Guerra Civil - Jaume Miravitlles / Ferran Aisa

VERITAT SOBRE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

Jaume Miravitlles

Introducció: Ramon Batalla Galimany

Editorial: Base (Barcelona, 2015)

Pàgines: 236

Preu: 18,90 euros

HISTÒRIA 

INÈDIT SOBRE LA GUERRA CIVIL

FERRAN AISA

L´Editorial Base publica un llibre inèdit del polifacètic Jaume Miravitlles i Navarra (Figuere, 1906-Barcelona, 1988). Amic de Dalí i de Buñuel va actuar en les seves dues primeres pel·lícules surrealistes com actor, Un chien andalou i Làge d’or. De jove va militar a l’Estat Català participant en els Fets de Prats de Molló de 1926. Per les seves activitats subversives va ser tancat a la presó. Durant la Segona República milità en el Bloc Obrer i Camperol fins l’any 1934 en què s’incorporà a l’ERC. Els seus escrits periodístic els trobem a L’Hora, L’Opinió i La Humanitat. Miravitlles va ocupar càrrecs rellevants durant la Guerra Civil ja fos primer al Comitè Central de les Milícies Antifeixistes com posteriorment al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Des del comissariat va crear la productora de cinema Laya Films i va conèixer nombrosos intel·lectuals que passaven per Barcelona com per exemple André Malraux.  A l’acabar la guerra es va exiliar a França i va dirigir la revista El Poble Català. Finalment va fixar la seva residència a Nova York on va viure fins l’any 1963 en què va retornar a Catalunya. Jaume Miravitlles fou autor de nombrosos llibres sobre la seva visió de la República, la Revolució i la Guerra Civil per exemple Episodis de la Guerra Civil Espanyola (1972) o Gent que he conegut (1980). El present treball Veritats de la Guerra Civil espanyola és un encàrrec que li va fer el president Companys al seu exili de París per donar a conèixer les “veritats” d’aquells fets històrics. Miravitlles va agafar la paraula i va redactar-lo des del punt de vista del govern de la Generalitat de Catalunya i especialment seguint els paràmetres del mateix Companys. El text d’aquest llibre ha restat inèdit fins ara. L’historiador Ramon Batalla Galimany, a la introducció, diu: “Aquest llibre és un intent, fet el mateix 1939, d’explicar què va ser la guerra i, sobretot, per què la República i el Govern català van perdre.” Jaume Miravitlles explica i analitza les diverses situacions que es van donar a Catalunya i a Espanya al llarg de la guerra i ho fa cercant els antecedents com són la proclamació de la República el 14 d’abril de 1931, els diversos esdeveniments dels següents anys fins a arribar als fets del 6 d’octubre de 1934 i, ja entrant en matèria, tots allò que va viure Catalunya de 1936 a 1939: el 19 de juliol de 1936, l’actitud dels anarquistes, la incorporació de la CNT al Govern de la Generalitat, la posició dels comunistes (PCE-PSUC), els Fets de Maig de 1937, la repressió contra el POUM, l’arribada de Negrín i el govern de la República a Barcelona, la intervenció soviètica, l’ajuda de Hitler i Mussolini a Franco, el cop d’Estat Casado-Besteiro i moltes altres vicissituds que Miravitlles va viure de primera mà en aquells moments polèmics, tràgics però històrics de la Guerra Civil. Un llibre aclaridor de moltes coses que se saben a mitges tintes  però que ara agafen una més gran rellevància de “veritats” amb el testimoni de Jaume Miravilles.

Ferran Aisa-Pàmpols (El Punt Avui, 20 de març de 2016)

Bakunin de V. Polonsky / Ferran Aisa

(Cartell de la presentación del llibre)

MIJAIL BAKUNIN (SINOPSI DEL LLIBRE "BAKUNIN" de Viatxeslav Polonsky (Traducció d'Andreu Nin i introducció de Ferran Aisa), Editorial Base, Barcelona, 2016,

FERRAN AISA

La biografia de Bakunin de Viatxeslav Polonsky (traduït al català per Andreu Nin) és

una gran síntesi exhaustiva de la vida i l’obra del pensador anarquista i revolucionari

Mijail Bakunin (1814-1876). Polonsky no es deixa res essencial d’un dels

intel·lectuals més arrauxats del segle XIX, anomenats també revolucionaris romàntics.

