Jaume Aragó/CNT-FAI/Ajuntament de Barcelona

LA BARANA DEL VENT

JAUME ARAGÓ, UN FAISTA CAP DE LA GUÀRDIA URBANA I DELS BOMBERS DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

FERRAN AISA

(L'alcalde de Barcelona Carles Pi i Sunyer amb barret i el conseller-regidor Jaume Aragó amb boina, a la Barceloneta després d'un bombardeig de 1937)

JAUME ARAGÓ I GARCIA (Barcelona, 1880-Mèxic, 1952), va començar a treballar molt jove a una fàbrica tèxtil. Les misèries i les injustícies socials de l’època el van apropar a l’anarquisme. L’any 1907 formava part de l’organització Solidaridad Obrera , des de la qual va participar en els successos de la Setmana Tràgica i poc després en la fundació de la CNT. Aragó era de formació autodidacte com la majoria de militants obrers del seu temps, i com la major d'ells s’afeccionà a la lectura. 

Jaume Aragó fou col·laborador de la premsa llibertària:  Reivindicación (Sabadell), La Revista Blanca, Solidaridad Obrera, Redención... L’agost del 1917 va formar part del Comitè de Barcelona de  la Vaga General (CNT-UGT), pel qual motiu fou detingut i tancat a la presó Model. El següents anys va continuar la seva militància cenetista, tant a la presidència del Sindicat Únic Fabril i Tèxtil com  en càrrecs confederals al Comitè Regional de Catalunya. Són anys de dura prova per l’anarcosindicalisme que viurà moments històrics amb el Congrés de Sants i amb la Vaga de la Canadenca. 

Jaume Aragó va tornar a ésser detingut el 1920 i conduït el 30 de novembre, amb Salvador Seguí, Simó Piera, Camil Piñon, Martí Barrera, Lluís Companys i altres militants anarcosindicalistes a la presó militar de la Mola (Maó), aquell mateix dia era assassinat al carrer Balmes de Barcelona, l’advocat republicà Francesc Layret. Durant la dictadura de Primo de Rivera es va establir una temporada al sud de França, però aviat va retornar a Barcelona per continuar la lluita clandestinament. L’any 1927 va participar en la constitució a València de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), adherint-se, des del seu grup d’afinitat, format per obrers del sindicat tèxtil, a la militància faista. 

L’arribada de la Segona República va fer créixer els sindicats cenetistes, el Fabril i Tèxtil n’era un dels principals. Aragó participà en molts mítings de propaganda revolucionària i publicà molts articles a la premsa confederal i anarquista. Durant la República va conèixer novament la presó, per la seva tasca sindical i revolucionària. L’any 1936 fou elegit secretari de la Federació Local de Barcelona... 

A partir de l’octubre de 1936 va ésser delegat per la CNT-FAI a l’Ajuntament de Barcelona, on va exercir el càrrec de conseller-regidor de Vigilància Municipal i va formar part del Comitè Permanent Municipal tant en el govern presidit per l'alcalde Carles Pi i Sunyer con per l'alcalde Hilari Salvador.

Des de la seva conselleria-regidoria va reorganitzar el cos de la guàrdia urbana i va posar en marxa una campanya per acabar amb el caos de la circulació a Barcelona. També va fer efectiva la modernització dels equips de salvament del cos de bombers. Durant els terribles bombardeigs que va patir Barcelona se’l podia veure al costat de l’alcalde als llocs on els feixistes havien llançat les bombes. Aragó es féu molt popular entre els barcelonins pel seu mostatxo, rebent el sobrenom de “Pancho Villa”. El març del 1938 va ésser elegit President de l’Assemblea Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, substituint Joan Puig Elias. 

L'any 1939, amb la caiguda de Barcelona, Aragó s’exilia a França, on visqué una temporada a Marsella i, posteriorment, s’embarcà cap a Mèxic, establint-se a Jalopa i Veracruz. Féu amistat amb el vell militant anarquista Pedro Vallina i escrigué articles a Tierra y Libertad de Mèxic. Aragó va morir a l'exili l'any 1952.

(Solidaridad Obrera, núm. 337, 14-4-2009)