4/3/25

Memòria Any Salvat-Papasseit

 
MEMÒRIA ANY JOAN SALVAT-PAPASSEIT

 

Ferran Aisa Pàmpols (Comissari de l’Any Salvat-Papasseit)

 

A finals d’octubre de 2023 rebia una trucada d’Izakun Arretxe, directora de l’ Institut de les Lletres Catalanes, convidant-me a una reunió per parlar de Salvat-Papasseit. Acabada la reunió sortia com futur Comissari de l’Any Salvat-Papasseit. Els següent mesos van ser de molt treball per tal d’enllestir un dossier que agrupés la presentació de l’Any, els objectius, l’autor commemorat i, entre altres, la programació. Reunions amb representants del departament d’Educació, del MUHBA, de la Universitat, del Institut Ramon Llull, etc. Per sort vaig comptar amb l’ajuda de la gent de la ILC, Izaskun Arretxe, Miriam Romeu, Miquel Burgueño i Anna Perera. La incorporació de l’Anna fou fonamental pel bon desenvolupament de l’Any Salvat-Papasseit doncs coneix perfectament qui era i que va fer el nostre poeta.

L’Any Salvat-Papasseit va començar oficialment el 29 de febrer amb la roda de premsa celebrada al Palau Marc seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En l’acte es va presentar el Dossier de Premsa a càrrec d’Izaskun Arretxe (Directora de la Institució de les Lletres Catalanes) i Ferran Aisa (Comissari de l’Any Salvat-Papasseit). De l’acte de presentació en van fer ressò els mitjans de comunicació tant a la premsa escrita com a les emissores de ràdio. La directora de l’ILC sobre Salvat-Papasseit, digué: <<Un poeta que no tenia estudis, només lectures, segurament això també el va fer més atrevit en les formes. Un poeta que reivindica la figura del poeta en majúscules, i que representa també, un avantguardisme avançat a Europa, i en fons i formes. I un poeta, finalment, revolucionari en el seu vessant polític i social, també en la seva poesia.>>

En els primers mesos de l’Any Salvat-Papasseit es van celebrar els actes institucionals i els actes acadèmics. El 18 d’abril fèiem el bateig d’un tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a l’Estació Martorell-Enllaç amb la Consellera de Territori Ester Capella i Farré, Izaskun Arretxe (Directora ILC), Ramon Bacardit (Comissari Any Guimerà), Àngels Gregori (Comissària Any V. Andrés Estellés i jo (Comissari de l’Any Salvat-Papasseit). El dia 22 d’abril se celebrava Lletres al Parlament amb una lectura poètica dels quatre autors commemorats enguany amb la participació de la presidenta del Parlament Anna Erra, la consellera de cultura Natàlia Garriga, la directora de l’ILC Izaskun Arretxe, diputats i els comissaris de l’Any Ramon Bacardit, Anna Maria Vélez, Àngels Gregori i Ferran Aisa. El mateix dia per la tarda a l’Estació de Diagonal del FGC es feu homenatge a Àngel Guimerà, Montserrat Vayreda, Vicent Andrés Estellés i Joan Salvat-Papasseit. Un pianista i uns rapsodes van tenir cura de llegir poemes dels quatre autors de l’Any i per part de l’ILC recitarem Miriam Romeu i jo que vaig dir el poema “Nocturn per a acordió”. El dia de Sant Jordi vam ser convidats a participar a l’homenatge a Salvat-Papasseit al Jardí romàntic de l’Ateneu Barcelonès on vaig llegir el poema “Ara no es fa pro jo encara ho faria”.

L’any 2024 hem commemorat l’Any Joan Salvat-Papasseit amb la majoria d’objectius aconseguits. Nombrosos actes arreu del territori català, programes de ràdio i televisió, podcast, edicions dels seus llibres, traduccions, espectacles poètics, concerts, recitals, articles en revistes i diaris, etc. Per la meva part vaig participar en el programa “En Guàrdia” d’Enric Calpena i Josep M. Solé i Sabaté a Catalunya Ràdio, emissora que també em va entrevistar el dia de la presentació de l’Any, emissores locals com Ràdio Sió (Agramunt), Ràdio Les Garrigues, televisió del Penedès, televisió d’Osona i Antonio Baños em va entrevistar a peu del monument a Papasseit per el programa Plaça Tisner de Betevé. L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana va enregistrar un pòdcast a Maria Cabrera i Callis i a mi mateix parlant de Salvat-Papasseit. Adolf Beltran, de la revista Full de Lectura de València, va guiar una conversa d’Àngel Gregori i Ferran Aisa sobre els centenaris de Salvat-Papasseit i Estellès. Han aparegut reportatges o articles de l’Any Salvat-Papasseit a les revistes Serra-d’Or, Núvol, El Temps, Enciclopèdic, Solidaridad Obrera, Plecs d’Història, Catalunya, L’Informador... I a mitjans de les xarxes com Vilaweb.

Durant l’Any s’ha celebra activitats organitzades per a joves estudiants com la dels alumnes de l’Institut del Baix Penedès que van muntar l’espectacle “De la vida”, el concurs de cal·ligrames del Museu d’Història de Catalunya adreçat a les escoles de la Barceloneta o el concurs literari de l’Institut d’Estudis Catalans “Jo volia un vers i li pres”. Un altre dels objectius assolits és els de les edicions de llibres de Salvat-Papasseit, principalment l’obra poètica completa d’Edicions 62 a càrrec de Jordi Cornudella i pròleg d’Enric Casasses i la publicada per Lo Diable Gros i Godall amb edició de Jordi Martí Font que recupera el pròleg de Joan Fuster de l’edició de 1962 d’Ariel i epíleg de Mei Vidal i Ferran Aisa. D’aquesta editorial és el llibre Mots propis i amb col·laboració amb Manifest Fum de fàbrica, traduït de l’original castellà per Jordi Martí Font. L’editorial valenciana Sembra ha editat El poema de la rosa els llavis. El Cep i la Nansa de Vilanova i la Geltrú ha tret dos llibres: Joan Salvat-Papasseit de Pep Molist i il·lustracions de Christian Inaraja i l’obra literària infantil de Pere Martín i Bertran i il·lustracions de Maria Espluga. L’editorial barcelonina Comanegra ha publicat la biografia il·lustrada de Salvat-Papasseit d’Agustín Comotto. L’Editorial Barcino ha editat l’assaig de Ferran Gadea i Gambús, Joan Salvat-Papasseit. Cada ferida la sang d’un poema. De Jordi Folch és la versió teatral de Salvat-Papasseit i els nens de la meva escala. De l’editorial d’Alella vibop és El Celler de les Galeries Laietanes que reprodueix el catàleg de vins del Celler i una obra teatral de Joan Maria Minguet. L’Illa del Tresor de Premià de Mar ha editat J. Salvat-Papasseit. Llibreter, editor i poeta, d’Àlex Pons Parra i Àlex Darriba Alfaro. Properament hi ha previst l’aparició d’altres dos llibres sobre Salvat, Al voltant de la nitra d’Àlex Darriba de Lo Diable Gros, i la novel·la gràfica Aigua i foc (Vida de Joan Salvat-Papasseit) de Ramon Pereira i Israel Parada que publica Trilita Edicions. Entre les edicions també hi figura l’obra bibliòfila del llibre “La rosa als llavis” de Papasseit il·lustrada per Narcís Comadira.

