Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

Ferran Aisa

 

1894-1899 Joan Salvat-Papasseit neix el 16 de maig de 1894 al carrer Comte d’Urgell, 96 de Barcelona. Fill de Joan Salvat Solanas i Elvira Papasseit Orovitg. Uns dies després és batejat a la Parròquia de Santa Madrona en un dia de pluja en què són afusellats cinc anarquistes al Castell de Montjuïc. 7 de de juny de 1896 atemptat de Corpus a Barcelona. 1898 guerres colonials d’Espanya que perd Filipines, Puerto Rico i Cuba. Federico Urales i Soledad Gustavo funden La Revista Blanca.

1900: Neix el seu germà Miquel.

1901-1905: 1901: Mor d’accident el seu pare, on treballa, de fogoner a bord del Vapor Montevideo en el trajecte Barcelona-Cadis. Aquest fet marcarà la imaginació de l’infant que veurà la imatge del seu pare com un heroi. Salvat és acollit a l’Asil Naval situat en la corbeta Tornado ancorada al port de Barcelona. Més endavant entrarà també el seu germà Miquel. A l’Asil rep una educació catòlica, nacional i militar. Participa amb els nens de l’Asil en les processions religioses com Corpus, enterraments i actes solemnes. 1901: Ferrer i Guàrdia fubnda l’Escola Moderna. 1902: Vaga general a Barcelona. Fundació de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. Comença el regnat d’Alfons XII. Mor Mossèn Cinto Verdaguer. Alexandre Lerroux es fa popular amb els seus mítings republicans radicals.

1906-1910: Amb 12 anys abandona l’Asil Naval amb la intenció d’entrar a estudiar als Salesians marcat per una profunda fe catòlica. Però les necessitats econòmiques de la família el porten a treballa de mosso de botiga i d’aprenent d’escultor. Fa amistat amb Joan Alavedra, Emili Eroles, els germans Palau i acudeix a les llibreries de vell de Santa Madrona. El 1906  Eugeni D’Ors comença a publica a La Veu de Catalunya “Glosari” donant pas al naixement del Noucentisme- L’any 1909 apareix el Manifest Futurista de Marinetti que influenciarà a Salvat-Papaseit. El juliol d’aquell any esclata la Setmana Tràgica. 13 d’octubre afusellament de Ferrer i Guàrdia. El novembre de 1910 es funda la CNT.

1911: Viu al carrer Gignàs. La seva set de lectura el porta a l’Ateneu Enciclopèdic Popular on

llegeix llibres com L’Home i la Terra de Reclus, La conquesta del pa de Kropotkin, La mare de

Gorki i, entre altres, Així parlava Zaratrusta de Nietzsche. Assisteix a conferències de Francesc

Layret, Salvador Seguí, Gabriel Alomar, Diego Ruiz, Felip Cortiella, Eugenio Noel... A l’AEP

coneix a Joan Amades, Manuel Ainaud, Amador Revilla, Josep Maria de Sucre, Andreu Nin...

1911: Mor Joan Maragall. Picasso pinta “Les senyoretes d’Avinyó”.

1912: Amb els seus companys funda el Grup Antiflamenquista Pro Cultura i fa campanya contra les curses de braus. Coneix a Carme Eleuterio Ferrer, la seva futura esposa. Forma part de la Junta de l’AEP com bibliotecari.

1913: Salvat-Papasseit secretari de la Secció Literària de l’AEP. Apollinaire publica Les pintures cubistes.

1914: Viu una etapa de bohèmia revolucionaria participant en les tertúlies del Bar del Centro amb els redactors de Los Miserables (Fernando Pintado, Ángel Sanblancat, Mateo Santos, Plató Peig...). Publica articles revolucionaris a Energia. Esclata la Primera Guerra Mundial Prat de la Riba primer president de la Mancomunitat de Catalunya.  Mor Anselmo Lorenzo.

1915: Comença a treballar de guarda al moll de la fusta. Viu al carrer Sant Miquel, 17 de la Barceloneta. J. M. López Picó funda La Revista on col·laborarà Salvat. Campanya de l’AEP pro escoles belles i dignes.

1916: S’afilia a les Joventuts Socialistes de Barcelona escrivint articles al setmanari Justicia Social (Reus) firmats amb el nom de Gorkiano. Per un article publicat a Los Miserables sobre Portugal és condemnat a dos mesos i un dia de presó. Comença a escriure articles a Sabadell Federal i publica els col·leccionable “Glosa de un socialista. L’1 de juliol apareix a Sabadell Federal el seu primer article en català “La Nacionalitat i el Socialisme”. Viu al carrer Carme, 108. Tristan Tzara presenta el Manifest Dadà. Apareix la revista avantguardista Trossos dirigida per J. M. Junoy. Pacte sindical CNT-UGT.

