BAKUNIN
Viatxeslav Polonski
Introducció: Ferran Aisa-Pàmpols
Editorial: Base (Barcelona, 2016)
Pàgines: 205
Preu: 16.90 euros
BIOGRAFIA
 |
| Coberta Bakunin |
FERRAN AISA
La biografia de Bakunin de Viatxeslav Polonsky (traduït
al català per Andreu Nin) és
una gran síntesi exhaustiva de la
vida i l’obra del pensador anarquista i revolucionari
Mijail Bakunin (1814-1876).
Polonsky no es deixa res essencial d’un dels
intel·lectuals més arrauxats del
segle XIX, anomenats també revolucionaris romàntics.
L’autor narra la vida del príncep
rus des de la seva infància a la cort tsarista, el seu pas
per l’exèrcit i la seva
preparació per entrar com a funcionari de l’Estat. L’abandonament
de l’exèrcit i la fuga de casa
dels pares de Sant Petersbourg per anar-hi a estudiar
Moscou. La seva afició a la
filosofia el porta a freqüentar els cercles literaris de la
Universitat de Moscou. El seu pas
per la Universitat de Berlín i la seva estada a Dresde
on participa en les seves
primeres discussions polítiques i hi escriu els seus primers
articles i fins i tot l’assaig
“Discursos escolars de Hegel”. Polonsky no es deixa res al
tinter i recrea l’ambient en què
es desenvolupa Bakunin com si fos una novel·la
d’aventures. A partir de 1843
s’hi belluga amb gran facilitat per Europa, i amb el
seu amic Herzen viatgen a Zuric i
a París. Mentrestant l’estat tsarista el posa en busca i
captura com insubmís per no
retornar a Rússia i és condemnat en absència al
desterrament a Sibèria. El 1846
coneix a Karl Marx a Londres. L’any 1948 el trobem a
París per estar present a la
revolució engegada aquell any per el proletariat. Fa amistat
amb George Sand i altres
intel·lectuals francesos. Viatja a Brussel·les, Praga i altres
indrets connectant amb els grupuscles
revolucionaris. Per les revoltes que es produeixen
a Dresde i a Praga, Bakunin és
detingut i condemnat a mort, però commutada per
cadena perpetua. Uns mesos
després és lliurat al govern austríac que també el té a la
seva llista negra pels fets de
Praga. Després de passar una temporada a tres fortaleses
presó serà extraditat a Rússia.
El tsar Alexandre III el tanca primer a la fortalesa de Sant
Pere i Sant Pau i des d’allà a
Sibèria, on viurà de 1858 a 1861. A Sibèria es dedicarà a
donar classes d’idiomes d’aquesta
manera coneixerà a qui serà la seva esposa Antonia
Kviatkovshy. Finalment
aconsegueix escapar de Siberia embarcat de polissó en un
vaixell cap a Fukuyama (Japó) i
d’aqui sortirà cap a San Francisco (USA). A Nova
York funda la revista Kólokol (La Campana). El 1862 retorna a
Europa en vaixell via
Estocolm i d’aquí a Londres on es
retroba amb la seva esposa. Entre 1864 i 1866 torna a
Recórrer Europa amb especial
atenció a Itàlia on fa amistat amb Malatesta, Fanelli,
Cafiero... El 1867 funda la Lliga
de la Pau i de la Llibertat i s’adhereix amb el seu grup
a la Internacional fundada tres
anys abans a Londres per Marx. El 1868 funda la Lliga
de la Democràcia Socialista amb
una gran força a Espanya, Itàlia, França i Suïssa. La
Internacional queda dividida en
dos tendències la marxista o autoritària i la bakuninissta
o antiautoritària. Bakunin viu
amb esperança la revolució de la Comuna de París on
l’AIT juga un paper fonamental.
Les disputes entre bakuninistes i marxistes porten al
trencament de la Primera
Internacional i el 1872 el Consell General de l’AIT decideix
expulsar Bakunin i els seus
seguidors. Bakunin viu els seus darrers anys entre Itàlia
Suïssa i per guanyar-se la vida
accepta l’oferta d’una editorial francesa de traduir de
l’alemany l’obra principal de
Karl Marx, El Capital. Mentre treballa en aquesta traducció gegantína Bakunin
mor a Berna l’1 de juliol de 1876.
Ferran Aisa-Pàmpols (El Punt Avui, 17-4-2016