L’acte central de l’Any Salvat-Papasseit tingué lloc el 4 de juliol al Palau Recasens, futura Casa de les Lletres, on intervingueren Natàlia Garriga (Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya), Izaskun Arretxe (Directora Institució de les Lletres Catalanes), Ferran Aisa (Comissari de l’Any Salvat-Papasseit). L’acte presentat per la periodista Laura Sangrà va continuar amb un recital poètic a càrrec de Maria Callis, Maria Isern, Anna Pantinat i Raquel Santanera. La periodista Helena Morén i Pilar Parcerisas van tenir una conversa a l’entorn de l’art i de la musical. Finalment hi hagué un concert-recitat d’Enric Casasses acompanyat al piano per Pascal Comelade. Jordi Nopca al diari Ara, escrivia: <<El poeta Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) continua “escopint a la closca pelada dels cretins” cent anys després de morir, amb només 30 anys a conseqüència de la tuberculosis. A pocs metres del carrer Argenteria, on va passar els últims dies l’autor de Poema de la rosa als llavis, al Palau Recasens de Barcelona -i seu de la futura Casa de les Lletres- , l’escriptor barceloní va rebre un homenatge que va avançar des de l’eufòria institucional fins a l’esperit juganer d’Enric Casasses i Pascal Comelade, que van tancar l’acte amb un concert-recital memorable. “Poeta, rebel, llibertari i plebeu”: així el va descriure Ferran Aisa, comissari de l’Any Salvat-Papasseit. Que va recordar alguns dels autors que l’havien defensat , des Ricard Salvat -que en ressaltava el “caràcter cívic, popular i eròtic”- fins a Joan Fuster, que més enllà del caràcter avantguardista de l’obra papassetiana hi veia “una anticipació del realisme poètic i històric, més o menys compromès” “La seva poesia és més interessant i jove que la dels joves”, assegurava sense embuts Joan Brossa.>>

L’Any Salvat-Papasseit havia arrancat el mes de febrer amb homenatges al poeta barceloní amb l’espectacle Barnasants Papasaseit “La rosa als llavis” de Tomàs de los Santos i Elsa Tronchoni a La Cate de Figueres i a El Centre de Sant Llorenç del Penedès. Durant el Festival de Poesia de Girona a la Casa de la Cultura s’organitza una Taula rodona formada per Josep Pedrals, Albert Rosich, Anna Perera i Irene Mira que parlaren dels poetes Francesc Vicent Garcia, Vicent Andrés Estellés i Joan Salvat-Papasseit. A la Biblioteca Víctor Català de l’Escala es va presentar l’espectacle poètic “Primavera d’hivern, primavera d’estiu”. Altres actes del mes de febrer foren una exposició i recital poètic a La Cate de Figueres i una conferència de Xavier Fernández a la Biblioteca Josep Soler i Vidal de Gavà. Al llarg de l’Any s’han succeït els homenatges a Salvat-Papasseit a biblioteques, centres culturals, llibreries, ateneus, Festivals de Poesia, etc., de tot el territori català. Seguiren actes a Barcelona, Badalona, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Manresa, Agramunt, El Vendrell, Sant Just Desvern, Roda de Ter, Caldes d’Estrac, Premià de Dalt, Premià de Mar, Selva del Camp, Vic, L’Hospitalet de Llobregat, Móra d’Ebre, Tarragona, Reus, etc. 

El 24 d’abril vam assistir al Palau de la Música Catalana a l’espectacle “Prop del mar: Guimerà-Papasseit”, a càrrec de l’ Associació Joan Manén i El Cor Canta. La segona part del programa va estar dedicada a Salvat-Papasseit amb poemes de La Rosa als llavis musicats per Eduard Toldrà i tancaren el concert amb “Camí del sol” de Gerard López Boada. No fou l’únic concert de l’Associació Joan Manent doncs el  tres de juny a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès dins del cicle “Els teus clàssics” David Alegret (tenor) i Daniel Blanch (poeanista) presentaren diverses peces poètiques de Salvat-Papasseit musicades per Joan i Ricard Lamote de Grignon i Miquel Ortega. Una altra associació musical Felip Pedrell va organitzar també un acte d’homenatge a Salvat-Papasseit convidant a músics joves a composar poemes de Salvat-Papasseit que foren estrenats en un concert coral el 30 de desembre a la Parròquia de l’Esperança de Barcelona.

La primera jornada acadèmica es va celebrar el 27 d’abril a la Biblioteca La Fraternitat-Barceloneta organitzada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya on vaig pronunciar la conferència “J. Salvat-Papasseit, l’irradiador de l’avantguarda”. Intervingueren també Ferran Gadea, Jordi Martí Font, les professores de secundària Ruth García  i Helena Pol van parlar sobre la construcció cultural de l’amor romàntic al voltant del poema La rosa als llavis. El mestre Patrici Batalla de l’Escola Cooperativa El Puig (Esparraguera) va parlar de la correspondència poètica que feien els seus alumnes a l’estil de les cartes de Salvat a les seves filles. Cristina Fons i Emi Miró (Institut Joan Salvat-Papasseit) dibuixaren Salvat-Papasseit i explicaren tots els actes que fan els seus alumnes a l’entorn de la poeta. La Jornada va començar amb les paraules d’Andreu Freixes (Departament d’ensenyament) i Helena Moyà (directora biblioteca). Per acabar dos alumnes de l’Institut Baix Penedès (Pol i Mireia) van posar en escena part del repertori musical de l’espectacle “De la vida”. Del qual s’ha editat un esplèndid llibre amb CD inclòs titulat “De la vida i de la mort” dedicat a Salvat-Papasseit i a Guimerà, respectivament amb la direcció del professor Jordi Martí Font. En acabar la Jornada Pedagògica s’organitza una ruta Salvat-Papasseit per la Barceloneta a càrrec de Maria Nunes, la qual s’ha fet un tip de fer rutes durant tot l’any seguint el trajecte barceloní del poeta barceloní.

La segona Jornada Acadèmica dedicada a Salvat-Papasseit se celebrà el 6 de juny a Vil·la Joana (Vallvidrera), organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes, el MUHBA i la Universitat de Barcelona. L’objectiu de la jornada acadèmica era conèixer el treball de nous estudis dels diversos investigadors sobre la vida i l’obra d’un personatge tan polièdric com Salvat-Papasseit. L’obertura institucional va anar a càrrec d’Izaskun Arretxe, Teresa Macià i Antoni Martí Monterde. Van intervenir en la Jornada els especialistes següents: Joan C. Pons Alorda, Margalida Pons, Pilar García-Sedas, Antoni Martí-Monterde, Anna Perera Roura, Jordi Martí Font i Ferran Aisa. Per la meva part vaig presentar la ponència “Joan Salvat-Papasseit, intel·lectual obrer”. Aquests articles esdevindran un llibre dedicat a Salvat-Papasseit que està previst que surti aquest mateix any 2025.

Una altra Jornada tingué lloc el 23 d’octubre a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona,organitzada per la Càtedra Josep Anton Baixeras del Patrimoni Literari Català: La Revista Catalunya i la seva època  Durant la Jornada s’hi parla de Guimerà, Vayreda, Estellés i Salvat. Jordi Martí Font va pronunciar la conferència “Editar Salvat-Papasseit, poetavanguardistacatalà, glossador de l’amor, cristià i socialista” i la meva conferència portava per títol “Joan Salvat-Papasseit de Gorkiano a l’avantguarda”.

