LA CULTURA ANARCOSINDICALISTA A L’EXILI
 |
| (Coberta llibre Alicia Alted) |
Alicia Alted Vigil i Lucienne Domergue han realitzat un esplèndid assaig monogràfic La cultura del exilio anarcosindicalista español en el sur de Francia, que ha publicat les edicions Cinca de Madrid. França va ser la nació que va aplegar més exiliats llibertaris espanyols del món, la majoria d’ells s’integraren als departaments del sud del país amb el centre de Toulouse com capital.
Els exiliats no solament van refer la CNT i les altres organitzacions llibertàries (FAI i FIJL), sinó que van tenir cura de difondre el pensament i la cultura àcrata a través de les publicacions periòdiques, les editorials, les conferències i els mítings. Destaca també la proliferació d’elencs teatrals i de grups poètics i literaris que es dedicaven a expandir la idea llibertària en gires excursionistes per les poblacions on hi havia exiliats polítics o immigrants econòmics.
Els exiliats confederals també van fer difusió de l’esperanto i van mantenir relació amb esperantistes d’arreu del món. L’aportació que fan Alted i la malaurada Domergue (desapareguda recientment) amb aquest treball resulta fonamental per entendre la magnitud de la tasca cultural dels llibertaris espanyols al llarg dels anys que va durar el seu exili. Per a molts exiliats va representar la resta de la seva vida, altres van poder tornar a Espanya una vegada mort Franco.
L’assaig bé acompanyat de fotografies i il·lustracions que mostren la vitalitat del moviment anarcosindicalista a l’exili. La divulgació de la idea va ser una de les constants del moviment que, a través d’opuscles, publicaren l’obra dels clàssics: Proudhon, Bakunin, Reclus, Kropotkin, Malatesta, Tolstoi, Ferrer i Guàrdia, Mella, Malato..., i, a més, no s’oblidaren dels literats: Dostoiewski, Ibsen, Zweig, Camus, etc. La presència de Cervantes i la seva obra Don Quijote va estar present a les publicacions llibertàries com per exemple el Calendari SIA.
La cultura defensada pels exiliats responia a un mecanisme tant de salvament de la identitat com del comportament ètic anarquista. Les autores de l’assaig donen noticia de la instal·lació l’any 1947 d’una emissora de ràdio d’onda curta a la Colonia Aymare sufragada pels militants de la CNT. La ràdio va ser clausurada tres setmanes després de la seva inauguració per les autoritats franceses. També comenten la trobada anual de la FIJL a Aymare durant el mes d’agost de cada any on es concentraven més de mil persones per banyar-se a les fonts de la cultura llibertària. Alted i Domerge s’immergeixen en la publicació CNT, que va aparèixer el 1944 com a òrgan del MLE i, a partir de 1945, com òrgan de la CNT (Toulouse), de la mateixa manera que Solidaridad Obrera sortia a París. És molt interessant l’anàlisi que fan de la publicació cultural CENIT, apareguda a Tolouse el 1951.L’assaig tampoc oblida l’art dels llibertaris i dels il·lustradors que van col·laborar a les publicacions anarcosindicalistes i llibertàries, Finalment només em queda recomanar a tots aquells que s’interessen per la història de l’anarcosindicalisme la lectura d’aquest llibre per comprendre la importància cultural que van donar a la seva vida els anarquistes a l’exili.
Ferran Aisa-Pàmpols
(Solidaridad Obrera núm. 357, 29-1-2014)
No hay comentarios:
Publicar un comentario