El tango de David Castillo
Ferran Aisa
David Castillo ha publicat enguany una novel·la que
podríem catalogar de “no ficció”, doncs està basada en una història fictícia que
s’acosta molt a la realitat. Una novel·la coral, ben documentada, ben escrita,
excel·lent i, al meu parer, un homenatge als llibertaris que van lluitar fins
el final per canviar el món i malgrat ésser derrotats mai es van sentir
vençuts. El tango de Dien Bien Phu (Premi
Joanot Martorell) ha estat publicat
en versió catalana i castellana per Edicions 62 i Edhasa, respectivament.
Castillo era en fase de promoció del seu llibre quan ens va sorprendre a tots
el confinament pel Covid-19, precisament la presentació a la Biblioteca
Bonnemaison el passat 12 de març fou un dels darrers actes públics abans de
l’Estat d’Alarma. El cantautor Ramon Muns va tancar l’acte cantant “Los
refugiados del 39”, un dels quids principals d’aquesta novel·la. A través de
Dani Cajal, el personatge central de les principals obres de Castillo, esbrinem
la vida dels milicians de les columnes llibertàries que van seguir lluitant
després convertits en Divisions, tant a l’Ebre com al Segre i van tenir cura de
barrar el pas als feixistes perquè soldats i civils poguessin sortir per la
frontera cap a França. Allà els republicans que escapen de les urpes de Franco
seran tancats en camps de concentració. Els protagonistes de la novel·la de
Castillo passaran una bona temporada a Argelès-sur-Mer, en el camp es farà
popular el tango que cantava Gardel “Está noche me emborracho” amb la lletra
adaptada per un refugiat, el Tango d’Argelès esdevindrà un himne. L’excusa de
saber qui va fer aquella lletra convertida amb himne pels refugiat, li servirà
al narrador per revisar espais importants de la història col·lectiva dels
derrotats, i ho fa a través de la recerca a arxius i l’estudi de nombroses monografies,
dietaris, cròniques i testimonis d’una de les èpoques més brillants i alhora
més tràgiques del segle XX. A llarg de les 286 pàgines de llibre podem seguir
les passes de la Columna Durruti, de milicians com Paco Ponzán, Francisco
Carrasquer, Quico Sabaté, Josep Peirats... Els caps de la 26 Divisió, Ricardo
Sanz i Eduardo García Vivancos. Tots ells personatges reals de la història.
Dani Cajal, esdevingut detectiu, cercarà el testimoni de militants que van
viure la pèrdua de Catalunya, l’èxode i el confinament als camps de
concentració. Aquí és on el narrador desenvoluparà la trama principal de la
novel·la, la seva relació amb Pantaleó Ribot, oficial de la 26 Divisió, autor
d’un quadern que li servirà a Cajal de guia per avançar per el laberint d'esbrinar qui va composar la versió del Tango d’Argelès. Altres protagonistes
són Jesús Menero, autor també d’un dietari, i Pantaleó Cajal, avi del narrador,
i en realitat de l’autor de la novel·la. El narrador a través d’aquests
elements ens descriurà la vida als camps de refugiats, la participació dels
anarquistes a la resistència contra els nazis, l’alliberament de París i fins i
tot l’allistament de Menero a La Legió Estrangera essent destinat a Indoxina on
va participar a la batalla Dien Bien Phu. El desenllaç serà positiu per Cajal
que aconseguirà el seu objectiu de trobar el que buscava, la lletra del Tango
d’Argelès: “Somos los tristes refugiados / a este campo llegados
/ después de mucho andar, / hemos cruzado la frontera / a pie y por carretera /
con todo nuestro ajuar: mantas, macutos y maletas, / dos latas de conservas / y
algo de humor, / es lo que hemos podido salvar / después de tanto luchar / contra
el fascio invasor...”