El 22 de març l’agrupació llibertària Agitat Gràcia va organitzar un Cabaret Poètic a l’Ateneu Rosa de Foc amb la intervenció de Xavier Oller, M. Àngels Igartua, Andreu Aisa, Rosa Grau i Joan Vinuesa. El 2 d’abril a la llibreria Finestres vam fer la presentació dels llibres “Joan Salvat-Papasseit Poesia completa” (Edicions 62) i Joan Salvat-Papasseit Poeta en majúscula (Lo Diable Gros i Godall). L’acte fou presentat per l’escriptora Marina Espasa i vam prendre la paraula Jordi Martí Font, Enric Casasses i Ferran Aisa. A continuació hi hagué un recital poètic a càrrec de Miriam Reyes i de Joan Vinuesa que va cantar poemes de Salvat-Papasseit i el meu poema “Nit de Sant Joan”. El 10 d’abril tingué lloc un homenatge a Salvat-Papasseit organitzat per l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) a la Sala Maria Mercè Marçal de l’Ateneu Barcelonès en què intervinguérem David Castillo i jo mateix. El dia 11 d’abril vaig estar a la Universitat de Vic a la Jornada de Promoció de la Lectura. Vam llegir poemes de Salvat i d’Estellés: Josep Eladi Baños (Rector UV), Ylia Pérdigo (President Associació Editors Llengua Catalana), Ferran Aisa. (Comissari Any Salvat-Papasseit, va coordinar l’acte l’escriptor Sebastià Bennassar. El 12 d’abril a l’Ateneu Enciclopèdic Popular es va fer un Cabaret Poètic dedicat a J. Salvat-Papasseit i a V. Andrés Estellés. L’acte coordinat per M. Àngels Igartua va comptar amb la participació de diversos poetes i l’actuació musical de Jofre. El 13 d’abril es va presentar el programa “Joan Salvat-Papasseit a Sitges (1918-2024)”, organitzat pel Grup d’Estudis Sitgetians l’acte fou dirigit per Núria Amigo i Vinyet Panyella amb la presència del Regidor de Cultura i Educació de l’Ajuntament de Sitges i la directora de l’ILC. En el mateix acte es va presentar el llibre Poesia completa de Salvat-Papasseit d’Edicions 62 a cura de Jordi Cornudella i Enric Casasses. El 18 d’abril vaig participar en la presentació del llibre “El Celler de les Galeries Laietanes” de Joan Maria Minguet a la Biblioteca Municipal Guillem Viladot d’Agramunt. El 19 d’abril a l’AEP vaig pronunciar la conferència “La formació de Joan Salvat-Papasseit a l’Ateneu Enciclopèdic Popular”,  a continuació hi va haver un Recital poètic a càrrec de M. Àngels Igartua, Andreu Aisa i Joan Vinuesa. El tres de maig Jordi Martí Font i Ferran Aisa presentarem “JSP. Poeta en majúscula. Obra poètica completa” a l’Ateneu Rosa de Foc de Gràcia. El nou de maig hi hagué un Homenatge a Salvat-Papasseit al Vinseum de Vilafranca del Penedès que comptà amb la intervenció de Mei Vidal, Ferran Gadea, Pere Martí Beltran i Ferran Aisa, El 10 i 11 de maig vam ser-hi presents a l’Ensofrada de llibres i vins de Marçà (Priorat). A mi com Comissari de l’Any Salvat-Papasseit em va tocar fer el pregó. Els assistents van poder llegir poemes de Salvat-Papasseit, fins i tot els infants del poble van convertir el poema les formigues en un poema mòbil que van passejar durant la rua poètica que es va fer pels carrers del poble. Durant l’acte es va inaugurar en un espai del poble un mural amb el poema Les formigues i s’inicia la construcció d’un rellotge de sol. L’acte de Marçà fou organitzat per Lo Diable Gros, Centre Quim Soler i Los Comuns. El 16 de maig vam assistir a la inauguració de l’Exposició Bibliogràfica “Salvat-Papasseit llibreter” a la Llibreria l’Illa del tresor de Premià de Mar que regenta Àlex Pons. El 17 de maig es va estrenar al Teatre Guimerà d’El Vendrell “De la vida i la mort”, espectacle dels alumnes de l’Institut Baix Penedès coordinat per Jordi Martí Font. El 19 de maig es feu homenatge a Joan Salvat-Papasseit a l’Espai Guinovart d’Agramunt amb la presentació de l’Obra poètica completa de Lo Diable Gros i Godall Edicions. L’alcaldessa d’Agramunt Silvia Fernández i Martí Guinovart van fer la presentació de l’acte que va comptar amb la presència de Jordi Martí Font i Ferran Aisa. A continuació hi hagué un espectacle poètic-musical amb l’actuació de Daniel Buchaca i Nna i Kandela.

L’Any Salvat-Papasseit també ha estat present a la Fira Literal, la Setmana del Llibre en Català, la Fira del Llibre d’ocasió, antic i modern, Barcelona poesia, Festival de Poesia de Lleida, Litterarum, Festival de Poesia de Sant Cugat, Poesia als parcs (Collserola), Festivals Tocats de Lletra (Manresa), Fira de Llibres i Idees Radicals Epíleg de Reus i, entre altres, a la Feria del Libro de Madrid, on Luis García Montero (Director de l’Institut Cervantes) va presentar l’antologia bilingüe de Salvat-Papasseit “Me he cruzado con un hombre que pasaba” traduït al castellà per Jordi Virallonga i publicada per Càtedra.

Tres entitats d’avantguarda Centre de les Arts Lliures de la Fundació Brossa (Barcelona),  Fundació Guillem Viladot (Agramunt) i Espai de Pensament Crític i Creació Artística a Cobert (Moià) van treballar en Seminari una sèries de treballs sobre el Salvat-Papasseit avantguardista d’on van sortir tres espectacles: “Contra els poetes en minúscula. Glossa a Joan Salvat-Papasseit” celebrat el 26 d’octubre a l’Espai Brossa; el 8 de novembre “Jo dins del Tot” a la Biblioteca Guillem Viladot (Agramunt) i el 15 de novembre “Aspiro a una obra inútil que consoli als homes” al centre cultural de Moià. En l’acte celebrat a Barcelona entre l’espectacle salvatià destaca la presentació de la lectura perfomàtica del Concepte del Poeta i la presentació d’un Manifest a càrrec de Marc O’Callagham.

El 25 de maig a la Fira Literal. Antiga Fàbrica Fabra i Coats, vam presentar “Joan Salvat-Papasseit, un poeta incendiari”, a càrrec de Jordi Martí Font, Ferran Aisa, Dolors Marín, Simón Vázquez i Matilde Martínez. El 30 de maig al Temple Romà de Vic conversa-recital “Cap hora és isarda” amb Jaume Coll, Raquel Santanera i Carles Dachs. El 31 de maig vam assistir a l’espectacle poètic de Tomàs de los Santos i Elsa Tronchoni “La rosa als llavis” de Salvat-Papasseit, al Casino de Vic. L’1 de juny a la Biblioteca Pilarín Bayés de Vic es presentà el llibre il·lustrat sobre Salvat-Papasseit de Pep Molist i Christian Iranaja (il·lustrador). El 2 de juny a la Font del Desmai de Folgoroles Enric Casasses feu una lectura de textos de Salvat-Papasseit.   

El 11 de juny al Centre de Cultura Popular La Violeta de Gràcia vaig pronunciar la conferència “Joan Salvat-Papasseit de Gorkiano al  poeta avantguardista”. El 20 de juny se celebrà la Jornada documental a la Sala Caritat de la Biblioteca de Catalunya amb la intervenció d’IIzaskun Arretxe (ILC) i Eugènia Serra (directora de la BC), que va presentar la Memòria digitalitzada del fons Salvat. Va seguir una Taula rodona formada per Dolors Marín, Ferran Aisa i Manel Guerrero. Com a cloenda hi hagué un recital poètic a càrrec de Myriam Soteras, Miriam Reyes i Joan Vinuesa.

El 25 de juny a la llibreria Cal Serenet de Torredambarra van presentar l’obra poètica del poeta en majúscula en una conversa entre Jordi Martí Font i Josep Bargalló i una lectura poètica de Laura Tormo. El 27 de juny se celebrà un sopar literari Viladot-Salvat-Papasseit amb conferència de Ferran Aisa i recital poètic de Xavier Hidalgo i micro oberta tots els presents. Acte organitzat per Òmnium Segarra-Urgell a la plaça del Mercat d’Agramunt. El 12 de juliol participo amb Jordi Martí Font a l’homenatge a l’acte Glops de vi i literatura de l’Ateneu Popular de Les Corts. El 31 d’agost portem l’Any Salvat-Papasseit als Pirineus a la llibrera Natura i Llibres d’Alins (Pallars Sobirà) que regenta Meritxell-Anfitrite Álvarez, intervenim Mei Vidal, Jordi Martí Font i jo. El 10 de setembre a l’Ateneu Barcelonès Ferran Gadea pronuncia una conferència sobre Salvat-Papasseit i a continuació Rafael Subirachs cantà diversos poemes de Papasseit que havia musicat en la seva etapa de cantautor de la Nova Cançó. 

