LA BARANA DEL
VENT
Documental: Labordeta
Ferran Aisa
S’ha estrenat
als cinemes espanyols un excel·lent documental dedicat a la persona que fou
professor, poeta, cantautor, escriptor, comunicador, polític i activista
cultural José Antonio Labordeta (Saragossa, 1935-2010). El documental titulat
“Labordeta, un hombre sin más” ha estat dirigit per el director basc Gaizka
Urresti i Paula Labordeta. A través del testimoni de la seva dona Juana de
Grandes, de les tres filles i les netes i ajudats per un diari escrit per
Labordeta recreen la seva personalitat més íntima i personal del pare de
família, professor d’Institut, poeta i cantautor. El documental també aporta un
diàleg amb els seus amics més íntims de cada època que ens descobreixen
cadascun dels aspectes vitals del personatge. Des de les tertúlies literàries
(que acabaven essent polítiques) fins a la creació del Partit Socialista
d’Aragó. Passant per la fundació de la revista Andalán i per la seva
vocació de novel·lista
Tot lligat a
les seves cançons reivindicatives d’Aragó, sentimentals, melangioses i de
lluita. Qui no recorda la cançó “Canto a la libertad”, convertida en himne que
et posa el pèls de punta i emociona a la gent. El documental comença amb l’homenatge
que li van tributar més de 50.000 persones que passaren davant del seu fèretre
en el Palau de la Aljafería de Saragossa. Llàgrimes, plors, punys enlaire,
oracions, sentiments d’un poble pel seu poeta. Labordeta era una persona
entranyable, noble, crític contra les injustícies, estimat per la gent
senzilla. El film recorda la seva vida amb els seus pares i germans, entre els
quals destaca el poeta Miguel Labordeta (1921-1969), els seus estius a
Canfranch, el seu pas per la Universitat, el seu casament amb Juana, la seva
oposició a professor d’Institut i el seu trasllat a Terol. El seu pas de poeta
a cantautor amb l’èxit de tantes cançons com “Aragón”, “Los leñeros”, La vieja,
“Todos repiten lo mismo”, “Homenaje a Víctor Jara”, “Los masoveros”, “Canta,
compañero canta”, etc. I sobretot “Canto a la libertad: “Habrá un día / en que
todos / al levantar la vista, / veremos una tierra /que Ponga libertad.” El documental
repassa també seu treball a TVE presentant Un país en la mochila i els
anys de parlamentari representant a la Chunta Aragonesista amb els discursos e
intervencions al hemicicle que van fer història en un Congrés dominat per el PP
amb Aznar de president del govern que l’aragonès va enviar metafòricament a la
merda.
Vaig conèixer
a Labordeta el desembre de 2007 a Tàrrega on vam coincidir en un l’homenatge a
l’escriptor, poeta i professor anarquista Francisco Carrasquer (Albalate de
Cinca, 1915-Tàrrega, 2012). La saga Carrasquer van ser el creador de l’escola
racionalista Reclus a Sants i el seu germà Fèlix l’organitzador de “La Escuela
de Militantes de Aragón”. L’acte es va celebrar en dos espais a l’Ateneu de Tàrrega on Labordeta, malgrat
que estava ja malalt, va cantar el seu preciós himne “Canto a la libertad” i a
la Biblioteca Comarcal on per parlar de “Futuribles de la llibertat”, dins de
les Jornades Llibertàries de Tàrrega, vam parlar José Antonio Labordeta, Ignasi de Llorens, Glòria
Mellich, Víctor Juan Bordoy, David Castillo, Xavier García i Ferran Aisa.
Alhora del dinar en un restaurant de la capital de l’Urgell, Labordeta ens
mostrava la seva admiració de les idees llibertàries. Abans de reprendre el
camí cap a Saragossa ens deia: “A que no sabeu qui és un bon català? El que té
un avi o àvia aragonesa o el que té un avi o àvia anarquista”. De la gent que
estava en aquell restaurant de Tàrrega només dos vam aixecar la mà: David
Castillo i jo. Per acabar vull mencionar una frase de la seva filla Paula sobre
el documental en què manifesta: “Labordeta, un hombre sin más, es una elegía por el trovador de la
justicia social”.
