Llunas i Pujals fou la creació de La Tramontana, un periòdic anomenat satíric i vermell, que era escrit íntegrament en català. Llunas i Pujals va formar part del moviment laicista i lliurepensador de Barcelona. Sovintejà tertúlies, conferències i mítings al costat de Rafael Farga Pellicer, Rossend Arús, Emili Guanyavents, Eudald Canibell, Cels Gomis, Cristobal Litrán, Anselmo Lorenzo, Tarrida del Mármol, Odón de Buen... Els quals proclamaven la llibertat de consciència, les escoles laiques i la no violència. Llunas fou amic del poeta Joaquim Bartrina i de l'arquitecte Antoni Gaudí amb els que participà en la tertúlia anticlerical del Café Pelayo. 

Josep Llunas i Pujals va participar en el Certamen Socialista de Reus de 1885, amb el treball “Organización y Aspiraciones de la Federación de Trabajadores de la Región Española”, on donava a conèixer la seva tesi partidària del col·lectivisme. Llunas i Pujals fou autor de diversos opuscles sociològics: Estudios filosóficos-sociales (1882), El ariete socialista internacional (1887), Qüestions socials (1891). També va destacar com a poeta, un dels seus treballs més populars fou el que porta per títol: La Revolució, poema en tres cants (1886). Un fragment d’aquest poema èpic diu: 

          La llibertat ja naix en la persona 

          com el sol existeix en la Natura 

          (...) I si la llibertat és llum de vida 

          per l’avenç infinit d’humana raça, 

          la Igualtat és l’oreig que en envalida 

          per sofrir els tirans nova mordassa 

          doncs esborrant privilegi fratricida

          que dels humans la germanor retarda, 

          ella encén en els cors noble foguera 

          on cremen de les classes la bandera 

          (...) Quan el dret al deure igual ne sia, 

          quan gosem Llibertat mai falsejada 

           i cap jou de malvada tirania 

           imperi en societat civilizada, 

           ja Mart haurà acabat el seu últim dia 

           i Minerva en la pau sols serà estimada, 

           i el Llibre proclamat serà en la terra 

           del Fusell vencedor en noble guerra.

Josep Llunas i Pujals, malgrat el seu pacifisme, va ésser empresonat el 1893 durant la repressió que va seguir als atemptats individualistes de Barcelona i també fou repressaliat el 1896 després de l'atemptat de Corpus del carrer Canvis Nous.

Quan va sortir de la presó va fundar i va dirigir Los Deportes, la qual tenia la redacció al Gimnàs Solé del carrer Montjuïc del Carme, on Hans Gamper va fundar l’any 1899 el F. C. Barcelona, després de posar el cèlebre anunci a la revista Los Deportes. Llunas i Pujals va morir l’any 1905 a Barcelona.

(Catalunya, núm. 96, abril de 2008)