 |
| (Mercè Rodoreda inaugurant una placa a la plaça del Diamant de Gràcia) |
L'escriptora Mercè Rodoreda fa cinquanta anys que pubicava La plaça del Diamant. A continuació recupero un escrit de l'any 2007 al Diari Més.
L’ESCRIPTORA MERCÈ RODOREDA
FERRAN AISA
Mercè Rodoreda fa setanta anys aconseguia
el Premi Crexells amb la seva novel·la Aloma. Rodoreda és
considerada una de les escriptores més universals de la literatura catalana. La
seva obra ha estat traduïda a les principals llengües del món.
El pròxim any 2008 es complirà el
primer centenari del naixement de Mercè Rodoreda. L’any 1937 quan assolí el
premi Crexells tenia 29 anys i ja havia publicat dues novel·les que, posteriorment, rebutjà.
El finalista del premi Crexells fou Xavier Benguerel amb la novel·la L’evangelista. Aquell mateix any va iniciar el seu contacte amb
l’anomenada Colla Literària de Sabadell, entre els quals hi havia Armand
Obiols, Joan Oliver i Francesc Trabal. Per aquesta època treballava a la
Institució de les Lletres Catalanes.
Mercè Rodoreda i Gurguí va
néixer al carrer Balmes de Barcelona el 10 d’octubre de 1908, el seu pare era
de Terrassa i la seva mare del Maresme. El 1917 ingressà en el col·legi de
senyoretes, Nostra Senyora de Lourdes. Molt aviat va deixar els estudis... La seva educació serà fonamentalment autodidacta.
A l’edat de 20 anys es va casar amb
el seu oncle matern Jordi Gurguí. L’any 1929 neixia el seu únic fill, Jordi. Per
aquestes dates la futura escriptora ja s’havia distanciat del seu marit. És l'època en què coneix Andreu Nin que, al seu retorn de l’URSS, treballava de traductor de novel·les
clàssiques russes.
Els primers temps de la
República coincideixen amb els de la seva vocació d’escriptora, és el moment en què edita la seva
primera novel·la, Sóc una dona honrada? D’aquesta
novel·la i altres tres Rodoreda renunciarà i no permetrà que es tornin a reeditar
mai més.
El curs 1933-1934 col·labora a la revista Clarisme i escriu diverses narracions per La Publicitat. El 1936 s’adhereix a l’Agrupació d’Escriptors
Catalans (UGT), publica articles a les revistes Mirador
i Meridià i treballa en el
Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.. El 1938 viatjà a Praga amb l’escriptor Francesc
Trabal per assistir a un congrés de l’associació literària internacional Pen
Club.
Acabada la guerra a
Catalunya es traslladà a França amb la sortida d’intel·lectuals catalans
organitzada per la Conselleria de Cultura sota el guiatge de Carles Pi i Sunyer
i Pompeu Fabra. Formaven part del grup
d’exiliats catalans: Antoni Rovira i Virgili, Jaume Serra Húnter, Armand Obiols, Xavier Benguerel, Francesc
Trabal, Joan Oliver, Agustí Bartra, Anna Murià...
Una gran escriptora
Mercè Rodoreda es va
instal·là el 1943 a Bordeus per conviure amb el seu company Armand Obiols. A l'exili hi conreà la poesia
i guanyà diversos Jocs Florals. L’any 1953 va abandonar França, fixant la seva residència a Ginebra (Suïssa).
Rodoreda centra la seva vida a l'entorn de la literatura i es va dedicar a escriure d’una manera incansable tant poemes com contes.
El 1957 obtingué el Premi Víctor Català pel llibre de narracions Vint-i-dos contes. El 1962 publica La plaça del Diamant, i quatre anys més
tard aconsegueix el Premi Sant Jordi i el Ramon Llull per la novel·la El carrer de les Camèlies.
La seva carrera literària ja era, aleshores,
imparable publicant nombrosos llibres: Jardí vora mar, La meva
Cristina i altres contes, Semblava de seda i altres contes, Quanta, quanta
guerra, Mirall trencat...
El 1979 es va instal·lar
definitivament a Catalunya, a Barcelona, al carrer Balmes, davant de la casa on
va néixer. El 1980 rebia el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que otorga cada any Òmnium Cultural.
El
1982 s’estrenà amb gran èxit la pel·lícula de Francesc Bertriu, La plaça del Diamant, que popularitzà el
paper de la Colometa: -Vola, vola, Colometa!... Sílvia Munt i Lluís Homar interpretaren magníficament el paper de Natàlia i Quimet, els principals protagonistes de la novel·la.
Mercè Rodoreda va morir el 13 d’abril de 1983 en una clínica
de Girona, les seves despulles van ser enterrades al petit cementiri de Romanyà
de la Selva.
Ferran Aisa
(Diari Més, 26 d'abril de 2007)
(Diari Més, 26 d'abril de 2007)
No hay comentarios:
Publicar un comentario