EL 28 DE MARÇ VA FER 70 ANYS QUE EL POETA MIGUEL HERNÁNDEZ VA MORIR A LA PRESÓ D'ALACANT
MIGUEL HERNÁNDEZ, ARTICULISTA
 |
| Miguel Hernández (1910-1942) |
FERRAN AISA
Les edicions Flor del Viento
ha iniciat una col·lecció de 10 títols per commemorar el 70 aniversari de la
Guerra Civil Espanyola. El primer llibre editat és el recull d’articles, Crónicas de la Guerra de España, de
Miguel Hernández publicats a la premsa del front republicà i del PCE. Aquesta
edició de Flor del Viento s’ha fet conjuntament amb col·laboració a la Fundació Domingo
Malagón.
Miguel Hernández Gelabert (Oriola,
1910-Alacant, 1942) va viure l’època de la guerra com soldat, poeta i comissari
cultural. El poeta en aquells tràgics anys escrigué el seu llibre Viento del Pueblo i altres poemes que
va donar forma al seu llibre El hombre
acecha.
Els seus versos de guerra són un cant
humà de llibertat, d’amistat i d’amor.
Miguel Hernández escriu també poemes
revolucionaris d’homenatge a la URSS i als soldats republicans i als líders de l’Exèrcit
Popular. El poeta va ésser Comissari Cultural del Batalló d’El Campesino format per el PCE. El poeta realitzarà recitals poètics al front i farà campanya per ajudar a mantenir alta
la moral dels milicians. Hernández escriu sense parar versos, teatre i
articles. Si la seva obra poètica és més coneguda, ara, amb aquesta edició,
podem acostar-nos a l’autor periodístic. Són escrits realitzats a la primera
línia de foc i publicats a les revistes: Al
Ataque, Frente Sur, Acero, La Voz del Combatiente, Frente Extremeño, Nuestra
Bandera, Avanzadilla i Pasaremos.
El llibre recull també la interessant entrevista que li va fer el poeta Nicolás
Guillén, on el poeta oriolà es mostra sincer, optimista i obert a la vida. A
l’entrevista hi parlen de Lorca, d’Alberti, de Raúl González Tuñón, d’Octavio
Paz i del poeta cubà Pablo de la Torriente, mort en combat. Guillén i Hernández també parlen de
literatura i de revolució. El final de la guerra significarà pel poeta la presó,
la malaltia i la mort. Condemnat a la pena capital li serà commutada per la de trenta
anys de presidi. Miguel Hernández viurà un
tràgic peregrinar per les presons espanyoles, malgrat això encara tindrà força
per escriure nous poemes que formaran el seu darrer llibre, Cancionero i Romancero de ausencias.
Crónicas de la guerra de España recull
també l’informe dels escriptors joves al II Congrés Internacional d’Intel·lectuals Antifeixistes,
entre els quals hi ha la signatura de Miguel Hernández. El poeta oriolà va
morir tuberculós, el 28 de març de 1942, a la presó d’Alacant. A la seva mort va deixar escrits aquests
versos:
Adiós, hermanos, camaradas, amigos
despedidme del sol y los
trigos.
Ferran Aisa
(Avui, 1 de febrer de 2006)
(Avui, 1 de febrer de 2006)