1917: Entra a treballar de mosso a la Faianç, poc després s’incorpora de depenent a les Galeries Laietanes. Publica Un enemic del Poble (títol inspirat amb l’obra dramàtica d’Ibsen) revista d’avantguarda que sortirà fins el 1919. A les Galeries coneix i fa amistat amb la gent de l’art i de les lletres catalanes: Nogues, Peius Gener, JV Foix, Josep M. López Picó, Josep Pla, Josep M. de Sagarra, Torres García, Rafael Barradas, Josep Obiols... Mort Prat de la Riba, Puig i Cadafalch nou president de la Mancomunitat de Catalunya. Layret i Companys funden el Partit Republicà Català. Vaga general a Espanya (CNT-UGT). Revolució d’octubre a Rússia. Francesc Picabia publica la revista d’avantguarda 391 a Barcelona.

1918: El 7 de juliol es casa amb Carme Eleuterio a la Parròquia de Sant Miquel del Port. Viu a la plaça d’Espanya i després al carrer Sant Pau de Sitges. Cau malalt de l’anomenada grip espanyola. Publica Humo de fàbrica, recull d’articles socials firmats per Gorkiano. També edita revista Arc Voltaic amb el subtítol «Plas­ticitat del vertic. Formes en emoció i evolució. Vibracionisme de idees. Poemes en ondes hertzianes”. S’instal·la al pis familiar de Carme Eleuterio al carrer Ginés i Partagàs, 11 (Barceloneta). Finalitza la Guerra Mundial. Congrés de la CNT a Sants (Sindicat Únics). Apollinaire publica Ca·ligrames. Primera exposició de Joan Miró a la Sala Dalmau.

1919: Participa en la tertúlia de la Sastreria Miquel, coneix a Tomàs Garcés i publica a Mar Vella. Surt el seu primer llibre Poemes en ondes Hertzianes, amb cal·ligrames i versos lliures, seguint a Apollinaire, Reverdy, Marinetti. Funda amb el seu germà la Llibreria Nacional Catalana a les Galeries Laietanes. Neix la seva filla Salomé. Guerau de Liost publica La ciutat d’Ivori. Vaga de la Canadenca, vaga  general i lock out patronal. Conquesta de la jornada de les vuit hores decretada pel comte de Romanones (President del Govern) després de la vaga de la Canadenca. La CNT s’adhereix provisionalment a la III Internacional (comunista).

1920: Viatja a París a comprar llibres d’art i d’avantguarda per la llibrera. Publica L’Irradiador del Port i les Gavines. Col·labora als periòdic La Columna de Foc (Reus) i El Dia (Terrassa). Publica Contra els poetes en minúscula. Primer manifest futurista català. Repòs a Sant Joan Desvern a casa de Daniel Cardona i a Matadepera casa d’Emili Badiella. Pistolerisme a Barcelona, assassinat de l’advocat Francesc Layret. Desastre d’Annual a la guerra d’Espanya contra el Marroc.

1921: Edita la revista Proa. Col·labora a La Revista,  La Mainada, La Mainada, Cosmopolis (Madrid), etc. Publica L’Irradiador del port i les gavines. Cura de repòs a Cercedilla. Visita Madrid, el Museu del Prado i les redaccions de les revistes ultraistes Ultra, Grecia, Cosmopolis. Fa amistat am els poetes ultraistes espanyols Isaac Vando del Villar, Guillermo de Torre i Ramón Gómez de la Sena.

1922: Neix la seva filla Núria. Publica a La Publicitat amb el pseudònim de La Ploma d’Aristarc. Li publiquen dos poemes en una antologia francesa sobre la poesia catalana. Publica poemes a la revista Estat Català fundada per Francesc Macià. Estades per fer salut a Les Escaldes, Vernet, Banys d’Arles, finançat per el mecenes Lluís Plandiura. Escriu poemes a les revistes ultraistes de Madrid i a les avantguardistes europees: Grecia, Ultra, Reflector, Cosmopolis, Tableros, Sic, Porcellaria, Révue de l’Époque.

 Publica Les Conspiracions i La Gesta dels Estels. Viu al carrer Pujolet, 23, d’Horta

1923: Nova estada al Vernet. Publica el Poemes de la Rosa als llavis. Viu al carrer Argenteria, 64. Publica a la premsa Els nens de la meva escala amb il·lustracions d’Emili Ferrer, llibre que serà publicat pòstumament l’any 1926. Entre els seus amics hi ha Tomàs Garcés, Josep Obiols, Cristòfor de Domènech, Joan Alavedra, J.M. Junoy, Xavier Nogués... Apareix una antologia de versos de Salvat a Els Poetes d’Ara. Assassinat de Salvador Seguí secretari del CR de Catalunya de la CNT. Cop d’Estat del general Primo de Rivera. S’escriu amb Marinetti, Tristan Tzara, Petronio... Llegeix Mallarmé, Max Jacob, Huidrobo, etc.

1924: Mor la seva filla Núria de dos anys. El 7 d’agost mor Salvat-Papasseit al carrer Argenteria, 64. Deixa inèdit el recull de poemes Óssa menor que els seus amics li publicaran  l’any 1925.  Salvat és enterrat al nínxol 563 del cementiri de Montjuïc de Barcelona. El mateix any mor Àngel Guimerà, Franz Kafka i V. I. Lenin.

Ferran Aisa-Pàmpols (Barcelona)