LA BARANA DEL
VENT
LAYRET,
CENTENARI D’UN ASSESSINAT
FERRAN AISA
Francesc
Layret i Foix, va néixer al carrer Sant Pau, 6, de Barcelona, el 10 de juliol de 1880 en el si
d’una família burgesa decantada cap a les idees republicanes. La bona situació
econòmica familiar va propiciar que Layret pogués estudiar les carreres de dret
i filosofia i lletres. En plena joventut va ser un dels fundadors de
l’Associació Escolar Republicana conjuntament a Lluís Companys i altres
estudiants progressistes. El 1902 els components d’aquesta associació van
participar en la fundació de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Layret va arribar a
ser president d’aquesta prestigiosa entitat cultural. La seva carrera política va
estar marcada per la progressia lliberal a través de diversos partits
republicans. Layret va participar en el moviment de Solidaritat Catalana. El
1906 fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona i, més endavant, Diputat a
Corts per Sabadell. La seva trajectòria política i la seva popularitat en els
mitjans obrers li van fer crear una imatge de polític honrat. Layret col·laborà
en els diaris El Poble Català i La Lucha, on va escriure articles de
gran transcendència lligats als conflictes socials i polítics d’aquells
moments. Són anys de grans esdeveniments mundials com la Gran Guerra, la
revolució soviètica i la força de l’anarcosindicalisme a Catalunya. Temps de
moviments vaguístics com el de la Canadenca que aconseguirà la jornada laboral
de les vuit hores. La lluita social comporta la detenció de nombrosos
sindicalistes. Els comitès pro presos no
donaven l’abast a l’hora de fer campanyes solidàries o festivals benèfics als
teatres del Paral·lel per recaptar fons. Els socors als detinguts es feia extensible
a la seva família i, entre altres coses, cercaven ajuda per la defensa penal.
L’advocat escollit per la CNT catalana fou Francesc Layret, el qual acceptava
col·laborar en la defensa dels sindicalistes sense cobrar pels seus serveis. A
l’oficina de Layret treballaven els advocats Joan Casanovas i Lluís Companys,
que assistien regularment als judicis en defensa dels treballadors. Layret
acudia diàriament a la Model per assabentar-se de la situació dels presoners,
ho feia recolzat en unes crosses, doncs era paralític des de la infància. A la
repressió governamental cal afegir-hi l’aparició del Sindicat Lliure i de
pistolers a sou de la patronal. El 30 de novembre a les set de la tarda, Layret
s’havia citat amb l’alcalde de Barcelona Martínez Domingo perquè intercedís per
la llibertat del regidor municipal. Malauradament, aquesta reunió no
s’arribaria a produir mai... Els presos van començar a ser distribuïts fora de
Barcelona: uns foren enviats a Fernando Poo, a la colònia de la Guinea
Espanyola; altres a diversos penals espanyols i encara van quedar sindicalistes
tancats a la Model i al castell de Montjuïc. Les cordades de presos eren una
realitat en aquella Barcelona grisa i trista de l’any 1920. El general Martínez
Anido, veritable virrei de Barcelona, va decidir enviar trenta-quatre destacats
cenetistes a la fortalesa-presó de la Mola (Maó), entre els quals hi havia els
amics de Layret Salvador Seguí i Lluís Companys. La notícia del trasllat a Maó
va córrer com la pólvora per la ciutat... Francesc Layret va sortir de casa
seva cap a les sis de la tarda, al carrer Balmes, 26, per anar a protestar
davant del governador civil pel trasllat dels detinguts, però al carrer
l’estaven esperant uns pistolers a sou de la patronal per matar-lo. L’advocat
republicà va caure ferit de mort al mig del carrer, al costat del seu portal,
mentre anava a pujar a un taxi. La noticia de la seva mort va causar una gran indignació
a Barcelona, sobre tot a les barriades obreres. El seu enterrament fou
multitudinari, davant la protesta obrera la policia va carregar contra els
assistents. Al dia següent la CNT declarava vaga general a tots els rams de la
indústria a Barcelona i a Sabadell. La capital catalana viuria uns terribles
anys marcats pel pistolerisme...
No hay comentarios:
Publicar un comentario