31/12/11

Utopia-Epicur


LA BARANA DEL VENT

EL JARDÍ D’EPICUR


FERRAN AISA

Epicur de Samos (341 a. C.- 270 a. C.) va obrir una escola a un jardí on impartia filosofia als seus deixebles. Epicur manifestava que l’home savi ha de conrear tot allò que contribueix a augmentar la felicitat i suprimir totes les traves que ho impedeixen.
El filòsof era partidari de gaudir dels plaers sensuals de la vida per alliberar-les de les passions... 
El Jardí d’Epicur significa, doncs, el retorn a l’estat natural de l’ésser humà i la reconquesta del paradís perdut. Epicur considerava que, mitjançant la filosofia, l’home es lliuraria de les coses inútils i dels temors estèrils. La seva ètica se centrava en el plaer, veritable principi i fi de la vida feliç, tant del cos com de
l’ànima. El filòsof marcava dos tipus de plaer, l’estàtic que consistia en la privació del dolor; i el de moviment, que destacava pel goig i l’alegria. 
La felicitat d’Epicur era marcada, especialment, pel plaer de no patir, ni de sentir l’absència de torbació i de dolor. Epicur distingia les necessitats naturals de les inútils i entre les naturals triava les necessàries de les  innecessàries. De les naturals necessàries 
citava les que ho eren per aconseguir la felicitat, les que eren positives per la salut del cos i les que servien per la vida mateixa. 
El món descrit per Epicur és infinit, sotmès al naixement i a la mort pretén eliminar les potències divines. El pensament epicurià recomana els homes allunyar-se de la política, la qual considera una torbació i un obstacle posat perquè els homes no aconsegueixin el goig de viure i en el seu lloc proclama la idea de centrar-se a gaudir
dels guanys de la terra a través del plaer dels sentits i la contemplació de la bellesa.
Epicur es manifestava partidari de viure en completa comunitat de béns i viure  d’acord amb les regles de la natura. Els principis epicuris, doncs, es basaven principalment a la recerca d’un camí que servís per aconseguir la felicitat.
Epicur, al seu tractat Sobre el fi, afirma: <<Per la meva part no sé concebre el bé, si prescindeixo dels plaers del gust, dels plaers de l’amor, dels plaers de l’oïda, dels que procedeixen de les belles imatges percebudes pels ulls, i, en general, de tots els plaers
que els homes posseeixen gràcies als sentits. No és veritat que el goig espiritual sigui un bé, doncs, que també la ment s’alegra amb l’esperança dels plaers sensibles, en el qual goig la naturalesa humana pot lliurar-se del dolor.>> Un altre aspecte important
del pensament d’Epicur fou la seva teoria sobre el llenguatge com producte natural d’expressió sonora de les emocions experimentades pels homes per poder comunicar-se. 
Jean Jacques Rousseau, al segle XVIII, va desenvolupar la tesi d’Epicur sobre el llenguatge, per tant, la modernitat del filòsof grec fou evident en els temps de la iIl·lustració. Dins del món clàssic destaca també la utopia de Plutarc, que escrigué Vida de Licurg, al contrari de Plató, reivindicava l’hegemonia de l’home davant el
poder absolut de l’Estat. L’organització social proposta per Licurg passava per la creació d’espais comuns, un dels exemples és el de les cuines i menjadors col·lectius. A aquests banquets assistien els infants portats pels seus familiars com si anessin a la classe d’una escola a l’aire lliure: <<...on escoltaven -diu Plutarc- conversacions
polítiques, filosòfiques i rebien una educació molt lliberal.>>


(Solidaridad Obrera, núm. 343, 15 de desembre de 2010)









