LA CRIOLLA. LA PUERTA
DORADA DEL BARRIO CHINO
Paco Villar
Edita: Comanegra i Ajuntament de Barcelona
(Barcelona, 2017)
Pàgines: 253
Preu: 22 euros
Història: Ferran Aisa
LA CRIOLLA: UNA CRÒNICA DE MÓNS DESAPAREGUTS
Paco Villar (Barcelona, 1961) és un dels grans
especialistes en la crònica històrica de Barcelona. Els seus estudis sobre
aspectes de la ciutat com els cafès o els banys són ja treballs clàssic, però,
sobretot, destaquen per les recerques que ha fet sobre el popular, mític i ja
desaparegut Barri Xino de Barcelona. De la seva gran crònica d’aquest barri
canalla Historia y Leyenda del Barrio
Chino, l’editorial La Campana ja en porta dues edicions. Ara ha tornat a
les arrels del Xino amb una nova crònica sobre el desaparegut cabaret, dàncing
o el que sigui anomenat La Criolla, un establiment que només en 11 anys
d’existència va deixar pòsit a la història canalla dels baixos fons de
Barcelona. Villar ha recuperat aquells mons desapareguts del Barri Xino amb
tota la seva essència que tenia el seu epicentre a la zona més portuària que
anava per una banda de les Drassanes o Portal de Santa Mònica a Conde del
Asalto (ara Nou de la Rambla), i per l’altra de la Rambla al Paral·lel. Un
espai on la vida bohèmia i canalla es barrejava amb la classe treballadora que
vivia en els inhòspits habitatges d’aquests carrers. Molts d’aquests carrers
avui desapareguts a causa dels bombardejos feixistes durant la guerra i per la
piqueta municipal. Entre els edificis desaparegut hi ha el de la Criolla, que
era situada al número 10 del carrer del Cid, a causa del bombardeig que va
patir aquesta zona de Barcelona el 24 de setembre de 1938. Paco Villar per
elaborar el seu treball, La Criolla, la
Puerta dorada del Barrio Chino, ha tingut accés a un valuós material
documental, el llibre de firmes de visitants il·lustres, una veritable joia amb
535 dedicatòries i 43 dibuixos, entre els qual hi ha el d’Opisso, Apel·les
Fenosa, Josep Viladomat i Emili Ferrer. En el darrer capítol del llibre es
reprodueixen diversos dibuixos i les dedicatòries dels visitants nacionals i
estrangers de la Criolla. Paco Villar ha realitzat una gran recerca de camp per
donar-nos a conèixer tots els detalls d’aquesta famosa sala de festes
freqüentada per bohemis, anarquistes, republicans, burgesos llibertins, marineres,
prostitutes, transvestits, camells, carteristes, borratxos, cocaïnòmans, pistolers,
militars, escriptors, artistes i tota mena de mamífers de la nit en busca de
plaer, alcohol, droga, però, sobretot, diversió. Un local on era possible veure
l’anarquista d’acció com transvestit de Flor de Otoño, lloc de conspiració
d’anarquistes i de republicans. La Criolla va traspassar fronteres i es va
internacionalitzar amb la presència d’escriptors com Pierre Mac Orlan, Francis
Carco, Georges Bataille, Jean Genet, Simone Weill o els actors Douglas
Fairbanks (pare i fill). La Criolla, com recorda Villar, va fer-se famós a
través dels articles del periodista Francisco Madrid sobre els baixos fons de
Barcelona a la revista El Escándalo o
de Josep Maria Planes autor també d’un reportatge sobre la mítica sala del
Barrio Chino. Un món desaparegut on fins i tot hi havia la Miss i la Reina del
Barrio Chino. L’autor arrodoneix la seva crònica parlant d’altres locals veïns
de La Criolla com meublés, sales de festa, balls, bars o altres caus de vici
del barri com Cal Manquet, Cal Sagristà,
Wu Li Chang, La Mina o La Taurina on era possible veure actuar a una nena que
es deia Carmen Amaya.
La Criolla i la majoria d’aquests locals van desaparèixer
amb la irrupció de la moral anarquista durant la guerra civil contrària a la
prostitució i als vicis considerats fills del capitalisme. El bombardeig dels
avions italians va deixar la zona desbastada. Paco Villar ens ofereix una gran
crònica de la Barcelona canalla dels anys vint i trenta que val la pena llegir
per entendre millor l’essència real d’aquesta ciutat, però, sobretot, d’un
barri i d’uns mons desapareguts.
Ferran Aisa-Pàmpols
El Punt Avui, 21-5-2017