Estiu a ponent / poesia

ESTIU A PONENT 
Ferran Aisa

(Església de Santa Maria d'Agramunt)

Un altre dia desperta Agramunt, sentim les campanes de Santa Maria, 
però de cop i volta s’acosta
una bèstia per Marià Jolonch via Cervera, 
brama una màquina brutal que desperta el veïnat,
la Mei em diu: -sembla un dinosaure...
Sí, m’ho sembla mentre creua la vila amb la seva devastadora presència,
pel centre de la vila grans camions amb bestiar, camions de grans tones,
no seria hora de fer una desviació per una altra via?
Els matins matiners a la fresqueta passegem per la banqueta del Canal,
    camps esplèndids, ametllers, horts, remor d’aigua fresca...,   
guaitem a l’horitzó pobles que semblen llunyans, allò és Montclar,
ah, sí, som al Canal d’Urgell, el famós túnel, els presos del Canals,
els carcellers, els ocells que volen lliures... Sí, els presos del Canal
i nosaltres caminem per la banqueta, lliures?
Solitaris carrers d’Agramunt de migdia, sota el sol d’estiu, hora de sesta,
per l’aire ni un pardal, capbussada a la piscina, panxacontenta al sol.
A la tarda la gent s’arreplega al xiringuito del parc per passar l’estona
davant d’un refresc o d’una cervesa, al llit del riu canta el Sió.
    Des de la plaça del Pou veiem la cigonya a la seva talaia,
    i a la plaça de Mercadal roda la sardana i, mentre sona la tenora,
novament sentim les batallades de Santa Maria, missa de vuit?
Carretera de Balaguer, a tres quilòmetres Preixens,
el mecànic fa vacances, al bar brinca una molesta mosca
i a la botiga de la Carme comprem uns gelats.
Plaça de la Vila, tranquil•litat somorta,
a l’antic Ajuntament s’hostatja l’Associació de Dones
que regala una festa a la Pilar, al Castell oneja la senyera.
Aprofitem el dia per fer excursions per les comarques de Ponent,
pobles amb noms màgics: Belianes, Nalec, Rocallaura, Maldà,
Vallbona de les Monges, Rocafort, el mercat medieval de Guimerà,
els balnearis de Vallfogona de Riucorb, Ciutadilla, Santa Maria de Queralt,
els castells medievals de la Segarra, Moncortés i l’Aranyó. Pedrolo,
a l’abast de tothom, la Cua de palla amb un assassinat
en un castell de la Segarra?
El nou canal, l’aeròdrom de la guerra, la cruïlla Guissona-Tàrrega,
a onze quilòmetres Agramunt,a prop Florejacs, les Pallargues, les Sitges,
ara passem per les terres d’Ossó, Bellver, Montfalcó,
el campanar de Puigverd, el record de Dolors Piera, mestra i comunista.
De nou Agramunt: els torrons Roig, el Blanc i Negre, el camp de futbol,
torrons Vicens, la poesia visual a “Lo Pardal”, l’art magistral de Guino,
el teatre avantguardista del Teatredetics, l’art a les golfes d’en Farreny,
històries de Viladot, la Biblioteca tancada..., per què la tanquen a l’estiu?
Les Veus del Sió, l’Escola Municipal de Música, la magnífica portalada
de l’Església, l’Ajuntament amb la bandera catalana al vent... 
La paella de Sant Joan, la xocolatada, tal vegada Jolonch,
un pastisset a Cal Batistet, la revista Sió a l’Espiga,
tertúlia a Cal Crich, olor especial a movie road als Kipps,
a la carretera d’Artesa el Molinet amb tota mena de coses pel bricolatge...
Les nits d’estiu, pluja d’estrelles, música a Més Cafè, cinema al Casal,
les caminades al Pilar d’Almenara. La calor que mata la marinada,
la melangia del mar, el xumba-xumba del Dj del Wai Kiki,
el soroll nocturn dels nuvolaris del Kronic,
que no ens deixa dormir, per cert aquesta nit
les llàgrimes de Sant Llorenç no les veurem perquè hi ha núvols,
aviat serà la Festa Major, després arribarà la Fira del Torró,
aleshores ja serà la tardor...
Agramunt, com va dir el nostre amic Bob, una site,
així és l’estiu a ponent.
 