L’autor narra la vida del príncep rus des de la seva infància a la cort tsarista, el seu pas

per l’exèrcit i la seva preparació per entrar com a funcionari de l’Estat. L’abandonament

de l’exèrcit i la fuga de casa dels pares de Sant Petersbourg per anar-hi a estudiar

Moscou. La seva afició a la filosofia que el porta a freqüentar els cercles literaris de la

Universitat de Moscou. El seu pas per la Universitat de Berlín i la seva estada a Dresde

on participa en les seves primeres discussions polítiques i hi escriu els seus primers

articles i fins i tot l’assaig “Discursos escolars de Hegel”. Polonsky no es deixa res al

tinter i recrea l’ambient en què es desenvolupa Bakunin com si fos una novel·la

d’aventures. A partir de 1843 s’hi belluga amb gran facilitat per Europa, i amb el

seu amic Herzen viatgen a Zuric i a París. Mentrestant l’estat tsarista la posat en busca i

captura com insubmís per no retornar a Rússia i és condemnat en absència al

desterrament a Sibèria. El 1846 coneix a Karl Marx a Londres. L’any 1948 el trobem a

París per estar present a la revolució engegada aquell any per el proletariat. Fa amistat

amb George Sand i altres intel·lectuals francesos.Viatja a Brussel·les, Praga i altres

indrets connectant amb els grupuscles revolucionaris. Per les revoltes que es produeixen

a Dresde i a Praga, Bakunin és detingut i condemnat a mort, però commutada per

cadena perpetua. Uns mesos després és lliurat al govern austríac que també el té a la

seva llista negra pels fets de Praga. Després de passar una temporada a tres fortaleses

presó serà extraditat a Rússia. El tsar Alexandre III el tanca primer a la fortalesa de Sant

Pere i Sant Pau i des d’allà a Sibèria, on viurà de 1858 a 1861. A Sibèria es dedicarà a

donar classes d’idiomes d’aquesta manera coneixerà a qui serà la seva esposa Antonia

Kviatkovshy. Finalment aconsegueix escapar de Siberia embarcat de polissó en un

vaixell cap a Fukuyama (Japó) i d’aqui sortirà cap a San Francisco (USA). A Nova

York funda la revista Kólokol (La Campana). El 1862 retorna a Europa en vaixell via

Estocolm i d’aquí a Londes on es retroba amb la seva esposa. Entre 1864 i 1866 torna a

Recórrer Europa amb especial atenció a Itàlia on fa amistat amb Malatesta, Fanelli,

Cafiero... El 1867 funda la Lliga de la Pau i de la Llibertat i s’adhereix amb el seu grup

a la Internacional fundada tres anys abans a Londres per Marx. El 1868 funda la Lliga

de la Democràcia Socialista amb una gran força a Espanya, Itàlia, França i Suïssa. La

Internacional queda dividida en dos tendències la marxista o autoritària i la bakuninissta

o antiautoritària. Bakunin viu amb esperança la revolució de la Comuna de París on

l’AIT juga un paper fonamental. Les disputes entre bakuninistes i marxistes porten al

trencament de la Primera Internacional i el 1872 el Consell General de l’AIT decideix

expulsar Bakunin i els seus seguidors. Bakunin viu els seus darrers anys entre Itàlia i

Suïssa i per guanyar-se la vida accepta l’oferta d’una editorial francesa de traduir de

l’alemany l’obra principal de Karl Marx, El Capital. Mentre treballa en aquest treball

gegantí Bakunin mor a Berna l’u de juliol de 1876.

Ferran Aisa-Pàmpols (Barcelona, 2015)

Oficines Propaganda CNT-FAI / Ferran Aisa

(Casa CNT-FAI durant l'enterament de Durruti)

