15/1/20

Vetllades Avenir / Felip Cortiella / Ferran Aisa


FELIP CORTIELLA I L’AGRUPACIÓ VETLLADES AVENIR

FERRAN AISA


Felip Cortiella i Ferrer va néixer el 9 de novembre de1871 a Barcelona, al carrer Sant Jeroni, 36 (actual Rambla del Raval), a l’inici dels noranta es traslladà a Madrid on va connectar  amb les associacions llibertàries i va conèixer als socialista Pablo Iglesias, el 1894 retornà a Barcelona dedicant-se des d’aleshores a conrear l’art dramàtic, poc després del seu retorn es va casar i s’instal·là amb la seva dona al carrer de Viladomat, 15, amb la qual tingué dos fills. Els pares de Cortiella (Ferran i Maria) procedien del camp de Tarragona, el seu pare havia muntat una adrogueria que va fer fallida. Felip Cortiella fou tipògraf de professió, naturista d’afició, agitador cultural, poeta, narrador, conferenciant i un destacat promotor del teatre anarquista. El teatre anarquista va tenir la seva època daurada entre l’Exposició Universal de Barcelona i la Setmana Tràgica amb una aturada a final del segle a conseqüència de la repressió que va seguir a l’atemptat de Corpus de 1896 al carrer Canvis Nous. Felip Cortiella havia començat d’aprenent als 11 anys en una impremta del Raval passant posteriorment a treballar de caixista a La Publicidad i, el 1897, a la revista modernista L’Avenç, que va irradiar-li una gran influència en el seu tarannà de defensor de la llengua catalana. Cortiella fou autodidacta, gran lector, la lectura de Déu i l’Estat de Bakunin i la influència del seu germà Josep el van encarrilar cap a les idees llibertàries. Va freqüentar l’Ateneu Obrer Barcelonès on es va aficionar al teatre i va participar a les activitats cultural de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Com obrer tipògraf va formar part de la Societat Tipògrafa de Barcelona de caràcter anarquista, amb els seus companys Emili Guanyavents (autor de la lletra d’Els Segadors) i Eudald Canivell (director de la Biblioteca Arús) va crear La Solidària societat obrera que es va adherir el 1910 a la CNT. Felip Cortiella fou amic de Joan Maragall i d’altres escriptors modernistes catalans com Santiago Rusiñol, Àngel Guimerà, Josep Feliu i Codina i Emili Vilanova. Cortiella va col·laborar amb l’Agrupació Teatral Foc Nou que promovien Ignasi Iglesias, Pere Corominas i Jaume Brossa. El 1895 va fundar la Companyia Lliure de Declamació, on van estrenar obres d’Ibsen i Mirbeau, però també dels autors Peius Gener, Teresa Claramunt, Louise Michel i Pietro Gori. La seva agitació teatral la va portar per teatres, ateneus i centres socials fomentant les idees llibertàries a través de l’art dramàtic. Escriví articles a revistes com Teatre Social que dirigia l’internacionalista reusenc Josep Llunas i Pujals i a Ciencia Social. Les seves conferències tenien força ressò essent publicades algunes d’elles com la pronunciada al Teatre Lara (Poblesec) “El teatro y el arte dramático de nuestro tiempo” i la que va fer a l’Ateneu Enciclopèdic Popular “Irradiacions. De la simplicitat del cor i elevació moral i intel·lectual com a més alta creació i fruïció de la bellesa.” El 1903 va organitzar un homenatge a Leandro Fernández Moratín al Teatre Circ Barcelonès on va pronunciar la conferència “L’obra moratiana i l’art dramàtic del nostre temps”, representant a continuació l’obra de Moratín La Comedia Nueva o el Café” i estrenà la seva peça dramàtica en un sol acte Dolora. La seva tasca dramàtica la va continuar el 1904 al Centre Fraternal de Cultura i dos anys més tard fundà l’Agrupació Teatral Vetllades Avenir, societat teatral que va tenir un gran èxit entre el públic barceloní de caire proletari. Els principals col·laboradors de Cortiella en la tasca de difusió teatral foren Leopold Bonafulla, Josep Masgomeri, Joan Usón, Joanet Sallent, Joan Llunes, Albà Rosell i la companyia dels germans Enric i Miquel Guitart. Hi va fundar també el periòdic Avenir i Tramontana (1907) tots dos en català i les edicions barates de les obres teatrals que representaven. Cortiella fou el promotor, el 1906, de l’Homenatge dels catalanes a Ibsen. També escriví narracions com El plor de l’auba (1901) i poesia com Anarquines (1908). El teatre social d’ideologia anarquista va servir per difondre la cultura, la moral i l’ètica àcrata entre les classes populars. Les “Vetllades Avenir” realitzaven una mena de teatre-fòrum, els assistents rebien un butlletí on es parlava de teatre i de l’obra que anaven a veure. Tota representació venia precedida d’una breu