Ovidi Montllor - Salvat-Papassit -AEP / Article Ferran Aisa

EL CANTAUTOR I ACTOR D'ALCOI OVIDI MONTLLOR VA MORIR EL 10 DE MARÇ DE 1995 PER TANT AVUI FA VINT ANYS. RECUPERO L'ARTICLE QUE VAIG PUBLICAR A "ENCICLOPÈDIC NOTICIARI (CDHS-AEP)" DE L'ACTE ORGANITZAT PER L'ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR A L'ANTIC CENTRE CÍVIC DEL CARRER BLAI DEL POBLE SEC (ACTUAL BIBLIOTECA FRANCESC BOIX) L'ONZE DE JUNY DE 1994. EN HOMENATGE AL CENTENARI DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT. AQUEST CONCERT D'OVIDI MONTLLOR ACOMPANYAT A LA GUITARRA PER TOTI SOLER FOU UN DELS DARRERS DEL CANTAUTOR VALENCIÀ.

(Ovidi Montllor i Toti Soler al Centre Cívi Blai. Centenari Joan Salva-Papasseit organitzar per l'AEP. Foto: Ferran Aisa

OVIDI MONTLLOR CANTÀ AL CENTENARI DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT

FERRAN AISA


Amb motiu del centenari del naixement del poeta barceloní Joan Salvat-Papasseit,  l’Ateneu Enciclopèdic Popular va organitzar uns actes commemoratius al Centre Cívic Blai, el dia 11 de juny d’enguany. Per tal motiu es realitzà un Recital d’Homenatge  amb la participació del rapsoda Antonio Sola i l’actuació del cantautor Ovidi Montllor, acompanyat a la guitarra per Toti Soler. La presentació va anar a càrrec del company de l’ATENEU, Guillem Pizarro. En primer lloc intervingué Gerard Jacas, vicepresident de l’AEP, el qual va fer memòria de les
diverses vegades que, en els darrers anys, l’Enciclopèdic ha tributat homenatge a Joan Salvat-Papasseit, i que a part de la sensibilitat poètica de Salvat-Papasseit, l’Ateneu commemorava  el centenari d’un antic soci de l’AEP. També va recordar que l’any 1980, la Secció Artística-Literària de l’Ateneu, bateja el seu butlletí amb el nom d’EL VAIXELL BLANC, en homenatge al poema “La meva amiga com un vaixell blanc”. A continuació va ser el rapsoda Antonio Sola  qui comença a recitar els poemes de Salvat-Papasseit que continuarien posteriorment en la veu d’Ovidi Montllor acompanyat a la guitarra magistralment per en Toti Soler. A poc a poc, sense pressa però sense pausa l’Ovidi ens cantà tot el seu repertori sobre el poeta Joan Salvat-Papasseit, cançons que estan recollides en un àlbum de llarga durada editat els anys setanta. Tant en la veu d’Antonio Sola com després amb la d’Ovidi Montllor, els poemes de Salvat anaren omplint el pati i el carrer del Centre Cívic Blai del Poble Sec. Poemes com “Columna
Vertebral: Sageta de Foc”, “Nocturn per a acordió”, “Marx Nupcial”, “Pantalons llargs”, “Ara no es fa però jo encara ho faria”, “Tot l’enyor del demà”, “La meva amiga com un vaixell blanc”, “Res no és mesquí”, etc. En el recinte del Centre Cívic ressonaren els versos de Salvat-Papasseit. Aquells versos solemnes i íntims que ens ompliren de sentiments i de records. Versos com aquells que diuen: “Escopiu a la closca pelada dels cretins”. “Jo he guardat fusta al moll / Vosaltres no sabeu que és guardar fusta al moll”. “Donam la mà que anirem per la riba”. “No vulgueu governar”. “Aquella verge vinclada als meus braços / tota es donava però ha fet un gran crit. / Oh, amat, no temis! en deia ajocant-se / no hi ha a la terra cap glavi més fi.” “Si jo fos pescador / pescaria l’aurora / si jo fos caçador / atraparia el sol / si fos lladre i bandit / m’enduria
les noies. “Ara que estic al llit malalta estic força content”. “Res no és mesquí / perquè els dies passen / i no arriba la mort / nio si l’heu demanada / i si l’heu demanada / us dissimula un clot / perquè per tornar a néixer / necessiteu morir. L’Acte fou íntim i a la vegada emotiu seguit en silenci pel públic que omplia el pati i el carrer. A part del Recital, es va fer una petita exposició que ocupava dues vitrines amb material divers sobre el poeta barceloní. En una d’elles hi havia diversa discografia dedicada a Salvat-Papasseit , discos de Joan Manuel Serrat, Ovidi Montllor,Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Rafael Subirachs, Xavier Ribalta, Enric Llauradó, Lluís Llach i altres. L’altra vitrina contenia llibres, revistes, retalls de premsa, etc. També es van fer dos murals poètics que reproduïen els poemes: “Marxa Nupcial” i “Columna Vertebral: Sageta de Foc”. L’Ateneu edità un butlletí especial amb la reproducció de poemes i textos de Salvat com aquell retall autobiogràfic que publicà a la revista “Un enemic del Poble”, l’Any1917, amb el títol de “J. Salvat-Papasseit”, i que diu: “Jo no vull allistar-me sota de cap bandera. Són el vers distintiu de les grans opressions. Àdhuc el socialisme n’és una nova forma d’opressió, perquè és un estat seguidor de l’Estat. Seré ara el glossador de la divina Acràcia, de l’Acràcia impossible en la vida dels homes que no senten desig duna Era millor.” El butlletí s’acompanyava d’una breu biografia del poeta. L’Acte comptà amb la col·laboració del Districte Sants-Montjuïc.
 