Ferran Aisa-Pàmpols, (Agramunt, agost de 2011)
(Sió, la revista d'Agramunt i la Ribera de Sió, num. 574, desembre de 2011)

 

Víctor Colomer i Nadal

VÍCTOR COLOMER I NADAL, MESTRE I REVOLUCIONARI 

FERRAN AISA

Víctor Colomer i Nadal va néixer el 5 de juny de 1896 a Corbins (Segrià), la seva família paterna procedia de Montcortès, mentre que per línia materna eren d’Agramunt (Urgell), totes dues pertanyents al món de la pagesia. L’avantapassat agramuntí de Colomer, Pau Nadal, el seu padrí, havia treballat de sequier al Canal d’Urgell. Dins la saga dels Nadal trobem un altre Pau, el besavi, que feia de cisteller. Altres familiars de Colomer d’Agramunt eren els Esteve, el seu besavi Pere, s’havia dedicat a la ramaderia, la seva filla Maria es va casar amb Pau Nadal, traslladant-se a viure a La Portella, on naixeria la mare de Colomer. El jove de Corbins va anar a estudiar magisteri a Lleida, i ho féu al Liceu Escolar, que dirigia Frederic Godàs i Legido. A Lleida predominaven les idees republicanes i fou precisament la Joventut Republicana la primera formació política on hi va militar. Colomer va fer de mestre al Liceu Escolar, on va coincidir amb Joaquim Maurín que també es dedicava a l’ensenyament, incorporant-se, aleshores, a l’Agrupació Socialista . 
L’esclat de la revolució soviètica d’Octubre de 1917 serà determinant per joves com Colomer o Maurín, doncs, poc després, trobem els dos mestres militant a la Federació Local de la CNT de Lleida i escrivint i defensant, en el periòdic Lucha Social, la revolució russa. Precisament, el 1921, Joaquim Maurín, Andreu Nin i altres delegats de la CNT assistirien al Congrés de la Internacional Comunista a Moscou. Víctor Colomer, aleshores, era el màxim responsable de la CNT de Lleida. Quan l’organització confederal va trencar amb la internacional comunista, Maurín, Nin, Colomer i els companys prosoviètics es veieren abocats a cercar aixopluc al Partit Comunista. Colomer, paral·lelament a la lluita política, farà de mestre a diverses sucursals del Liceu Escolar: Almacelles, Binèfar, Tàrrega i Balaguer. També serà un dels iniciadors del Grup de Mestres Batec, on hi trobem la mestra Dolors Piera de Puigverd d’Agramunt. 

Colomer, per la seva militància política, és empresonat diverses vegades. Intel·lectual compromès escriu articles a la premsa obrera i participa en mítings arreu de les comarques lleidatanes. El mestre de Corbins serà un dels fundadors del Partit Comunista Català primer i, més tard, del Bloc Obrer i Camperol. El 1930 es traslladà a viure a Barcelona amb la seva companya Teresa Vilasetrú, també mestra. A la ciutat comtal exerciran tots dos el magisteri i continuaran el camí polític vers les idees revolucionàries socialistes.

Víctor Colomer, el 1932, jugarà un paper rellevant en la lluita agraria de les comarques lleidatanes. El 1933 és elegit president del prestigiós Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, on realitza una gran tasca cultural. Colomer fomenta la creació de l’Aliança Obrera i participa en els fets del 6 d’octubre de 1934, pels que serà detingut. Un any més tard es mostra en desacord a la unió del BOC amb l’Esquerra Comunista d’Andreu Nin, fusió que dóna pas al naixement del POUM. 
Víctor Colomer s’afilià, aleshores a la Federació Catalana del PSOE i, amb aquesta formació, el 23 de juliol de 1936, serà un dels fundadors del PSUC. Durant els tres anys de guerra ocuparà el càrrec de Conseller-Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i en el dos darrers dies de la guerra serà el darrer alcalde en funcions del Consistori barceliní. El 1939, acabada la guerra, serà expulsat del PSUC acusat pels delegats soviètics d´ésser trotskista i massa catalanista. Colomer i la seva família passaran a França i, pop després, embarcaran amb el vaixell Sinaia cap a Mèxic on viuran exiliats. Des de l’exili hi participarà en la reconstrucció del moviment socialista català. El 16 d’octubre de1960 Víctor Colomer i Nadal moria a Mèxic D. F.

P.S. 
(Ferran Aisa, és autor d’El Laberint roig, Víctor Colomer i Joaquim Maurín, mestres i revolucionaris, Pagès Editors-2006) 

(Revista Sió, Agramunt, setembre del 2006)