El 20 de setembre s’inaugura l’exposició de documents i llibres originals de Joan Salvat-Papasseit a la Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern del Passeig de Gràcia amb la presència de la Consellera de Cultura Sònia Hernández, el director de la Fira i el llibreter i comissari de l’exposició Àlex Pons. Dolors Udina va fer el pregó i Jordi Boixaderas va llegir poemes de Salvat-Papasseit. Com diu el seu organitzador Àlex Pons: <<L’exposició presenta una àmplia selecció de materials originals, incloent-hi llibres, revistes, poemes manuscrits, dibuixos, fotografies i objectes personals, que permeten traçar un recorregut cronològic per la vida i obra de Salvat-Papasseit, a més de documents i objectes que van marcar la seva trajectòria, com llibres d’autors que el van inspirar, revistes literàries en les quals va col·laborar i elements relacionats amb el seu ofici de llibreter.>>

Durant la Setmana del Llibre Català assisteixo a diversos actes dedicats a Salvat-Papasseit com la presentació del llibre de Ferran Gadea, el de l’obra completa de Lo Diable Gros, la biografia il·lustrada d’Agustín Comotto i a l’espectacle Només Això, Parodia? Sobre els quatre autors commemorats de l’any 2024. En aquest espectacle hi eren presents la directora de l’ILE Izaskun Arretxe i la nova Consellera de Cultura Sònia Hernández. El 28 de setembre a Sitges es fa una celebració poètica de Salvat-Papasseit amb el recital de les poetes Odilé Arqué, Susanna Rafart i el poeta Carles Rebassa al Centre Cultural Pere Stampfli. El 29 de setembre a Vallvidrera, dins del Festival Poesia als Parcs, tingué lloc un recital cubista amb el títol “Escriu-me al Far West” amb la intervenció de Myriam Soteras i Joan Vigó. El 8 d’octubre participem en l’homenatge a Salvat-Papasseit al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar. Presenta l’acte Anna Ortega (presidenta de l’Associació Cultural Mare Nostrum) i intervenim Mei Vidal i Ferran Aisa que parlem de la vida i l’obra del poeta, com a cloenda Andreu Aisa recita poemes d’avantguarda i ultraistes. El 10 d’octubre participo en la presentació del llibre “Salvat-Papasseit, l’esplendor davant l’abisme”, d’Agustín Comotto, a la Casa Barceloneta 1761. El 25 d’octubre sota un intensa pluja a Sitges Jordi Martí Font i Ferran Aisa parlem dels Manifestos de Salvat-Papasseit” en un acte organitzat per Grup d’Estudis Sitgetians a la Biblioteca Santiago Rusiñol que presenta Joan Duran. El 27 d’octubre celebrem el centenari de Salvat-Papasseit a la Sala Mercat Dominical de Sant Antoni amb una conversa entre Jordi Martí Font i Ferran Aisa moderada per Carme Ordoñez i un recital poètic a càrrec d’Andreu Aisa Myriam Soteras i Joan Vinuesa. El 4 de novembre presento l’exposició “Joan Salvat Papasseit, l’irradiador de l’avantguarda” a la Biblioteca Municipal Guillem Viladot d’Agramunt. Aquesta exposició organitzada per l’Institut de les Lletres Catalanes porta des del mes de maig del 2024 itinerant pel territori català i fins el moment té compromís fins el maig d’enguany. Al llarg de l’Any Salvat-Papasseit s’han fet altres exposicions a la Fundació Josep Pla (Palafrugell), al Centre d’Història Contemporània de Catalunya (Barcelona), Salvat-Papasseit i la Barceloneta a la Biblioteca La Fraternitat-Barceloneta, etc.

El 4 de novembre a càrrec de Myriam Soteras tingué lloc el taller de poesia monogràfic “Joan Salvat-Papasseit o com estimar el futur” a la seu dels Amic de la Unesco. El 7 de novembre es presentà “Salvat infantil” de Pep Martí, a la Llibreria Abacus de Barcelona. Sobre el Salvat i els infants durant l’any s’ha representat a diverses biblioteques i centres culturals l’obra “Salvat-Papasseit i els nens de la meva escala” de Jordi Folck.  

El 10 de novembre va tenir lloc un vermut literari al Centre Cultural La Rampoina de l’Esquerra de l’Eixample on vaig pronunciar la conferència “Joan Salvat-Papasseit, poeta avantguardista català”, seguit per un recital poètic: a càrrec de Jaume Castellet, Joll Chamorro i Andreu Aisa. El de 12 de novembre organitzat pel Centre de Història Contemporània de Catalunya tingué lloc al Museu d’Història de Catalunya una taula rodona presidida per Jaume Sobrequés sobre Guimerà i Salvat-Papasseit a càrrec de Giovanni Cattini i Ferran Aisa. El professor Cattini va presentar una imatge del diari El Poble Català de 1909 en què hi havia un escrit d’un tal J. Papaseit lloant a Guimerà. La feina dels investigadors es indagar si aquest escrit és o no de Papasseit.

El 13 de novembre vam ser-hi presents a la final del concurs literari per alumnes d’Instituts  “Jo volia un vers i l’he pres” amb els versos de Salvat-Papasseit. L’acte celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans fou presentat per Màrius Serra, alhora que Cesc Freixas cantava des de Tarragona. La sala era plena d’alumnes que seguiren amb atenció els tres poemes premiats que reberen els premis (vals per a comprar llibres) de mans Teresa Cabré (directora IEC) i Maria Mercè Roca (degana de l’ILC). El 14 de novembre a l’Auditori Barradas de l’Hospitalet de Llobregat es realitzà l’espectacle poètic-musical “Visca l’amor” a càrrec de Jordi Boixaderas i Marina Prades. El 16 de novembre tingué lloc l’acte reivindicatiu “Restituïm el nom històric de la nostra plaça, Salvat-Papasseit”. L’acte celebrat a la Plaça Virrei Amat fou presentat per Agustí Colomines, i intervinguérem: Carles Castellanos, Teresa Lecha, Màrius Serra, Agustín Comotto, Raquel Santanera i Ferran Aisa. Per la tarda a la mateixa plaça Virrei Amat hi hagué un recital poètic conduit per Maria Nunes. El 19 de novembre l’homenatge a Papasseit se celebrà a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida sota el títol “L’anarquisme i Salvat-Papasseit”, l’acte fou moderat per Pau Echauz i Jordi Martí Font i jo parlaren del poeta. Continuà amb un recital de versos de Salvat a càrrec de Meritxell Cucurella-Jorba i Enric Casasses.

El 21 de noviembre vaig participar en la Tertúlia Borralleras de l’Ateneu Barcelonès. “Del Gorkià Salvat-Papasseit a l’avantguardista”, en un acte presentat per Bernat Castany. El públic assistent va participar fent preguntes i llegint poemes de Salvat. El 22 de novembre vam anar a la llibreria Strogoff de la Garriga amb l’obra poètica del poeta en majúscula que vam presentar Matilde Martínez (Godall Edicions) i jo. A continuació hi hagué un espectacle poètic a càrrec de de Joan Garriga i Joan Cuevas. El 3 de desembre Myriam Soteras impartí un taller de poesia visual a la Biblioteca Gabriel García Márquez. El 12 de desembre organitzat per la Secció Filosòfica de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, vaig pronunciar la conferència  “La influència filosòfica en el pensament de Salvat-Papasseit”. El mateix dia al Museu d’Història de Catalunya tingué lloc una taula rodona sobre Papasseit a càrrec de Marina Garcés, Dolors Marín i Manuel Guerrero. Els dies 13, 14 i 15 de desembre organitzat per els Amics de la Rambla es celebrà la festa literària “La Rambla, vila de llibre”, la inauguració la va efectuar el poeta Enric Casasses, que a fer un lectura salvatiana davant del monument a Salvat-Papasseit. Durant la festa de literària de la Rambla hi hagué l’espectacle musical “Salvat-salvat!” de Lluís-Anton Baulenas a l’espai El Ribot, l’antic taller del Museu de Cera. Per la seva banda Maria Nunes va fer de guia  d’una ruta Salvat-Papasseit seguint la petja de la Barcelona rosa de foc, recordant el Bar del Centro on es reunia la redacció de Los Miserables, l’Ateneu Enciclopèdic Popular i el Mercat de llibres de Santa Madrona. El 22 de desembre. a la Sala Mercat del llibre Dominical de Sant Antoni, es va fer la presentació del llibre “J. Salvat-Papasseit, llibreter, editor i poeta” d’Àlex Pons i Àlex Darriba. Ja dins del nou any 2025 continuen els actes dedicats a Salvat-Papasseit, el 18 de gener a la Fundació Stampfli de Sitges una taula rodona formada per Maria Seguranyes, Maria Guinovart i Josep-Pere Viladecans a l’entorn del tema “Poesia + Arts Visuals tot és u” i el 28 de gener al Col·legi de Farmacèutics diré la conferència “100 anys de la mort de Salvat-Papasseit”, organitzada pels Amics dels Museu de Catalunya.  