conferència sobre el tema de l’obra i sobre l’autor. El públic podia participar en una mena de tertúlia oberta ja fos abans o després de la representació de l’obra. L’apassionament formava part d’aquests espectacles dramàtics on el públic aplaudia als obrers rebels i xiulava als patrons explotadors. La conscienciació a través del teatre era tan real que de vegades després d’una representació es convocava una manifestació espontània. El teatre a l’època de la rosa de foc de l’esperit llibertari va comptar amb diversos elencs tant aficionats com professionals per portar a escena obres de caire social tant de llengua castellana com catalana i algunes d’elles traduïdes d’altres llengües. A aquesta tasca de traducció van col·laborar gent com Pompeu Fabra, Adrià Gual, Joan Pérez Jorba i Felip Cortiella. Tots ells van traduir obres d’autors com Henrik Ibsen, Octave Mirbeau, Gabriel Trarieux, Paul Herviu, Lucien Descaves, Eugéne Brieux, Maurice Donnay, Gerhard Hauptmann... Obres d’autors que la companyia de les Vetllades Avenir estrenaren als teatres barcelonins Español, Apolo, Lara, Lope de Vega, Circ Barcelonès, Olimpo, Novetats, Euterpe de Sabadell, etc. Als teatres barcelonins es van poder assistir a l’estrena d’obres d’Ibsen com Espectres, Quan despertarem entre els morts, Nora o la Casa de Nines, Els pilars de la societat, Un enemic del poble, Rosmersholm; de Mirbeau com Els mals pastors i l’Epidemia; Savonarola de Trarieux; Les tenaces d’Hervieux; El tarats se Brieux; La gàbia de Descaves; Els miners de Silesia de Hauptmann. Ibsen i Mirbeau foren els autors més representats per les Vetllades Avenir i per altres agrupacions teatrals anarquistes com el Grup Alba Social on destaca Josep Prat, Ricardo Mella i, entre altres, els germans Ramon i Cristòfol Piñon. Per aquesta època eren molt populars les representacions d’obres de José Fola Igúrbide, El sol de la humanidad, El Cristo moderno i El pan de piedra; de Joaquín Dicenta, Juan José; d’Enric Borràs, El Proceso Ferrer; d’Àngel Guimerà, La festa del blat, Terra Baixa i En Pólvora; d’Ignasi Iglesias, Les flors de maig; de Santiago Rusiñol, La lletja i El policia. També va ser molt comentada per a premsa l’estrena d’Electra de Pérez Galdós una obra anticlerical que va aixecar moltes ampolles en el seu temps. Felip Cortiella no solament va traduir i representar als grans autors europeus, sinó que va escriure nombroses obres dramàtiques algunes de les quals van ser estrenades amb gran èxit com El goig de viure, Els artistes de la vida, Dolora, El morenet, La brava joventut i Flametes del gran amor. Cadascuna d’elles representa un tema moral de l’anarquisme: la defensa del individu, l’amor lliure, l’emancipació humana, la regeneració, el naturisme, l’amor a la cultura, etc. Un altre dels factors promoguts per Cortiella és la defensa de la llengua catalana i més concretament dins dels mitjans llibertaris catalans. Per a Cortiella era fonamental escriure en català i per la mateixa idea fomentar la catalanització de l’anarquisme. Malgrat això no es considera un nacionalista català sinó un internacionalista que ho és des del seu lloc i la seva llengua. Les Vetllades Avenir es van dissoldre l’any 1910, a partir d’aleshores Cortiella va passar etapes de depressió i malaltia, malgrat això va continuar treballant de tipògraf i escrivint per expandir la Idea emancipadora de l’anarquisme, però l’època daurada del teatre anarquista ja havia passat. El 1917 li van oferir ésser director de Solidaridad Obrera, Cortiella va proposar que el diari sortís en català, hi hauria d’esperar trenta anys perquè la CNT publiqués un diari en català Catalunya on abans de morir hi va arribar a publicar algun article. Aquell mateix any va participar a l’homenatge al doctor i polític federalista Domènec Martí i Julià (1861-1917). El 1918 havia publicat la novel·la curta Els precursors i el 1933 La vida gloriosa on recollia articles, poemes i obres de teatre escrites entre 1918 i 1927. Cortiella va deixar una gran part de la seva obra inèdita que es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Separat de la seva dona els seus darrers anys de vida els va viure al carrer Taquígraf Garriga amb la seva nova companya amb la qual tingué un fill. En aquest domicili va morir el 3 de juliol de 1937 essent enterrat al cementiri de Les Corts. L’Ajuntament republicà de Barcelona va decidir aquell mateix mes posar el seu nom al carrer dels Àngels.

Ferran Aisa-Pàmpols (Barcelona, 15 de gener de 2020)