Joan
Salvat-Papasseit (1894-1924)
Ferran Aisa
1894-1899 Joan
Salvat-Papasseit neix el 16 de maig de 1894 al carrer Comte d’Urgell, 96 de
Barcelona. Fill de Joan Salvat Solanas i Elvira Papasseit Orovitg. Uns dies
després és batejat a la Parròquia de Santa Madrona en un dia de pluja en què
són afusellats cinc anarquistes al Castell de Montjuïc. 7 de de juny de 1896
atemptat de Corpus a Barcelona. 1898 guerres colonials d’Espanya que perd
Filipines, Puerto Rico i Cuba. Federico Urales i Soledad Gustavo funden La
Revista Blanca.
1900: Neix el
seu germà Miquel.
1901-1905:
1901: Mor d’accident el seu pare, on treballa, de fogoner a bord del Vapor
Montevideo en el trajecte Barcelona-Cadis. Aquest fet marcarà la imaginació de
l’infant que veurà la imatge del seu pare com un heroi. Salvat és acollit a
l’Asil Naval situat en la corbeta Tornado ancorada al port de Barcelona. Més
endavant entrarà també el seu germà Miquel. A l’Asil rep una educació catòlica,
nacional i militar. Participa amb els nens de l’Asil en les processions
religioses com Corpus, enterraments i actes solemnes. 1901: Ferrer i Guàrdia
fubnda l’Escola Moderna. 1902: Vaga general a Barcelona. Fundació de l’Ateneu
Enciclopèdic Popular de Barcelona. Comença el regnat d’Alfons XII. Mor Mossèn
Cinto Verdaguer. Alexandre Lerroux es fa popular amb els seus mítings
republicans radicals.
1906-1910: Amb
12 anys abandona l’Asil Naval amb la intenció d’entrar a estudiar als Salesians
marcat per una profunda fe catòlica. Però les necessitats econòmiques de la
família el porten a treballa de mosso de botiga i d’aprenent d’escultor. Fa
amistat amb Joan Alavedra, Emili Eroles, els germans Palau i acudeix a les
llibreries de vell de Santa Madrona. El 1906
Eugeni D’Ors comença a publica a La Veu de Catalunya “Glosari”
donant pas al naixement del Noucentisme- L’any 1909 apareix el Manifest
Futurista de Marinetti que influenciarà a Salvat-Papaseit. El juliol
d’aquell any esclata la Setmana Tràgica. 13 d’octubre afusellament de Ferrer i
Guàrdia. El novembre de 1910 es funda la CNT.
1911: Viu al
carrer Gignàs. La seva set de lectura el porta a l’Ateneu Enciclopèdic Popular
on
llegeix
llibres com L’Home i la Terra de Reclus, La conquesta del pa de
Kropotkin, La mare de
Gorki i, entre
altres, Així parlava Zaratrusta de Nietzsche. Assisteix a conferències
de Francesc
Layret,
Salvador Seguí, Gabriel Alomar, Diego Ruiz, Felip Cortiella, Eugenio Noel... A
l’AEP
coneix a Joan
Amades, Manuel Ainaud, Amador Revilla, Josep Maria de Sucre, Andreu Nin...
1911: Mor Joan
Maragall. Picasso pinta “Les senyoretes d’Avinyó”.
1912: Amb els
seus companys funda el Grup Antiflamenquista Pro Cultura i fa campanya contra
les curses de braus. Coneix a Carme Eleuterio Ferrer, la seva futura esposa. Forma
part de la Junta de l’AEP com bibliotecari.
1913:
Salvat-Papasseit secretari de la Secció Literària de l’AEP. Apollinaire publica
Les pintures cubistes.
1914: Viu una
etapa de bohèmia revolucionaria participant en les tertúlies del Bar del Centro
amb els redactors de Los Miserables (Fernando Pintado, Ángel Sanblancat,
Mateo Santos, Plató Peig...). Publica articles revolucionaris a Energia.
Esclata la Primera Guerra Mundial Prat de la Riba primer president de la
Mancomunitat de Catalunya. Mor Anselmo
Lorenzo.
1915: Comença
a treballar de guarda al moll de la fusta. Viu al carrer Sant Miquel, 17 de la
Barceloneta. J. M. López Picó funda La Revista on col·laborarà Salvat.
Campanya de l’AEP pro escoles belles i dignes.
1916: S’afilia
a les Joventuts Socialistes de Barcelona escrivint articles al setmanari Justicia
Social (Reus) firmats amb el nom de Gorkiano. Per un article
publicat a Los Miserables sobre Portugal és condemnat a dos mesos i un dia
de presó. Comença a escriure articles a Sabadell Federal i publica els
col·leccionable “Glosa de un socialista. L’1 de juliol apareix a Sabadell
Federal el seu primer article en català “La Nacionalitat i el Socialisme”.
Viu al carrer Carme, 108. Tristan Tzara presenta el Manifest Dadà. Apareix la
revista avantguardista Trossos dirigida per J. M. Junoy. Pacte sindical
CNT-UGT.
