Bakunin de V. Polonsky / Ferran Aisa

(Cartell de la presentación del llibre)

MIJAIL BAKUNIN (SINOPSI DEL LLIBRE "BAKUNIN" de Viatxeslav Polonsky (Traducció d'Andreu Nin i introducció de Ferran Aisa), Editorial Base, Barcelona, 2016,

FERRAN AISA

La biografia de Bakunin de Viatxeslav Polonsky (traduït al català per Andreu Nin) és

una gran síntesi exhaustiva de la vida i l’obra del pensador anarquista i revolucionari

Mijail Bakunin (1814-1876). Polonsky no es deixa res essencial d’un dels

intel·lectuals més arrauxats del segle XIX, anomenats també revolucionaris romàntics.

L’autor narra la vida del príncep rus des de la seva infància a la cort tsarista, el seu pas

per l’exèrcit i la seva preparació per entrar com a funcionari de l’Estat. L’abandonament

de l’exèrcit i la fuga de casa dels pares de Sant Petersbourg per anar-hi a estudiar

Moscou. La seva afició a la filosofia que el porta a freqüentar els cercles literaris de la

Universitat de Moscou. El seu pas per la Universitat de Berlín i la seva estada a Dresde

on participa en les seves primeres discussions polítiques i hi escriu els seus primers

articles i fins i tot l’assaig “Discursos escolars de Hegel”. Polonsky no es deixa res al

tinter i recrea l’ambient en què es desenvolupa Bakunin com si fos una novel·la

d’aventures. A partir de 1843 s’hi belluga amb gran facilitat per Europa, i amb el

seu amic Herzen viatgen a Zuric i a París. Mentrestant l’estat tsarista la posat en busca i

captura com insubmís per no retornar a Rússia i és condemnat en absència al

desterrament a Sibèria. El 1846 coneix a Karl Marx a Londres. L’any 1948 el trobem a

París per estar present a la revolució engegada aquell any per el proletariat. Fa amistat

amb George Sand i altres intel·lectuals francesos.Viatja a Brussel·les, Praga i altres

indrets connectant amb els grupuscles revolucionaris. Per les revoltes que es produeixen

a Dresde i a Praga, Bakunin és detingut i condemnat a mort, però commutada per

cadena perpetua. Uns mesos després és lliurat al govern austríac que també el té a la

seva llista negra pels fets de Praga. Després de passar una temporada a tres fortaleses

presó serà extraditat a Rússia. El tsar Alexandre III el tanca primer a la fortalesa de Sant

Pere i Sant Pau i des d’allà a Sibèria, on viurà de 1858 a 1861. A Sibèria es dedicarà a

donar classes d’idiomes d’aquesta manera coneixerà a qui serà la seva esposa Antonia

Kviatkovshy. Finalment aconsegueix escapar de Siberia embarcat de polissó en un

vaixell cap a Fukuyama (Japó) i d’aqui sortirà cap a San Francisco (USA). A Nova

York funda la revista Kólokol (La Campana). El 1862 retorna a Europa en vaixell via

Estocolm i d’aquí a Londes on es retroba amb la seva esposa. Entre 1864 i 1866 torna a

Recórrer Europa amb especial atenció a Itàlia on fa amistat amb Malatesta, Fanelli,

Cafiero... El 1867 funda la Lliga de la Pau i de la Llibertat i s’adhereix amb el seu grup

a la Internacional fundada tres anys abans a Londres per Marx. El 1868 funda la Lliga

de la Democràcia Socialista amb una gran força a Espanya, Itàlia, França i Suïssa. La

Internacional queda dividida en dos tendències la marxista o autoritària i la bakuninissta

o antiautoritària. Bakunin viu amb esperança la revolució de la Comuna de París on

l’AIT juga un paper fonamental. Les disputes entre bakuninistes i marxistes porten al

trencament de la Primera Internacional i el 1872 el Consell General de l’AIT decideix

expulsar Bakunin i els seus seguidors. Bakunin viu els seus darrers anys entre Itàlia i

Suïssa i per guanyar-se la vida accepta l’oferta d’una editorial francesa de traduir de

l’alemany l’obra principal de Karl Marx, El Capital. Mentre treballa en aquest treball

gegantí Bakunin mor a Berna l’u de juliol de 1876.

Ferran Aisa-Pàmpols (Barcelona, 2015)