Oficines Propaganda CNT-FAI / Ferran Aisa

(Casa CNT-FAI durant l'enterament de Durruti)

LES OFICINES DE PROPAGANDA DE LA CNT-FAI

FERRAN AISA

Després del 19 de juliol de 1936 l’organització confederal i l’específica van crear les Oficines de Propaganda CNT-FAI, que tenien la seva seu a un dels pisos de l’edifici ocupat de Foment a la Via Laietana. El nou organisme tenia com a missió centralitzar i coordinar les activitats d’acció, cultura, premsa i propaganda de la CNT-FAI. El propòsit principal era mantenir arreu els acords i pactes de l’Organització Confederal tant amb els partits polítics com amb les institucions i, alhora, mantenir la línea orgànica de fidelitat als principis anarcosindicalistes. Va ser elegit secretari de les Oficines de Propaganda CNT-FAI Jacinto Toryho, periodista d’ofici que havia desenvolupat la seva feina a diaris com El Norte de Castilla, El Heraldo de Zamora, entre altres i, a Barcelona, era redactor de Solidaridad Obrera. Posteriorment fou director de Solidaridad Obrera, entre novembre de 1936 i maig de 1938, substituint a Liberto Callejas.  Les Oficines de Propaganda tenien cura de l’organització de mítings de la CNT-FAI i de les JJ.LL., arreu de Catalunya i a les zones republicanes d’Aragó i del nord del País Valencià. Al seu redós es van crear diversos equips d’oradors dedicats a fer xerrades i mítings a les barriades de Barcelona i a la majoria de pobles de Catalunya. En aquests actes participaven joves de les organitzacions llibertàries, vells sindicalistes, escriptors anarquistes i obrers de les fàbriques col·lectivitzades. Entre els col·laboradors figuraven personatges coneguts de l’anarquisme ibèric com Federico Urales al costat de joves com J. Riquer de Palau o Ramon Sentís. S’editaven opuscles, cartells de propaganda, postals, àlbums de dibuixos i pasquins amb missatges de militants destacats. També van editar llibres dirigits als milicians o als militants i, a més, van publicar les principals conferències que s’organitzaven al Cinema Coliseum, n’eren actes culturals i sociològics, que van comptar amb la col·laboració dels intel·lectuals i militants destacats de l’anarquisme com Federica Montseny, Joan García Oliver, Joan Peiró, Juan López, Alberto Carsi, Fèlix Martí Ibáñez, Higinio Noja, Gonzalo de Reparaz, Joan Puig Elias, Joan P. Fàbregas, Felipe Alaiz, etc. Les Oficines de Propaganda col·laboraven estretament amb els comitès confederals i amb els sindicats alhora d’organitzar els seus actes públics. Mantenia una estreta col·laboració amb el Sindicat Únic de la Indústria de l’Espectacle, que controlava els teatres col·lectivitzats de Barcelona,  alhora d’organitzar Festivals benèfics pro milícies, pro hospitals de sang o pro refugiats. L’organització d’activitats musicals a teatres i places de Barcelona amb la col·laboració de l’Orquestra CNT-FAI que dirigia Eduard Toldrà. Així com la participació en els gran mítings de la CNT-FAI al Teatre Olympia, a la Monumental, al Gran Price o a altres teatres de Barcelona.  Destaca també la col·laboració dels artistes del Sindicat de dibuixants en l’elaboració de cartells de publicitat, entre altres  Carles Fontseré, Josep Bartolí, José Luis Reyes “Sim”, Shum, Helios Gómez, Guillimber, Freixas, Manuel Monleón i, entre altres, Eduardo Vicente. Les Oficines van crear cinc equips mòbils equipats amb màquines d’escriure, equip d’impressió, altaveus, emissora de ràdio i fins i tot projector de cinema. A les distintes poblacions que anaven eren rebuts pels companys de la localitat que col·laboraven en l’organització dels actes. Les Oficines de Propaganda editaven el Boletín de Información CNT-FAI-AIT, on es publicaven notes confederals, consignes, articles d’opinió i resum escrit de les conferències transmeses per l’emissora CNT-FAI. Des de la Casa CNT-FAI es controlava la premsa confiscada com L’Instant i La Veu de Catalunya i, naturalment, Solidaridad Obrera, que va passar molt aviat a ser dirigida per el propi secretari de les Oficines de Propaganda Jacinto Toryho. Les Oficines de Propaganda també tenien al seu abast el control de l’emissora ECN 1 Radio CNT-FAI, que va començar a emetre els seus missatges per els ondes el 3 de setembre de 1936. L’emissora emetia la seva programació en dos freqüències: Onda Extra Curta i Onda Normal. Les primeres veus que es van sentir a través de l’emissora Radio CNT-FAI foren les de Marianet, secretari general del CR de la CNT; Federica Montseny, del CP de la FAI; i Jacinto Toryho, secretari de les Oficines de Propaganda de la CNT-FAI.

L’emissora de ràdio era una bona eina per comunicar-se amb la població i amb els militants. A més el seu abast d’ona curta feia arribar la veu arreu d’un gran part del món en diverses llengües parlades per militants de diversos països, així com la participació de destacats intel·lectuals llibertaris: Gaston Leval, Camillo Berneri, Emma Goldan, Sébastien Faure, Agustin Souchy... Les Oficines de Propaganda van obrir delegacions a les comarques catalanes, d’aquesta manera es podien organitzar més acuradament xerrades i mítings als diversos pobles de Catalunya. Les Oficines de Propaganda van posar en marxa l’Escola de Militants, amb seu a la planta baixa de la Casa CNT-FAI, per tal de promoure nous oradors entre els joves militants llibertaris i formar nous quadres per els sindicats de la Confederació. Les Oficines de Propaganda de la CNT-FAI van fer una gran tasca organitzativa que la pèrdua de la guerra va sepultar per sempre a l’oblit de la memòria que hem de continuar recuperant per veure quina va ser la capacitat de la classe treballadora en aquells moments crucials de la història d’aquest país.

Ferran Aisa-Pàmpols (Catalunya, núm. 179, febrer de 2016)