7/10/20

La FIJL contra el franquisme - Ferran Aisa

La FIJL contra el franquisme

 

Els joves llibertaris van mantenir viu l’esperit de lluita contra el franquisme, sobretot a

través de la FIJL. Els joves rebels crearen el MIR. Entre les activitats que

desenvoluparen hi havia la recaptació diners pel Comitè Pro Presos i l’elaboració dels

periòdics clandestins Solidaridad Obrera (CNT i Ruta (JJLL) Els joves llibertaris

havien de tenir cura del constant setge a que eren sotmesos per les forces d’ordre públic.

El 17 d’agost de 1946 diversos militants confederals que s’havien reunit al Bar “La

Mina de Oro” del carrer de Sant Pau van ésser detinguts per la policia. Aquestes

detencions foren el preludi de la caiguda del comitè del MIR i de 39 cenetistes que

passaren tots plegats a disposició judicial. Entre els detinguts hi havia Josep Lluís

Facerías que, a la sortida de la presó l’any 1947, s’incorporà definitivament a la guerrilla urbana.

La reorganització de les JJLL no s’atura amb les detencions, la lluita subversiva contra

el règim continua. Els joves anarquistes crearen aleshores el MLR, el qual va realitzar

diverses accions contra el règim franquista, per exemple atemptats contra la caserna de

la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia i contra l’antena de ràdio situada al

Tibidabo. El mes de juliol de 1947 el MLR va llançar als carrers de Barcelona un full

volant amb el lema següent: <<¡La libertad o la muerte! Ni las amenazas de muerte de

ningún decreto-ley, ni la ferocidad de los aporreantes de las comisarías de policía, ni la

crueldad de los jefes de pistoleros legales, ni los piquetes de ejecución del Estado

fascista, lograrán detener a la Justicia Revolucionaria. Al terror legal, el MLR seguirá

combatiendo sin cuartel por el terror. El criminal legalizado pagará siempre caro su

vandalismo.>>

Les accions guerrilleres eren un respir d’esperança per a molts treballadors que vivien

en silenci la por instaurada pels feixistes. Les presons encara eren plenes de vençuts que

patien penes sumaríssimes, entre les quals hi havia els afusellaments al Camp de la

Bota. El MLR va participar en la campanya contra el Referendum de la Llei de

Successions de 1947 i va reivindicar el fet d’execució d’Eliseo Melis. Els grups

d’acción de Barcelona el 12 de julio de 1947 mataren a Eliseo Melis, confident de la

policia infiltrat a la CNT. Les confidències sobre militants cenetistes que havia fet Melis

a la policía havien causat nombroses baixes a l’organització. El MLR va preparar també

un atemptat contra el cap de la Brigada Político Social de Barcelona, Eduardo Quintela,

que va fracasar. Entre els lluitadors antifranquistes del MLR destacaven Cristobal Parra,

Liberto Sarrau, Joaquina Dorado, Miguel Jiménez, Dolores Toledo, Ramón González,

Celedonio García, Pedro Ara, Francisco Ballester, J. C. “Tom Mix”, Josep Lluís

Facerias...

El MLR fou tema de discussió dins dels comitès oficials del moviment llibertari a

França, tant en plens de la FIJL com de la FAI. El MLE (inclosa la CNT) desautoritzà

les accions realitzades a terres catalanes pels joves llibertaris. El MLR només trobarà el

suport de les JJLL de Catalunya. El II Congrés del MLE va acordar no reconèixer el

MLR i fins i tot no va autoritzar l’assistència dels seus delegats al comici. Facerias, que

havia acudit com delegat de les JJLL catalanes, va poder intervenir davant de la

Comissió de Defensa on va exposar els plans d’acció que havien previst efectuar-hi a

Barcelona i rodalies.

Al retorn cap Espanya tota la delegació de les JJLL va esser detinguda per la

gendarmeria francesa a Tour de Carol, essent traslladats a la presó de Perpinyà. Poc

després, el febrer de 1949, els principals representants del MLR. Eren detinguts a

Barcelona. En el combat dels llibertaris contra la dictadura hem de recordar els noms de

nombrosos militants que van patir repressió, uns foren assassinats per la policia com

Raúl Carballeira, Francisco Martínez, Amador Franco, César Saborit, Bernabé Rivas,

Pere Adrover … Altres militants van passar molt temps a la presó com Domingo Ivars,

Miquel Garcia, Diego Camacho (Abel Paz), Liberto Sarrau, Joaquina Dorado, Francisco

Ballester, Joan Busquets…

Ferran Aisa-Pàmpols