A més hem estat convidats a fer actes dedicats a Salvat-Papasseit (extensiu a Vicent Andrés Estellés) a diversos indrets. El 27 de juliol estiguérem a Moguer (Huelva) dins del “Encuentro de Poetas Voces del Extremo”, on a la Casa Natal de Juan Ramón Jiménez hi vaig presentar la conferència “Salvat-Papasseit, de Gorkiano al poeta de Vanguardia”. A continuació els poetes assistents van llegir  poemes de Salvat i d’Estellés començant pel director de la trobada Antonio Orihuela que va llegir “Res no és mesquí”. El 18 d’agost Ferran Gadea, Jordi Martí Font i Ferran Aisa vam participar en la Taula Rodona “Joan Salvat-Papasseit, glossador de la divina acràcia”, a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada Conflent moderats per Anna Arqué. El 22 de novembre Jordi Martí Font va presentar a l’Espai Joan Fuster de Sueca el llibre “Joan Salvat-Papasseit, poeta en majúscula”. El 30 de novembre i el 1 de desembre estiguérem a Cercedilla (Madrid) on vam participar en la presentació de la revista “El Papel de Cercedilla” que contenia un article de Ferran Aisa sobre l’estada de Salvat-Papasseit al Sanatori de la Fuenfría on va composar els poemes de Les conspiracions. El dia següent a la llibreria La Guarida vam fer l’homenatge a Salvat-Papasseit amb la intervenció de Ferran Aisa, Mei Vidal, el poeta i filòsof Jorge Reichmann i els escriptors Ricardo Gómez i Pedro Sáez. La poeta Ana Pérez Cañamares ens va parlar del llibre La plaga blanca d’Ada Klein Fortuny on parla de poetes i escriptors que van morir de tuberculosis com fou el cas de Salvat-Papasseit. Durant l’estada a Cercedilla vam visitar l’hospital de la Fuenfría on vam gaudir del jardí i el bosquet i el pavelló on Salvat-Papasseit hi passa un mes i mig de la seva vida. 

El 17 de desembre vam ser-hi a València en un acte organitzat per l’Acció Cultural del País Valencià al Centre de Cultura Contemporània on hi vaig pronunciar una conferència sobre la vida i l’obra de Salvat-Papasseit. L’acte va començar amb una intervenció de Maria José Gálvez (directora general del llibre), hi hagué la lectura d’un text literari interpretant a Salvat a càrrec de Boja Puchol i tancaren la vetllada Elsa Tronchoni i Tomàs de los Santos amb la Banda Sonora amb el seu espectacle sobre el poema de La rosa als llavis. En el mateix espai valencià es podia visitar l’exposició “Joan Salvat-Papasseit, l’irradiador de l’avantguarda”. Entre els actes del mes de gener del 2025 destaca l’homenatge a Salvat-Papasseit amb la presentació de l’obra completa a càrrec de Jordi Martí Font i un recital poètic del grup de lectura Quatre Cantons de Felanitx (Mallorca).

Resumint i per acabar crec que l’Any Salvat-Papasseit ha estat una commemoració molt intensa amb una participació important de caràcter popular amb iniciatives privades i institucionals que han portat la vida i l’obra del poeta i escriptor barceloní arreu del territori català. La majoria dels objectius s’han assolit, doncs Salvat-Papasseit ha entrar a les aules amb les iniciatives d’alguns professors d’Institut i torna a estar a les llibreries amb noves edicions i alhora s’ha fomentat la seva vida i la seva obra en centenars d’actes que l’han apropat a la gent. Per la meva part he acudit a molts dels actes programats en uns com conferenciant i a d’altres com Comissari.

L’Any Salvat-Papasseit ha ajudat també, des del punt de vista acadèmic, a convertir-lo en un clàssic de la literatura catalana. Joan Salvat-Papasseit, home lliure i sempre jove, continua vigent amb els seus pensaments i la seva obra poètica. Salvat fou un personatge polièdric, sempre jove, i en paraules d’Enric Casasses, <<el jove adult Papasseit va tenir sempre cor d’adolescent i ànima d’infant.>> L’Any Salvat-Papasseit ha servit també per fer conèixer i descobrir molts aspectes desconeguts que poden servir per continuar estudiant la seva vida i la seva obra. Joan Salvat-Papasseit, sense dubte, continua essent un poeta estimat. Una persona que desperta empatia entre la gent del poble, perquè ell era fonamentalment poble i, sobretot, un Poeta en majúscula.

 

Barcelona, gener de 2025

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  


 

3/3/25

Poema "Tranvía" Ferran Aisa

 

Tranvía

 

 

Las hojas de los árboles empezaron a caer con la llegada del otoño

con su color amarillo en el pelo, el barrendero recogía las horas extras

de la clase trabajadora y las haches se comían el bucle de sus amantes

vestidas de gánster de Chicago con Eliot Ness y sus Intocables

jugando a la ruleta rusa con Al Capone, gente dispuesta a todo

 y a revivir historias literarias de la mano del famoso fantasma

de la calle Morgue, mientras Edgar Allan Poe buscaba los negros cuervos

en las mismas puertas del Edén con el Ángel del Señor expulsando a Lucifer

del paraíso. Los sindicalistas escuchaban canciones de Joe Hill

y los maoístas esgrimían el Libro Rojo.

Ecologistas libertarios reivindicaban la vida sana:

¿Quién viviera en una ciudad modelo?

¿Quién viviera en una sociedad libre?

Un mundo sin polución ni ruido ni coches ni contaminación.

Una ciudad con transeúntes, ciclistas y tranvías...

Tranvías jardineras y tranvías preparados para hacer travesías eróticas por la ciudad.

¡Qué felicidad más grande! Ahora todo es utopía... ¡Viva la Utopía!

El deseo se desnuda sin vergüenza y se muestra libre delante del mundo

a la espera de coger el tranvía en cualquier parada urbana

para hacer camino en la vida e ir aún más lejos del ideal en la próxima revolución.


Ferran Aisa Pàmpols (publicado en Balada de los tiempos difíciles, Amargord,, Madrid, 2014.

 

 

 

 

 

 

 

 


 

9/10/24

Poema per a un film eròtic de Ferran Aisa

 

POEMA POP PER A UN FILM ERÒTIC

 

                                               en aquella inconsciència d’adolescent

                                               d’animal o jove llibertí

                                               es troba la puresa... En aquella fuga

                                               els furors eròtics...

                                                                       Pier Paolo Passolini,

                                                            de Las cendres de Gramsci

 

           

 

He obert la porta de la quimera i he baixat la persiana & el sol continuava al seu lloc

& no plorava, ni el cel tenia orelles per escoltar la cançó de Jenny la dels Pirates,

sí, m’hagués agradat conéixer a Bretch o llegir-lo en alemany, malgrat tot m’eforço

a no aprendre res & no plorava, per cert, els coloms missatgers sobrevolaven terrats

amb cartes d’enamorats i dins del colomar se sentien remors i petons & esperances

i altres coses sense nom. Però jo escrivia d’amagatotis un poema de film eròtic...

A poc a poc vaig descobrir que la veritat es disfressa amb parracs mentiders

i que hi viu en el cinquè pis sota un terrat florit.

La vida s’ha perdut dins d’un pou i la gent del carrer demana més i més, però la raó

s’ha vestit de dol i sovint, perquè ningú dubta de la veritat, mata per defensar la mentida

de belcebú... I què diria d’aquest pamflet el teu professor de matemàtiques?

