Salvador Espriu / poeta i dramaturg

Biografies catalanes:

  

SALVADOR ESPRIU, POETA NACIONAL "OBLIDAT"              

Salvador Espriu  (1913-1985)

FERRAN AISA

Espriu va assolir en la postguerra una important popularitat per la seva defensa lingüística del català i pel seu compromís ètic amb la societat del seu temps.

Abans de la guerra civil ja havia publicat altres tres llibres de narracions Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc i Miratge a Citerea (1935).

Salvador Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners l’any 1913, fill d’un notari, la seva infantesa va transcorre entre la seva vila natal, Barcelona i Arenys de Mar, d’on era oriünda la seva família. Espriu, anys més tard, va convertir Arenys de Mar en la Sinera del seu imaginari poètic: 

                                       Quina petita pàtria 

                                       encercla el cementiri! 

                                       Aquesta mar, Sinera, 

                                       turons de pins i vinya, 

                                       pols de rials. No estimo 

                                       res més, excepte l’ombra 

                                       viatgera d’un núvol 

                                       i el lent record dels dies 

                                       que són passats per sempre.

Savador Espriu va començar a escriure molt aviat, doncs, als setze anys ja havia publicat la seva primera novel·la, Israel, escrita en castellà. L’any 1930 va ingressar a la Universitat de Barcelona per estudiar dret i història antiga. Els següents anys continuà publicant novel·les amb un estil marcat per l’estètica noucentista, El doctor Rip i Laia.

El 1933 va participar, conjuntament a altres estudiants, entre els quals hi havia el poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, en un creuer per la Mediterrània, visitant Grècia, Egipte, Palestina...

Amb el pas del temps la narrativa d’Espriu va marcar un canvi d’estil, inclinant-se la seva prosa cap l’esperpent valle-inclanesc i el lirisme modernista de Víctor Català o Joaquim Ruyra, seguint aquest tarannà, l’any 1937, publicava Letizia i altres proses.

Espriu, a l’acabament de la guerra, escrigué l’obra teatral Antigona i a final dels anys quaranta publicava Primera Història d’Esther.

Poeta de la plenitud

Malgrat que havia començat a escriure poesia abans de la guerra, Espriu no veurà publicat el seu primer llibre de versos, Cementiri de Sinera, fins a 1946. A l’obra poètica d’Espriu conflueixen diversos elements que formen el seu univers poètic:

la reflexió davant la mort, el vitalisme, la plenitud del cant, el silenci, el crit i el sentit de la paraula esdevinguda vers. Amb la publicació de La pell de brau (1960) Espriu assolia la categoria de poeta cívic de Catalunya. Salvador Espriu va morir a Barcelona l’any 1985.

Ferran Aisa
(Diari Més,  26 d'octubre de 2006)