30/12/11

Cooperativisme-Robert Owen


EL FAR

LA INFLUÈNCIA D'OWEN EN EL COOPERATIVISME CATALÀ


Ferran Aisa


Comunitat fundada per Owen

 El filantrop Robert Owen, un dels principals promotors del cooperativisme,concebia en el seu ideal la lluita pacífica per construir una societat socialista comunitària, científica, cooperativista i antiestatal. La seva visió utòpica el va fer projectar l’organització d’una societat formada per petites comunitats agrícoles amb un màxim de dos mil habitants, d’aquesta manera considerava que podrien funcionar autosuficientment, tant en el pla econòmic com en el pla social. Els seus ideals i principis els va recollir en el Llibre del nou món moral (1844), on exposava les seves idees sobre la societat i la cooperació. Seguint el model i el pensament d’Owen, els britànics David Dale i Richard Arkwrigth van fundar la fàbrica de filatures New Lanark, a la ribera del riu Clyde, a Escòcia. 
La New Lanark va ser una important experiència cooperativista on Owen i els seus socis projectarien una colònia utòpica formada per un conjunt d’edificis: fàbrica tèxtil; cooperativa de roba i d’aliments a baix preu; habitatges higiènics per obrers; centres educatius. La colònia va establir també altres avantatges socials i de subsidi pels seus cooperadors. Owen va projectar un institut educatiu pels joves, doncs considerava que l’educació era el pilar principal del seu projecte de reforma. Robert Owen aspirava a desterrar els vells hàbits de la societat ajudant a establir una nova moral: <<Aquest institut –diu Owen- està destinat sobretot a rebre als infants des dels primers anys, per a benefici de la salut i l’esperit, nens i nenes rebran lliçons de dansa. (...) Tots els infants rebran una educació que els capaciti per a fer-se càrrec de qualsevol dels departaments, especialment perquè no hi haurà diferències entre els que dirigeixen i els que realitzen les diverses operacions i tasques.>> 
Les idees d’Owell i d’altres pensadors socials com Fourier, Blanc i Bouchez van quallar a Catalunya molt aviat i van fer florir una important xarxa de cooperatives. La primera cooperativa barcelonina era fundada l’any 1840 per Joan Munts, l’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera, era una entitat mixta de sindicat obrer i cooperativa de producció. Però fou a meitats del segle XIX quan van aparèixer amb singular 
força les cooperatives de producció i de consum, escampades pels pobles del pla de Barcelona i de les distintes comarques catalanes. La federació de cooperatives formarà un important col·lectiu industrial, que participarà en la constitució de la Internacional Obrera a Espanya. Josep Roca i Galès, Salvador Pagès i altres cooperativistes es van dedicar a divulgar i a defensar, en cos i ànima, aquest corrent social a Catalunya. Entre les cooperatives catalanes, la majoria d’elles tèxtils, destaquen: La Societat Cooperativa de Teixidors a Mà (Gràcia); La Fraternitat (Sant Andreu); La Fraternitat (la Barceloneta); La Unió Obrera (Sants); La Farinera (El Clot); La Sedeta (Gràcia); L’Econòmica (Palafrugell); L’Obrera (Sabadell); L’Obrera Mataronense (Mataró); La Guixolenca i La Corxera (Sant Feliu de Guíxols); La Equitativa (Palamós), etc. 
El moviment cooperatiu apareix, davant l’explotació a que són condemnats els obrers, com una alternativa dins de la societat industrial. Els cooperativistes segueixen el lema: “la unitat fa la força”. La suma dels individus, tant des del punt econòmic com de l’aspecte laboral, fan possible la creació d’empreses cooperativistes. La cooperativa en si és una organització de defensa dels dèbils contra els abusos dels forts. El primer entrebanc que hagueren de salvar els futurs cooperativistes era el dret d’associació, doncs, de la mateixa manera que es perseguien o eren tancades les organitzacions sindicals, també ho serien les de tipus cooperatiu. A finals del segle XIX es va crear la “Càmera Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears”, que coordinarà i relacionarà el cooperativisme tant de consum com de producció. Els principals divulgadors del cooperativisme a Catalunya van ésser Josep Salas Antón, Eladi Gardó, Joan Ventosa i Roig, Albert Pérez Baró... 