Ferran Aisa-Pàmpols
(Enciclopèdic Noticiari (CDHS-AEP), núm. 5, novembre de 1994)             

Carles Fontseré/Ateneu Enciclopèdic Popular

CINQUÈ ANIVERSARI DE LA MORT DE CARLES FONTSERÉ AMB AQUEST MOTIU RECULLO DOS ARTICLES PUBLICATS A LA REVISTA ENCICLOPÈDIC I AL DIARI AVUI.


 CARLES FONTSERÉ I L’ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR

 
FERRAN AISA

                     (Grup de l'AEP a Porqueres (1990), d'esquerra a dreta: Granada Sandoval,, 

                                        Guillem Pizarro, Ferran Aisa, Carles Fontseré, Gerard Jacas i Maria.
                                       Foto AEP)

Il·lustració de Carles Fontseré a la coberta del llibre de Feran Aisa

 Carles Fontseré i Carrió (Barcelona, 1916-Girona, 2007) ha estat un dels més importants cartellistes de la Guerra Civil espanyola, però també va destacar com dibuixant, escenògraf, publicista, fotògraf i, darrerament, escriptor. Fontseré l’any 1936, només amb vint anys, va participar en la creació del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya. 
L’assemblea de dibuixants que va constituir aquest Sindicat professional es va celebrar a la seu de l’Ateneu Enciclopèdic Popular del carrer del Carme. A les tasques del Sindicat de Dibuixants Professionals van destacar els artistes Helios Gómez, Josep Bartolí, Martí Bas, Rafael Tona... 
Fontseré que ja simpatitzava amb la CNT, no va poder fer-hi res per evitar que el Sindicat de Dibuixant s’adherís a la UGT, aleshores sota l’ègida del PSUC. Malgrat això la col·laboració de Fontseré amb els anarquistes va ser important, un dels seus primers cartells fou el del  camperol que aixeca la falç mentre al fons tremola una bandera roja i negra de la FAI al clam de “Llibertat”.
Fonstseré després de la guerra s’exilià a França i, posteriorment, visqué a Mèxic i als Estats Units. A Nova York va treballar de taxista i es va dedicar a la fotografia, precisament fou en aquesta ciutat on va conèixer a la que seria la seva companya, la nord-americana d’origen català, Terry Broch. 
L’any 1973 va retornar a Catalunya instal·lant-se en una masia a Porqueres, molt a prop de Banyoles. Des d’aquest lloc paradisíac va continuar la seva tasca artística. Fontseré va realitzar una nova obra cartellística per encàrrec d’entitats i institucions, i, finalment, es va dedicar a redactar les seves memòries de les que han sortit tres volums.
La relació de Carles Fontseré amb l’Ateneu Enciclopèdic Popular fou fluida i intensa. A proposta d’Ernest Núñez, president de l’entitat, l’any 1980 hi va realitzar dos dibuixos que van ésser presentats el 31 d’octubre en l’acte inaugural del nou AEP, a la Casa de la Caritat del carrer Montalegre. Un dibuix representava un obrer amb la cara coberta per una careta amb un fons fabril i l’altre era un primer pla de la mateixa cara  amb careta, els dibuixos incidien en la idea dels obrers il·lustrats dels ateneus. El darrer dibuix va ésser editat per l’AEP amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat com cartell del Primer Certamen Internacional de 1982. 
Aquell mateix any l’Ateneu va organitzar l’exposició Imatges de la Guerra Civil, 1936-1939: Carles Fontseré i Agustí Centelles. N’era un homenatge, tal vegada el primer que se’ls hi feia a Catalunya després del retorn dels seus respectius exilis. El cartellista i el fotògraf van ésser nomenats Socis d’Honor de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. El mateix Fontseré va fer el cartell de l’exposició que reproduïa el seu camperol de la FAI. La relació de Fontseré amb l’AEP era força estreta, el març de 1982, fins i tot, va publicar l’article, a El Vaixell Blanc, “Què és la litografia original?”. 
La nova col·laboració de Fontseré amb l’AEP fou en motiu de la Primera Exposició Cartofila: Barcelona, 1900-1920. L’artista va dibuixar quatre imatges de Barcelona que foren reproduïdes en postal i, una d’elles, la del monument a Colom, esdevingué el cartell de la mostra. 
