XERRADA AL MACBA (FÒRUM CONVENT DELS ÀNGELS) EL 13 DE NOVEMBRE DE 2014
 |
| (Coberta llibre. Mundo Gráfico 1934) |
FERRAN AISA
Tant a l’exposició que es va inaugurar l’any 2011 al Palau de la Virreina com en el llibre que ara presentem hi ha present una part de la història amagada d’aquesta ciutat i d’altres viles properes com ara L’Hospitalet de Llobregat i Sabadell. “¡Catalunya termina aquí! ¡Aquí empieza Múrcia!”, s’emmarca sobretot en el món àcrata del primer terç del segle XX i en les reivindicacions veïnals dels polígons d’habitatges creats a meitats dels anys seixanta. Com diuen els components del grup Produccions Nòmades (Maite Marín i Jordi R. Renom), animadors del Centre Ateneu Progressista de Caldes de Montbui, tots plegats formem part d’una cultura que ens ha estat amagada. Jo diria encara més, doncs cre que formem d’una cultura que va ser vençuda per les armes i que ha estat denigrada per tots aquells que volen fer dels Estats i les nacions les seves finques particulars. “¡Catalunya termina aquí! ¡Aqui empieza Mürcia!” Fou una pintada que els militants llibertaris de la Torrassa (L’Hospitalet) van fer l’any 1933 una paret de la Riera Blanca. La insurrecció dels cenetistes i faistes de l’Hospitalet va transcendir durant uns quant dies a la història de les gran rebel•lions humanes des del crit d’Espartac, 71 anys abans del naixement de Crist, aixecant els esclaus contra Roma fins a la Comuna de París de 1871, sense oblidar les grans lluites obreres del nostre país com la Setmana Tràgica o la Vaga de la Canadenca. El gener de 1933 a l’Hospitalet es va proclamar el comunisme llibertari, la insurrecció també es va estendre per Cerdanyola, Ripollet i Terrassa. A nivell d’Espanya la insurrecció va tenir els seus punts principals a diversos pobles de València i a Andalusia. Precisament a terres andaluses fou on la resistència dels camperols anarcosindicalistes va rebre la repressió més forta amb la tragèdia de Casas Viejas.
La persecució a que eren sotmesos els militants de la CNT i de la FAI per la Conselleria d’Interior del Govern de la Generalitat i de la policia en mans dels membres d’Estat Català Josep Dencàs i Miquel Badia. La repressió dels nacionalistes radicals catalans contra el moviment anarquista farà que s’entri en una dinàmica d’acció-repressió que patiran molts llibertaris, però que més endavant el 1936 la venjança dels escamots faistes acabarà amb la vida de Miquel Badia i el seu germà.
La pintada de la La Torrassa és un crit llibertari de negació però també d’afirmació rebel a la manera que ho diu Albert Camus a L’Home rebel. La pintada és també un clam d’alliberament contra una manera de fer política patriòtica en contra de l’individu que treballa i que lluita a favor de l’emancipació humana. La frase de la pintada bé a dir: Aquí s’acaba Catalunya que pretén ser un estat soberanista dominat per la burgesia catalana igual que la resta de països capitalistes del món, aquí comença Múrcia en canvi representa un nou espai on la utopia encara és possible i on encara es pot construir una societat sense amos ni esclaus. No és gens estrany que els anarquistes barcelonins fossin tractats despectivament de murcians pels nacionalistes catalans.
Els sindicats i federacions locals de la Comarca del Baix Llobregat, seran els únics que en el Ple Regional de FF.LL,celebrat el 23 de juliol de 1936, s’oposi al pacte de la CNT-FAI amb la Generalitat. La comarcal del Baix Llobregat votarà en contra de la constitució del Comitè de Milícies i del pacte amb la Generalitat de Catalunya, i, alhora, proposa la proclamació del comunisme llibertari a Catalunya.
Els anarquistes per promoure la seva cultura creen eines per formar-se ja siguin societats, publicacions i biblioteques. Societats de tota mena des de sindicals a grups d’afinitat àcrata. Al primer terç de segle XX es multipliquen les cooperatives, les escoles racionalistes, els ateneus, les editorials i tota mena d’agrupacions (naturistes, vegetarians, pacifistes, anticlericals, esperantistes, esperitistes, feministes, etc.). En el glossari recollit al llibre se’n recullen unes quantes com ara l’Ateneu Enciclopèdic Popular, que sense ser anarquista realitzava una tasca dirigida a les classes populars i als obrers en particular; l’Ateneu Cultural Racionalista de la Torrassa, on es crearà l’Escola Moderna de la Torrassa portada pels germans Ocaña: de l’Intitut Maurín creat per el POUM al Palau de la Virreina; l’Escola Racionalista Élisée Reclus dirigida per la família Carrasquer; la Sociedad Progresiva y Femenina, dirigida per Àngeles López Ayala; Mujeres Libres, fundat el 1935 per Lucia Sánchez Saornil, Amparo Poch i Mercedes Comaposada; el Jardí de l’Amistat de Sabadell, creat per Llum de la Selva i la seva companya Carme-Flor de Maig; etc. També citen persones vinculades a aquestes entitats culturals com Conxa Pérez, Ginés Alonso, Llum de la Selva (Isidre Nadal Baqués); Mateo Santos, el redactor de Los Miserables i de Solidaridad Obrera convertir en director de Popular Film i en cineasta àcrata durant els fets revolucionaris de 1936; Emma Goldman, que va visitar la col·lectivitat agrícola de l’Hospitalet; el polígons de Bellvitge; la guarderia Tin-tin creada pels veïns a Bellvitge; l’escola de bosc de Can Rull i l’Escola de Bosc de Montjuïc, on Rosa Sensat incorporà a l’ensenyament el mètode Montessori. No hi falta la referència a publicacions d’Hospitalet com Ideas o la Revista Ágora, on escriuen joves llibertaris com el rajoler Josep Peirats i Ginés Alonso. Tampoc s’oblida dels espais lúdics i d’esplai que van representar les fonts, els berenadors i els balls de Montjuïc per a les classes populars barcelonines.
¡Aquí termina Catalunya! ¡Aquí empieza Múrcia!, no s’atura en els anys anteriors a la Guerra Civil, sinó que explora èpoques més properes però també marcades per la lluita reivindicativa ja fossin vagues laborals o manifestacions veïnals. Sobretot remarquen la lluita reivindicativa de les dones per tal d’aconseguir millores en el seu entorn, ja fossin escola, transport, mercat o metge. Finalment “¡Catalunya termina aquí! ¡Aquí empieza Múrcia!” està marcat per una línea tranversal que mostra com en plena ebullició de l’anarquisme popular a Barcelona i rodalies existeix una societat paral·lela que està construir la societat del demà avui mateix.
Ferran Aisa-Pàmpols,
(Barcelona, 13 de novembre de 2014)
No hay comentarios:
Publicar un comentario