1917: Entra a
treballar de mosso a la Faianç, poc després s’incorpora de depenent a les
Galeries Laietanes. Publica Un enemic del Poble (títol inspirat amb l’obra
dramàtica d’Ibsen) revista d’avantguarda que sortirà fins el 1919. A les
Galeries coneix i fa amistat amb la gent de l’art i de les lletres catalanes:
Nogues, Peius Gener, JV Foix, Josep M. López Picó, Josep Pla, Josep M. de
Sagarra, Torres García, Rafael Barradas, Josep Obiols... Mort Prat de la Riba,
Puig i Cadafalch nou president de la Mancomunitat de Catalunya. Layret i
Companys funden el Partit Republicà Català. Vaga general a Espanya (CNT-UGT).
Revolució d’octubre a Rússia. Francesc Picabia publica la revista d’avantguarda
391 a Barcelona.
1918: El 7 de
juliol es casa amb Carme Eleuterio a la Parròquia de Sant Miquel del Port. Viu
a la plaça d’Espanya i després al carrer Sant Pau de Sitges. Cau malalt de
l’anomenada grip espanyola. Publica Humo de fàbrica, recull d’articles
socials firmats per Gorkiano. També edita revista
Arc Voltaic amb el
subtítol «Plasticitat del vertic. Formes en emoció i evolució. Vibracionisme
de idees. Poemes en ondes hertzianes”. S’instal·la al pis familiar de
Carme Eleuterio al carrer Ginés i Partagàs, 11 (Barceloneta). Finalitza la
Guerra Mundial. Congrés de la CNT a Sants (Sindicat Únics). Apollinaire publica
Ca·ligrames. Primera exposició de Joan Miró a la Sala Dalmau.
1919: Participa
en la tertúlia de la Sastreria Miquel, coneix a Tomàs Garcés i publica a Mar
Vella. Surt el seu primer llibre Poemes en ondes Hertzianes, amb
cal·ligrames i versos lliures, seguint a Apollinaire, Reverdy, Marinetti. Funda
amb el seu germà la Llibreria Nacional Catalana a les Galeries Laietanes. Neix
la seva filla Salomé. Guerau de Liost publica La ciutat d’Ivori. Vaga de
la Canadenca, vaga general i lock out
patronal. Conquesta de la jornada de les vuit hores decretada pel comte de
Romanones (President del Govern) després de la vaga de la Canadenca. La CNT
s’adhereix provisionalment a la III Internacional (comunista).
1920: Viatja a
París a comprar llibres d’art i d’avantguarda per la llibrera. Publica L’Irradiador
del Port i les Gavines. Col·labora als periòdic La Columna de Foc (Reus)
i El Dia (Terrassa). Publica Contra els poetes en minúscula. Primer
manifest futurista català. Repòs a Sant Joan Desvern a casa de Daniel
Cardona i a Matadepera casa d’Emili Badiella. Pistolerisme a Barcelona,
assassinat de l’advocat Francesc Layret. Desastre d’Annual a la guerra
d’Espanya contra el Marroc.
1921: Edita la
revista Proa. Col·labora a La Revista, La Mainada, La Mainada, Cosmopolis
(Madrid), etc. Publica L’Irradiador del port i les gavines. Cura de
repòs a Cercedilla. Visita Madrid, el Museu del Prado i les redaccions de les
revistes ultraistes Ultra, Grecia, Cosmopolis. Fa amistat am els poetes
ultraistes espanyols Isaac Vando del Villar, Guillermo de Torre i Ramón Gómez
de la Sena.
1922: Neix la
seva filla Núria. Publica a La Publicitat amb el pseudònim de La Ploma
d’Aristarc. Li publiquen dos poemes en una antologia francesa sobre la poesia
catalana. Publica poemes a la revista Estat Català fundada per Francesc
Macià. Estades per fer salut a Les Escaldes, Vernet, Banys d’Arles, finançat
per el mecenes Lluís Plandiura. Escriu poemes a les revistes ultraistes de
Madrid i a les avantguardistes europees: Grecia, Ultra, Reflector, Cosmopolis,
Tableros, Sic, Porcellaria, Révue de l’Époque.
Publica Les Conspiracions i La Gesta
dels Estels. Viu al carrer Pujolet, 23, d’Horta
1923: Nova
estada al Vernet. Publica el Poemes de la Rosa als llavis. Viu al carrer
Argenteria, 64. Publica a la premsa Els nens de la meva escala amb
il·lustracions d’Emili Ferrer, llibre que serà publicat pòstumament l’any 1926.
Entre els seus amics hi ha Tomàs Garcés, Josep Obiols, Cristòfor de Domènech,
Joan Alavedra, J.M. Junoy, Xavier Nogués... Apareix una antologia de versos de
Salvat a Els Poetes d’Ara. Assassinat de Salvador Seguí secretari del CR
de Catalunya de la CNT. Cop d’Estat del general Primo de Rivera. S’escriu amb
Marinetti, Tristan Tzara, Petronio... Llegeix Mallarmé, Max Jacob, Huidrobo,
etc.
1924: Mor la
seva filla Núria de dos anys. El 7 d’agost mor Salvat-Papasseit al carrer
Argenteria, 64. Deixa inèdit el recull de poemes Óssa menor que els seus
amics li publicaran l’any 1925. Salvat és enterrat al nínxol 563 del
cementiri de Montjuïc de Barcelona. El mateix any mor Àngel Guimerà, Franz
Kafka i V. I. Lenin.
Ferran Aisa-Pàmpols (Barcelona)
No hay comentarios:
Publicar un comentario