LES OFICINES DE PROPAGANDA DE LA CNT-FAI

FERRAN AISA

Després del 19 de juliol de 1936 l’organització confederal i l’específica van crear les Oficines de Propaganda CNT-FAI, que tenien la seva seu a un dels pisos de l’edifici ocupat de Foment a la Via Laietana. El nou organisme tenia com a missió centralitzar i coordinar les activitats d’acció, cultura, premsa i propaganda de la CNT-FAI. El propòsit principal era mantenir arreu els acords i pactes de l’Organització Confederal tant amb els partits polítics com amb les institucions i, alhora, mantenir la línea orgànica de fidelitat als principis anarcosindicalistes. Va ser elegit secretari de les Oficines de Propaganda CNT-FAI Jacinto Toryho, periodista d’ofici que havia desenvolupat la seva feina a diaris com El Norte de Castilla, El Heraldo de Zamora, entre altres i, a Barcelona, era redactor de Solidaridad Obrera. Posteriorment fou director de Solidaridad Obrera, entre novembre de 1936 i maig de 1938, substituint a Liberto Callejas.  Les Oficines de Propaganda tenien cura de l’organització de mítings de la CNT-FAI i de les JJ.LL., arreu de Catalunya i a les zones republicanes d’Aragó i del nord del País Valencià. Al seu redós es van crear diversos equips d’oradors dedicats a fer xerrades i mítings a les barriades de Barcelona i a la majoria de pobles de Catalunya. En aquests actes participaven joves de les organitzacions llibertàries, vells sindicalistes, escriptors anarquistes i obrers de les fàbriques col·lectivitzades. Entre els col·laboradors figuraven personatges coneguts de l’anarquisme ibèric com Federico Urales al costat de joves com J. Riquer de Palau o Ramon Sentís. S’editaven opuscles, cartells de propaganda, postals, àlbums de dibuixos i pasquins amb missatges de militants destacats. També van editar llibres dirigits als milicians o als militants i, a més, van publicar les principals conferències que s’organitzaven al Cinema Coliseum, n’eren actes culturals i sociològics, que van comptar amb la col·laboració dels intel·lectuals i militants destacats de l’anarquisme com Federica Montseny, Joan García Oliver, Joan Peiró, Juan López, Alberto Carsi, Fèlix Martí Ibáñez, Higinio Noja, Gonzalo de Reparaz, Joan Puig Elias, Joan P. Fàbregas, Felipe Alaiz, etc. Les Oficines de Propaganda col·laboraven estretament amb els comitès confederals i amb els sindicats alhora d’organitzar els seus actes públics. Mantenia una estreta col·laboració amb el Sindicat Únic de la Indústria de l’Espectacle, que controlava els teatres col·lectivitzats de Barcelona,  alhora d’organitzar Festivals benèfics pro milícies, pro hospitals de sang o pro refugiats. L’organització d’activitats musicals a teatres i places de Barcelona amb la col·laboració de l’Orquestra CNT-FAI que dirigia Eduard Toldrà. Així com la participació en els gran mítings de la CNT-FAI al Teatre Olympia, a la Monumental, al Gran Price o a altres teatres de Barcelona.  Destaca també la col·laboració dels artistes del Sindicat de dibuixants en l’elaboració de cartells de publicitat, entre altres  Carles Fontseré, Josep Bartolí, José Luis Reyes “Sim”, Shum, Helios Gómez, Guillimber, Freixas, Manuel Monleón i, entre altres, Eduardo Vicente. Les Oficines van crear cinc equips mòbils equipats amb màquines d’escriure, equip d’impressió, altaveus, emissora de ràdio i fins i tot projector de cinema. A les distintes poblacions que anaven eren rebuts pels companys de la localitat que col·laboraven en l’organització dels actes. Les Oficines de Propaganda editaven el Boletín de Información CNT-FAI-AIT, on es publicaven notes confederals, consignes, articles d’opinió i resum escrit de les conferències transmeses per l’emissora CNT-FAI. Des de la Casa CNT-FAI es controlava la premsa confiscada com L’Instant i La Veu de Catalunya i, naturalment, Solidaridad Obrera, que va passar molt aviat a ser dirigida per el propi secretari de les Oficines de Propaganda Jacinto Toryho. Les Oficines de Propaganda també tenien al seu abast el control de l’emissora ECN 1 Radio CNT-FAI, que va començar a emetre els seus missatges per els ondes el 3 de setembre de 1936. L’emissora emetia la seva programació en dos freqüències: Onda Extra Curta i Onda Normal. Les primeres veus que es van sentir a través de l’emissora Radio CNT-FAI foren les de Marianet, secretari general del CR de la CNT; Federica Montseny, del CP de la FAI; i Jacinto Toryho, secretari de les Oficines de Propaganda de la CNT-FAI.

L’emissora de ràdio era una bona eina per comunicar-se amb la població i amb els militants. A més el seu abast d’ona curta feia arribar la veu arreu d’un gran part del món en diverses llengües parlades per militants de diversos països, així com la participació de destacats intel·lectuals llibertaris: Gaston Leval, Camillo Berneri, Emma Goldan, Sébastien Faure, Agustin Souchy... Les Oficines de Propaganda van obrir delegacions a les comarques catalanes, d’aquesta manera es podien organitzar més acuradament xerrades i mítings als diversos pobles de Catalunya. Les Oficines de Propaganda van posar en marxa l’Escola de Militants, amb seu a la planta baixa de la Casa CNT-FAI, per tal de promoure nous oradors entre els joves militants llibertaris i formar nous quadres per els sindicats de la Confederació. Les Oficines de Propaganda de la CNT-FAI van fer una gran tasca organitzativa que la pèrdua de la guerra va sepultar per sempre a l’oblit de la memòria que hem de continuar recuperant per veure quina va ser la capacitat de la classe treballadora en aquells moments crucials de la història d’aquest país.

Ferran Aisa-Pàmpols (Catalunya, núm. 179, febrer de 2016)