(Catalunya, núm. 111, novembre de 2009)

29/12/11

PROCÉS DE MONTJUÏC/Antoni Dalmau


EL FAR

EL Procés de Montjuïc


Ferran Aisa


 


Antoni Dalmau ( Igualada, 1951), després d’uns anys dedicat a la política, es va estrenar com novel·lista i estudiós dels càtars. Més recentment ens ha sorprès com historiador del moviment anarquista del canvi de segle XIX-XX. Els seus articles sobre els obrers llibertaris de l’Anoia publicats a la Revista d’Igualada són importants per la recuperació de la memòria històrica d’unes persones que van lluitar per canviar el món i que han estat oblidades o tergiversades pel poder històric. Els seus darrers llibres segueixen la historia violenta de la ciutat de Barcelona des del cas d’exanarquista al servei de governació, El cas Rull, viure el
terror de les bombes, 1901-1908 (2008) fins un estudi de la Setmana Tràgica coincidint amb el centenari dels fets. Ara acaba de publicar El Procés de Montjuïc, Barcelona al final del segle XIX (Editorial Base), es tracta d’un esplèndid treball de 604 pàgines, on explica amb tot detall el final de segle a Barcelona, amb el nihilisme anarquista o propaganda pel fet, que li costaria ser anomenada ciutat de les bombes o la Rosa de Foc.
És interessant aquest estudi històric de Dalmau on, per primera vegada, d’una manera exhaustiva es presenten els tres grans atemptats ocorreguts a la capital catalana entre 1893 i
1896: el de Paulí Pallàs contra el capità general Arsenio Martínez Campos, el de Santiago Salvador al Gran Teatre del Liceu i l’atemptat sense autoria coneguda de la processó de Corpus del carrer Canvis Nous. Dalmau  analitza d’una manera minuciosa
cadascun d’aquests actes violents contra l’Exèrcit, la burgesia i la religió catòlica. I ho fa aportant documentació inèdita tan dels processats com de les causes judicials que se’n van derivar. També exposa el llistat de morts i ferits que van causar els atemptats, i la brutal resposta governativa contra els anarquistes que va comportar cada un dels tres atemptats.
El corpus principal del llibre de Dalmau està dedicat al Procés de Montjuïc sobre  l’atemptat del 7 de juny de 1896 al carrer Canvis Nous, prop de Santa Maria del Mar. 
La repressió que va caure contra el moviment anarquista tant el societari com el cultural fou realment devastador i inquisidor contra les idees llibertàries més que no pas contra el fet violent en si, doncs la majoria d’atemptats foren realitzats a nivell individual o de grup molt reduït. La repressió massiva va caure com una llosa macabra contra el moviment obrer organitzat, les societats van ser tancades, els periòdics clausurats i les activitats culturals prohibides. Entre els centenars de detinguts, a més de la flor i nata dels obrers conscients, hi havia intel·lectuals llibertaris, periodistes, escriptors i homes de teatre. 
La repressió governativa no va mirar prim a l’hora de detenir a pacifistes com Josep Llunas i Pujal, partidari de la “dinamita de cervell”; l’avi de l’anarquisme ibèric Anselmo Lorenzo, l’enginyer 
FernadoTarrida del Màrmol, l’escriptor José López Montenegro, la sindicalista Teresa Claramunt, el fundador de la Revista Blanca Joan Montseny “Federico Urales”, l’escriptor Pere Coromines i

molts altres. Dalmau també ens parla de les tortures a que van ésser sotmesos una gran part dels detinguts, de les injustes condemnes a penes de mort, cadenes perpetues, confinaments a les colònies d’ultramar, desterraments, etc. 
Els procediments judicials emprats en els procés de Mo0ntjuïc van caracteritzar-se per la manipulació més descarada que va portar a
l’execució sense cap prova a cinc persones innocents, els quals l’autor del llibre rescata de l’oblit: Tomàs Ascheri, Lluís Mas, Antoni Nogués, Joan Alsina i Josep Molas.
Realment és un minuciós estudi d’aquella  tràgica època en que d’una manera arbitrària el poder va voler acabar amb el moviment anarquista amb el vist-i-plau de la burgesa societat capitalista. I ho va intentar traient del mig a totes aquelles persones que lluitaven per aconseguir un món més just i més lliure. Finalment l’autor s’endinsa en la campanya internacional a favor de la revisió del Procés de Montjuïc. 
Antoni Dalmau ha aconseguit, amb la seva monografia històrica, fer una obra definitiva i rigorosa que mancava al voltant d’aquests fets i d’una època convulsa que ajuda a il·luminar rescatant-la de la tergiversació i de l’oblit. El Procés de Montjuïc és un llibre imprescindible per a totes aquelles persones que vulguin conèixer la dura repressió governamental contra el moviment anarquista català.



 (Catalunya, núm. 118, juny de 2010)