Rambla del Raval/Poesia

(Pròleg: David Castillo. Foto coberta: Nitgard Jacas. Pàg: 132. Edita: Emboscall, Vic, 2002)

 LA RAMBLA DEL RAVAL

   Ferran Aisa                                

                                 

                                   No derrumben mi casa

                                   vieja, había dicho.

                                   No derrumben mi casa.

                                                  Javier Heraud         

Han obert la Rambla del raval perquè la brisa

ss passegi entre la gent que enyora els racons

on la lluna dormia la revetlla dels enamorats.

Han obert una Ramla al cor del Raval

i els àrabs prenen el sol sota les palmeres,

han obert una Rambla...,

i, a poc a poc, s'arreglen les façanes menjades

pels temps i la metralla

d’una guerra que sembla molt llunyana.

Han obert una Rambla al cor del Raval

i no sé si sóc al Marroc o al Senegal,

camino entre botiguers pakistanesos

i manobres i passavolants saharians.

Sona música hindú, argelina,

hi ha dones que passejant amb vel,

homes bruns de cabellera atzabeja,

i restaurants per cruspir “falafel”;

vells de barba blanca turbant i gel·laba,

que es saluden en el nom d’Alà

són Mohamend, Rachid, Mustafà

i van a la mesquita i celebren el Ramadà.

Han obert una Rambla al cor del Raval

perquè es barregi la gent,

ètnies i cultures diferents

caminen pel nou passeig...

Fills del desert, la selva i la globalització,

fills de les “pasteres” i la misèria,

immigrants sense papers

ganivets esmolats de la desesperació,

camins desesperançats...

Retorno al barri i no trobo les arrels,

gent estranya, en el carrer on vaig néixer,

em mira com si jo fos l’estrany,

han obert una Rambla...,

han fet bocins un “imaginari”,

han enderrocat la casa,

no ha quedat ni el nom del carrer

m’han deixat orfe...,

i ara sóc l’estranger

que camino cercant

els somnis perduts d’aquell infant

que despertava a la vida

pels carrers del Raval.

Ferran Aisa-Pàmpols,

(La Rambla del Raval, Emboscall, Vic, 2002)