Mentrestant mister Belvedere decobreix l’assassí abans que el tinent Colombo.

He agafat un retolador vermell i sense remei m’he posat ha escriure per les parets,

com si esperés que sortís el bou per agafar-lo per les banyes & la pissarra és negra,

i l’infant de tres mesos diu AGU & plora & la mare fa un striptease davant l’espill,

mentre que el poeta pensa amb la Maria Schneider & i el collonut tango de París

amb el Marlon, al compàs del Bertolucci & i els pobres somiem amb les mamelles

i les natges i el turó de Venus... Cosa de déus en temps pagans i abans d’esquinçar cortines

em preparo un frankfurt amb mostassa & la Silvia Cristell esdevinguda

Emmanuelle truca a la porta carnal.

La clau màgica obre les portes i tancan els cors solitaris & deliris & udols de licantrop

& nits de gossos & lluna plena & nuvols negres i estàtues de sal davant la porta verde,

què hi haurà rere la porta verda? Sodoma? Gomorra?

Ai, Geneviève Bujold fa un striptease sota la llum solar de la Mediterrània. També

Corinne Clery y la Histoire d’O & cavallets de cartró & i (...) & Notre Dâme de París

& Quasimodo, cavalcant Eros damunt de Pegaso & Paradiso... Argolles & masoquisme

& colls & pits i històries de terror sexual i la marca de la casa i la propietat privada

& dona objecte.

Les velles xemeneies fora d’ús & fum, fum, fum. Lectures clandestines de pornografia

i goles profundes & Linda Lovelace i Amèrica & somnis de vellut & esperma & viatges

australs. Destrucció de la tradició & cascabels & somriures i llàgrimes a punta pala,

matí, nit, indesinter.


Ferran Aisa Pàmpols (del llibre Réquiem per a un temps Pop)


 

8/10/24

 

FILL DE LA CORONA D’ARAGÓ

Ferran Aisa Pàmpols

 

Tots som fills de la immigració bé em refereixo a la meva família, però la resta de famílies també són immigrants. Els meus avantpassats van arribar a Barcelona en les primeres dècades del segle vint i aquí hi van formar la seves respectives famílies i aquí hi van viure i aquí hi van morir i aquí hi són enterrades. Per una altra banda, a la meva memòria he d’incloure els records dels meus avantpassats i el temps de la postguerra. Històries que acaben per arrodonir una gran part de la crònica del segle vint.

Eusebi era el nom del meu pare, que havia nascut el dia 1 de novembre de 1923, al carrer Tamarit, 152, un edifici molt proper al popular Mercat de Sant Antoni de Barcelona. L’Eusebi era fill de Fernando Aisa Barrera (1893-1926), natural de l’Almunia de Doña Godina (Saragossa) i de Pilar Cuenca Lluch (1892-1976), nascuda a Anna (València). Els meus avis paterns van tenir un altre fill, Fernando (1922-1991), que va ser el meu padrí de bateig. Per una altra banda la meva mare que es deia Pilar havia nascut el 15 de setembre de 1926 al carrer Castillejos, 281, al barri del Clot. La Pilar era filla d’Andreu Pàmpols Fuertes (1899-1928) i de Marcelina Poquet Clota (1903-1958), tots dos naturals d’Almacelles (Segrià-Lleida). Els meus avis materns havien tingut un altre fill anomenat Andreu que va morir quan tenia tot just un any.

Els meus avantpassats van arribar immigrats a Barcelona procedents de pobles que casualment comencen amb la lletra A i tots tenen una ascendència àrab: Almunia de Doña Godina (Saragossa), Anna (València), Almacelles (Lleida). Jo ara escric des d’un poble que també comença amb A, Agramunt (Urgell), on hi passo temporades al llarg de l’any. Per tant es pot dir que jo he fet el camí invers -encara que temporalment- de Barcelona al món rural.

Per tant soc barceloní de segona generació, però tots plegats som fills de l’antiga Corona d’Aragó, formada amb la unió de Catalunya amb el regne d’Aragó pel casament de Petronila, filla del rei Ramir II, amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. A la reconquesta, van guanyar als moros les terres de llevant i de les illes. Jaume I va passejar les quatres barres de foc sobre fons daurat per tot el territori on destaca la mateixa llengua amb les seves variants catalana, valenciana o mallorquina. Un territori que ha estat conegut amb el nom diguem de Països Catalans.

Els meus avantpassats van immigrar a Barcelona des de els seus llocs d’origen. Els meus besavis Antonio Aisa Sancho i Carmen Barrera Calleja amb els seus vuit fills (José, Fernando, Carmen, Eusebio, Juan, Pilar, Juana i Pura) van arribar a Barcelona l’any 1909 i es van instal·lar al carrer Carretes, 38. El meu besavi i els nois vingueren des de l’Almunia en un carro tirat per una mula, la meva besàvia i les noies vingueren en tren des de Saragossa. Llegint la novel·la de Ignacio de Martínez de Pisón, El día de mañana, veig que també parla de la sortida de paisans aragonesos amb carro cap a Catalunya: <<Así que metimos todo los que pudimos en los carros y nos echamos a la carretera. Tardamos cuatro días en llegar a Barcelona.>>

El meu avi va treballar de carreter i de mosso del Mercat de Sant Antoni. La meva àvia valenciana va arribar a Barcelona quan tenia uns setze anys per servir a la casa de la família Cabré-Claramunt del carrer Tamarit, 152. En aquest edifici hi va viure tota la seva vida, doncs al casar-se amb el meu avi Fernando, el 12 d’octubre de 1920, els seus patrons li van llogar el segon primera de la referida escala.

L’àvia Pilar era filla de Fernando Cuenca Pérez i de Maria Lluch Tormo, tenia diversos germans Fernando, Eusebio, Josefa, Amparo, Mariana. Roque... La seva germana petita Mariana va seguir les seves passes i va venir a viure també a Barcelona. La noia es va casar amb Bernardo Juan, però va tenir la mala fortuna de morir de part, fent-se càrrec de la nena la yaya Pilar. La nena es deia Modesta Juan Cuenca, coneguda com Tina, va néixer el dia de Sant Joan de 1931. La Tina va passar a ésser la germana petita pels dos nois, el seu pare va deixar-la en mans de la seva cunyada.

La meva família materna procedia de les terres de Lleida del mateix poble d’Almacelles (Segrià), fills per els dos costats de repobladors del poble. La meva àvia (i padrina) Marcelina era filla d’Andreu Poquet Borrell i de Maria del Pilar Clota Moreno, tingueren set fills dels qual només sobrevisqueren tres, Marcelina (1903), Pau (1906) i Josep Antoni (1909). Els tres fills van quedar molt aviat orfes fent-se càrrec aleshores d’ells i de la seva educació els germans i parents propers dels infants. Com marca la llei en cas de la tutela de menors d’edat dels orfes menors es va fer càrrec un Consell Familiar format segons consta en un document de l’Ajuntament d’Almacelles: <<Carlos Clota Moreno, José Poquet, Manuel Aldabó Poquet, José Clota Poquet y Jaime Torre Poquet vecinos de esta villa y mayores de edad.>>

Qui seria la meva àvia Marcelina amb onze anys va anar a raure a casa de la germana de la seva mare Dolores Clota Moreno i del seu oncle Jaume Torre Poquet que vivien a Bell-lloc. Els altres dos germans Pau i Josep de vuit i cinc anys es van quedar a Almacelles a casa de Carlos Clota Moreno i de Josep Clota Poquet, respectivament. La Marcelina, amb la seva família d’acollida, va immigrar a Barcelona el 1918, establint-se en una caseta de la Carretera de Ribas tocant a la plaça de les Glòries. La Marcelina aviat va trobar feina a l’empresa de Filatures Tèxtil Fabra i Coats en un dels magatzems de que disposava dita empresa al carrer Cartagena cantonada Mallorca.