El 1983 fou fructífera la participació de Fontseré en les tasques ateneístiques, doncs, realitzà també el dibuix que més ha estat divulgat per l’AEP, el de Francesc Layret, fundador i president de l’entitat. L’Ateneu va editar-lo com cartell i postal dels actes commemoratius del Vuitantè Aniversari de la seva fundació. Posteriorment aquesta imatge es va convertir en l’anagrama oficial de l’AEP i, fins i tot, s’hi va fer un “pin”. Carles Fontseré i Terry Broch van participar activament en els actes commemoratius de la fundació  de l’Ateneu, assistint a la inauguració de la placa col•locada a la paret de l’edifici del carrer Carme, 30, on l’artista hi pronuncià unes paraules recordant la seva etapa d’alumne de les classes de l’AEP, i també van ser-hi presents en l’homenatge floral a Layret al seu monument de la plaça Goya.
El 1985 Fontseré va tornar a fer un dibuix que va servir per promoure l’exposició La Resistència Catalana, 1939-1951. Es tractava d’una imatge de la Sagrada Família de Gaudí encadenada i envoltada per la senyera i la bandera republicana. El cartell d’aquesta exposició va ésser editat, una vegada més, amb l’ajuda del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 1986 fou any de commemoració bèl•lica, doncs, s’esqueia el cinquanta aniversari del començament de la Guerra Civil.
L’AEP va organitzar dues exposicions, una de postals a la Casa de la Caritat, i l’altra de tipus històric a Ca l’Ardiaca. Carles Fontseré va col•laborar en les dues mostres. Per la primera hi va fer dos dibuixos alegòrics de l’època: els obrers a les barricades i els milicians sortint cap el front. Per l’exposició hi va dibuixar un ferm milicià llibertari amb un fusell a la mà. 
L’AEP va editar els dos primers dibuixos en postal, i el segon fou el cartell de l’acte commemoratiu. La tasca de Fontseré en aquesta mostra no es va limitar a l’obra pictòrica, sinó que va escriure un article sobre cartellisme en la publicació que l’AEP va editar paral•lelament a l’exposició L’Anarquisme i la Guerra Civil. Es tractava d’una original bossa que, en el seu interior, recollia diversos treballs sobre la guerra i la revolució. Entre la iconografia que n’hi havia dins destacava una postal del famós cartell “Llibertat. FAI”.
Una altra col·laboració de Fontseré amb l’AEP la trobem el febrer de 1989 durant l’anual celebració de l’homenatge a Machado a Cotlliure. Fontseré gran coneixedor de la zona va fer de guia pels socis i amics de l’Ateneu que s’havien traslladat a la preciosa vila marinera de la Catalunya nord.
El 1990 Fontseré va fer el dibuix per l’exposició Francesc Ferrer i Guàrdia i L’Escola Moderna, que es va inaugurar a la Casa Elizalde i que, en els següents anys, va recórrer la Península Ibèrica i Itàlia. El cartell d’aquesta mostra va ser editat amb el beneplàcit de l’Ajuntament de Barcelona. El mateix dibuix va ésser reproduït en la portada del llibre-catàleg de l’exposició de Ferrer i Guàrdia coeditat per l’AEP i Pleniluni. 
La primavera d’aquell mateix any l’AEP va organitzar una excursió que va omplir dos autocars. Els ateneistes van visitar Girona, Banyoles i Porqueres, on va ésser rebuts, amablement, per Carles Fontseré i Terry Broch a la seva masia-taller. Els excursionistes van poder esplaiar-se amb la visió del llac de Banyoles des del privilegiat terreny elevat i visitar l’estudi de l’artista polifacètic. Tres anys més tard, dins de la mostra Anarquisme, exposició internacional, a les Cotxeres de Sants, l’AEP féu un homenatge a Carles Fontseré. L’acte consistí en exposar tots els cartells i dibuixos que l’artista havia fet per l’Ateneu.
El 1996, novament, Fontseré va fer un dibuix que fou editat en cartell i postal, era el reclam de la inauguració del nou local de l’AEP, a l’edifici de la Biblioteca Arús del Passeig de Sant Joan. Carles Fontseré, una vegada més, va prendre part en els parlaments de l’acte inaugural celebrats al pati de la Biblioteca Arús. Precisament aquest mateix dibuix, una mà que aguanta un llibre que trenca unes cadenes, fou la portada del meu llibre Una història de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999, que fou coeditat l’any 2000 per l’AEP i Virus Editorial. 
La seva darrera gran vinculació amb la societat civil catalana ha estat la lluita per la recuperació de la memòria i la dignitat amb la participació activa en la lluita pel retorn dels papers de Salamanca. La desaparició de Carles Fontseré deixa un gran buit, hi ha la sensació que formava part d’una raça d’homes en extinció, aquells vells autodidactes que eren tocats per la vareta de la saviesa.
 
Ferran Aisa
(Enciclopèdic, Noticiari CDHS-AEP, núm. 32, gener de 2007.)