L’avi Andreu Pàmpols Fuertes era el segon fill de la parella formada per Andreu Pàmpols Justribó i Francisca Fuertes Giribet, el fill gran es digué Jaume (1897). El meu besavi enviudà i es tornà a casar amb una noia del poble de procedència aragonesa anomenada Josefina Marco Raluy amb qui tingué tres fills més: Joan (1905), Pepita (1908) i Manel (1911). L’avi Andreu va arribar a Barcelona després del servei militar, que va resultar la guerra del Marroc de 1921, establint-se al carrer Rec de Barcelona. El seu ofici carreter de l’empresa Can Cerdà de la plaça de les Glòries li va permetre conèixer a la Marcelina començant un festeig que va acabar en casament el 23 de novembre de 1924 a la Parròquia dels Josepets de Gràcia.

La meva família va viure els avatars de gran part del segle XX, per exemple el meu avi Andreu Pàmpols durant el servei militar l’any 1920 fou destinat a l’Àfrica on Espanya vivia una guerra contra les forces Kalibenyes del Marroc. En aquells moment es va viure la batalla d’Annual que va comportar nombroses baixes de l’exèrcit espanyols i els supervivents patiren malalties. L’altre avi Fernando Aisa era un aficionat a cantar jotes pels bars del Paral·lel i un seguidor de la Bella Chelito aquella vedette que sempre s’estava buscant la puça. Tant l’Andreu com el Fernando van morir joves als 29 i 32 anys un de càncer de laringe i l’altre de tuberculosis. La meva àvia Marcelina Poquet va treballar a la Fabra i Coats vivint diverses vagues del ram tèxtil de 1918 i 1921. Va formar part del Comitè d’Empresa representant a la CNT, el 1935 amb la seva filla Pilar van llogar el pis del carrer de la Cadena 6 bis (aleshores anomenat Salvador Seguí). Acabada la guerra civil fou detinguda i acusada de donar aixopluc a diversos militants rojos a casa seva i d’haver format part dels comitès del sindicat anarcosindicalista. Posteriorment va obrir al carrer de la Cadena una “Casa de Huéspedes Tolerada” i una parada de fruits secs al Paral·lel davant de l’Arnau. La meva mare va treballar tota la vida de modista primer en una casa del carrer Mendizábal on acudien artistes com l’actriu i cantant Maria Dolores Pradera que acostumava anar a acompanyada de l’actor Fernando Fernán Gómez, posteriorment pel seu compte. La yaya Pilar va servir sempre  a la mateixa família que eren els propietaris d’un hotel al carrer Pelai i d’una casa d’empenyorament al carrer Tamarit. Primer amb Rosalia Claramunt i Miquel Cabré i els seus fills Josep Cabré I Baldomero Cabre. La família Cabré-Claramunt eren socis amb els seus germans Dolors Claramunt i Francesc Torrededia de la Fàbrica de Begudes Carbòniques Viuda de B. Claramunt, Cabré, Torrededía y Cia. S. L., situada al número 123-125 del carrer Diputació, entre els carrers Comte de Borrell i Comte Urgell. En aquesta fàbrica hi treballaria el meu pare des de 1939 fins a 1964, data de tancament de l’empresa. Els fills de la família Claramunt-Cabré van destacar el gran Josep com dermatòleg i el petit com hoteler i directiu esportiu de la Secció de Handbol del FC Barcelona.

La yaya Pilar també va ser molestada per l’autoritat franquista i va ser cridada a declarar sobre una persona i uns fets que havien passat al carrer Tamarit a l’inici de l’aixecament militar. La interrogació anava sobre un tiroteig que va haver contra la finestra d’un veí anomenat Manuel Cotelo que, segons deia la diligència, tenia amagat un capellà. L’agent de l’autoritat (Benito Domínguez) pretenia inculpar dels referits trets a la portera del carrer Tamarit, 163, Cristina Fernández Prats. En el llibre Puerta a ningún sitio d’Isabel  Pellejero Usón i Eduard Musulén Palet, es recullen les diverses declaracions de Pilar Cuenca Lluch “la Maña” davant del Tribunal de Justícia Militar. Las declaracions les va fer el mes de març de 1939 (III Año Triunfal) davant del Jutge Rafael Gómez de Membrillera i del Secretari Rafael Rodríguez Vidal. La yaya Pilar tenia aleshores 44 anys, era vídua, feia feines, era illetrada i vivia al carrer Tamarit, 152, segon primera, amb els seu fil Eusebi i la seva neboda Tina. L’altre fill, el Fernando, era a la presó Model. El jutge -com diuen els autor del llibre- intentava pressionar a la Pilar perquè acusés a Cristina Fernández Prats com autora dels trets: <<Pilar Cuenca insistía en que el sacerdote había marchado esa misma noche sin que lo viera nadie. Aseguraba que era imposible que su presencia hubiera sido denunciada puesto que nadie sabía de él. Ahora sabíamos que Pilar, en ese mismo momento, estaba pendiente del juicio sumarísimo de su hijo Fernando. Edu insistía en la probabilidad de que Pilar estuviera siendo presionada, yo no acababa de ver por quién y para qué.>> Cristina Fernández Prats de 39 anys natural de Villasinde en la comarca lleonesa del Bierzo estava casada i tenia un fill, fou condemnada a la pena capital. El seu marit Baltasar Paz Fernández, natural de Quireza (Pontevedra) i militant del Sindicat Únic de la Construcció de la CNT, també implicat en el sumari i processat en Consell de Guerra fou condemnat a vint anys de presó. La portera del carrer Tamarit, 163, Cristina Fernández Prats, després del “Enterado” del Cap de l’Estat, fou afusellada el 13 de maig de 1939 al Camp de la Bota. Les seves despulles van ser enterrades al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc. Vuitanta i quatre anys després, l’Ajuntament de Barcelona presidit per Ada Colau, inaugurava a l’interior d’una illa del carrer Borrell els Jardins Cristina Fernández Prats. El seu nom ara és visible molt a prop d’on feia de portera al carrer Tamarit del, barri de Sant Antoni.

El germà del meu pare no era més que un adolescent, però havia estat detingut per la policia republicana el gener de 1939, doncs al retornar a Barcelona havia viscut una etapa rocambolesca i a més se l’acusava d’haver abandonat l’exèrcit i de fer-se passar per tinent roig. A la Model portava set dies tancat quan va ser alliberat pels “nacionals”, però uns dies abans al pati de la presó havia parlat més del compte fent-se el “milhomes” en presència d’un Guàrdia Civil feixista presoner dels republicans. El tiet afirmava obertament que els feixistes no prendrien mai Barcelona. El Guàrdia Civil el va denunciar davant de la policia falangista d’ocupació, incloent-hi altres barbaritats contra aquell noi adolescent, el qual, per a més inri, a la sortida de la presó havia tornat a fer de les seves posant-se una nova disfressa, aquesta vegada el capot d’un moro dels que havien pres la ciutat amb el “Quinto Tabor de Regulares”. El Fernando s’havia fet passar per un assistent de comandant de Regulars per poder menjar gratuïtament al Auxilio Social. Ara eren els vencedors de la guerra qui el detenien i el tancaven a la presó Model. Va ser jutjat per el procediment Sumaríssim de Consell de Guerra per un Tribunal Militar franquista que l’acusava d’haver estat delegat de la UGT i fins i tot d’haver ajudat el “passeig” a un falangista sense tenir cap prova individual de l’acusat. Al Govern Militar de Barcelona conserven el dossier del seu judici al igual que el de milers de ciutadans vençuts. El tiet Fernando fou jutjat el maig de 1939, essent condemnat a 20 anys de presó menor més accessoris per la causa d’auxili a la Rebel·lió, però posteriorment li van commutar per 12 anys de presó major més accessoris. A la presó Model va romandre del 26 de febrer de 1939 fins el 22 de maig de 1942, és a dir des dels setze fins els vint any, quedant en llibertat condicional el 8 d’abril de 1949 quan era indultat per un decret llei firmat per el Cap d’Estat Francisco Franco.

El meu pare havia començat a treballar de “botones” al Hotel Gran via el juliol de 1936, allà el va sorprendre l’inici de la Guerra. L’Hotel va quedar col·lectivitzat per CNT-UGT i fou la seu del Dayli Worker, portaveu del Partit Comunista de Gran Bretanya. Un periodista d’aquest diari va simpatitzar amb el jove grumet i es va proposar ensenyar-li anglès. L’Eusebi guardava una estona del seu temps de botones per aprendre la llengua de Shakespeare, encara conservo el llibre de gramàtica anglesa on a la primera pàgina hi va escriure: “Pertenece a Eusebio Aisa Cuenca.” També fou obsequiat pel periodista anglès, Allen Hutt, amb un voluminós llibre de 272 pàgines, ara de paper esgrogueït i aspre al tacte, del qual n’era l’autor, que portava per títol: The condition of the working class in Britain. Es tracta d’un manual de la història de la classe treballadora britànica. El meu pare sempre recordaria amb simpatia aquell periodista del Daily Worker que volia ensenyar-li la llengua anglesa i que li parlava de la creació d’un món més just. Gràcies a internet he pogut esbrinar que George Allen Hutt (Londres,1901-1973), fou periodista, escriptor i membre del Partit Comunista Britànic.

L’Eusebi no militava en cap organització però va simpatitzar amb el POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), doncs Francesc Recasens, pare dels seus amics Mingo i Maria, n’era un dels seus militants. Durant els anys de la Revolució l’Eusebi es va afiliar a la UGT igual que havia fet el seu germà Fernando. El meu pare em digué que havia assistit a l’enterrament de Durruti penjat d’un arbre a la plaça Catalunya, en canvi la tieta Araceli segui la comitiva de l’enterrament des duna finestra de la Oficina de les Joventuts Llibertàries de la Casa CNT-FAI a la Via Laietana. Doncs formava part de les Joventuts Llibertàries de Santa Coloma i fou contractada com telefonista per a l’oficina central de les Joventuts a la Casa CNT-FAI.

La meva mare va patir un bon ensurt quan tenia dotze anys el famós Any de la Victòria. Escamots falangistes feien sovint escorcolls casa per casa. Al pis del carrer de la Cadena es van presentar-hi amb l’excusa de buscar homes, però a la majoria dels pisos només trobaven vells, infants i dones. Els molt valents, aleshores, s’aprofitaven de la feblesa dels vençuts, produint-se saqueigs, assassinats i violacions. Al pis del carrer de la Cadena només hi havia dones, la Marcelina, la seva filla Pilar, la senyora Lola i la Felisa que ja s’havia tret el mono de miliciana. Els falangistes demanaren pels homes, però les tres dones i la nena que habitaven la casa manifestaren que aquí no en vivia cap, com no s’ho creien, un d’ells va tancar-se en una habitació amb la nena de dotze anys per interrogar-la. Com la Pilar deia que el seu pare era mort, l’home digué: -Esto no lo digas, mírame bien a los ojos, yo soy tu padre... Per sort per a la nena i per a les dones van sonar unes xiulades al carrer que avisaven que un grup de soldats baixava posant ordre al seu pas. Els falangistes van deixar la casa sortint a tota pressa cap el carrer... Les dones van respirar i la nena de l’ensurt es va posar a plorar. Mercè Rodoreda, a La plaça del Diamant, va saber-hi plasmar aquells maleits temps: <<Quan alguna vegada havia sentit: aquesta persona és de suro, no sabia que volien dir. Per mi, el suro, era un tap. Si no entrava a l’ampolla, després d’haver-la destapada, l’aprimava amb un ganivet com si fes punta a un llapis. I el suro grinyolava. I costava de tallar perquè no era ni dur ni tou. I a últim vaig entendre que volien dir quan deien aquesta persona és de suro,,, perquè, de suro, ho era jo. No perquè fos de suro sinó perquè em vaig haver de fer de suro. I el cor de neu. Em vaig haver de fer de suro per tirar endavant, perquè si em comptes de ser de suro amb el cor de neu, hagués estat, com abans, de carn que quan et pessiguen et fa mal, no hauria pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg.>>

El meu pare Eusebi Aisa Cuenca i la meva mare Pilar Pàmpols Poquet es van conèixer a la Sala de Festes Rialto de la Ronda de Sant Pau. Ell estava de permís del servei militar a l’Empordà, ella hi anava a ballar amb la seva amiga Maria Joan. L’Eusebi i la Pilar, després d’un curt festeig, es van casar el 12 d’octubre de 1947 a la Parròquia de Sant Agustí. Aquell mateix any un toro havia matat el popular torero Manuel Rodríguez “Manolete”. De la seva unió naixeríem dos fills el més gran jo nascut el 29 d’agost de 1948 i el petit el Manel nascut el 19 de maig de 1953. La vida és un tango va dir algú, la vida i la mort. El meu pare va morir el dia 11 de setembre de 1986 a l’Hospital Delfos de Barcelona als 62 anys d’edat. La meva mare va morir el dia 11 de juliol de 1993 també a l’Hospital Delfos als 66 anys. Sí, tots els meus avantpassat més directes van morir a Barcelona i són enterrats al Cementiri del Sud-Oest de Barcelona, a la popular muntanya de Montjuïc. Els versos d’Espriu em porten el record dels meus avantpassats: -Jo que moro i sé / la solitud del mur i el caminant / et demano que em recordis avui, / mentre te’n vas amb les sagrades hores.

Ferran Aisa Pàmpols. (Esboç del meu llibre Aquells capitans intrèpids i L'Any de la Gran nevada)

Barcelona, 8 d'octubre de 2024


13/8/24

 DOS POEMAS DE FERRAN AISA-PÀMPOLS


Ángela Davis

 

                        (San Rafael, California, EEUU.

                        La activista negra Ángela Davis, rodeada de guardias

                        armados, realizó ayer su prometida aparición ante un Tribunal

                        de San Rafael para responder a las acusaciones de asesinato,

                        secuestro y conspiración.)

                                                               El Noticiero Universal, 24-12-1970

 

Ángela Davis no ha cometido ningún crimen

ni ha ordenado a nadie que lo cometiera

a pesar de lo que diga el FBI.

Su peor pecado es ser portadora de valores humanos,

y defender y luchar por la causa de su pueblo,

de su raza, de sus principios, de (…)

Ángela Davis es una joven rebelde

discípula adelantada de Marcuse,

líder de todas las comunidades marginadas

de los Estados Unidos de Norteamérica.

Ángela Davis, cabeza de estopa,

con lentes de intelectual de izquierdas,

revolucionaria, comunista, feminista, antirracista…,

conocedora de la filosofía de Kant, Hegel, Nietzsche,

y de los existencialistas… (Sartre a la cabeza).

Ángela Davis, joven profesora de filosofía

en la Universidad de San Diego.

Ángela Davis, rebelde con causa,

se halla encerrada en espera de juicio.

Ángela Davis, principal entre los principales actores

de la resistencia negra,

que es según su doctrina filosófica

la llave de la libertad.


Ferran Aisa Pàmpols

Publicado en página web de Voces del Extremo 2024 


 

En lo alto el sol, aquí: ¡la muerte!

 

                                               A Gladys, in memoriam

 

Tumbados en la hierba pisoteando el limo

con el agua y la tierra, el aire y el fuego;

elementos naturales para una vida natural

sobre nuestro planeta Tierra.

La luz solar, como un dios desamparado,

levanta sus ojos sobre la tierra

como pidiendo clemencia,

a cambio de tanta vida.

¿Qué hay de tanto amor?

En lo alto el sol, aquí: ¡la muerte!

Tres de junio de mil novecientos

setenta y nueve

Gladys del Estal, 23 años,

ecologista y antimilitarista,

se manifiesta en Tudela

contra las centrales nucleares

un guardia civil dispara

la joven cae herida de muerte.

En lo alto el sol, aquí: ¡la muerte!

Miedo contra esperanza reclinan la vista

contra el odio entre visillos

y las calles como ríos

desnudos sueños inconclusos,

coordenadas trágicas y la sangre en el asfalto,

contra la risa y contra el llanto,

puñalada al sol, crimen ecológico,

desesperado quebranto

para un mundo condenado

a su propia autodestrucción.


Ferran Aisa-Pàmpols

(Publicado en la Antología Poética "Poesía & Resonancia". Voces del Extremo 2024

,La Tortuga Búlgara, Madridi, 2024.