16/1/21

Rafael Farga Pellicer / Manuel Vicente Izquierdo / Ferran Aisa

Rafael Farga Pellicer (1844-1890), precursor de l’anarquisme català i l’anarcosindicalisme ibèric Ferran Aisa
Manuel Vicente Izquierdo (Barcelona, 1954), Màster en Història Contemporània per la UAB i Catedràtic d’Ensenyament Secundar, és un dels principals especialistes en la història del moviment obrer del segle XIX. De les seves investigacions destaquen: Josep Llunas i Pujals (1852-1905), La Tramuntana i el lliure pensament radical català (1999); Els tipògrafs de la Academia. Forjadors de l’acratisme llibertari del segle XIX. Precursor de l’anarcosindicalisme del segle XX (2017) També ha estudiat l’Ateneu Català de la Classe Obrera i, entre altres, la biografia d’Eudald Canivell i Masbernat (1858-1928). El seu darrer llibre és una exhaustiva biografia d’un dels fundadors de la Internacional a Espanya, Rafael Farga Pellicer (1844-1890), Forjador de l’anarquisme català, publicat el 2020 per l’editorial tarragonina Lo Diable Gros. Manuel Vicente Izquierdo recupera de l’oblit a un dels personatges amb pes moral i organitzatiu del moviment obrer del segle XIX. Per primera vegada tenim una biografia completa de qui va ser un dels més significats organitzadors del moviment obrer català i espanyol des del moment en què es van promoure les societats obreres. A través de la seva participació activa podem resseguir l’evolució del republicanisme, el federalisme, la cooperació, l’ateneisme, l’anarquisme, l’internacionalisme..., com diu l’autor: L’objectiu d’aquesta biografia és recuperar de l’oblit un personatge fundacional del moviment obrer català, en general, i de l’anarcosindicalisme en particular. Rafael Farga Pellicer fou un home clau de la primera generació d’anarquistes, responsables de la introducció del nou ideal a l’Espanya del l´últim terç del segle XIX. Rafael (Antonio, Justo i Pastor) Farga Pellicer va néixer al número 13 del carrer de les Magdalenes de Barcelona el 12 d’agost de 1844, fill d’una família humil, el pare procedia de Guissona i la seva mare de Reus. La Barcelona d’aquell temps encara estava encerclada de muralles amb les indústries dins del casc antic. El capitalisme industrial es mostrava salvatge amb l’explotació dels treballadors (homes, dones i infants) amb unes horribles condicions de treball: llargues jornades laboral, salaris minsos, accidents laborals, inexistència de drets, etc. A aquestes mancances laborals hi havia que sumar-hi el problema de l’habitatge, l’analfabetisme i les malalties i pandèmies que patien en més força les classes populars. L’any que va néixer Farga Pellicer ho feia també el moviment cooperativista a Manchester que tanta influència tindria a Catalunya. En els primers anys de vida es produeixen a Barcelona la revolta de les selfactines, protesta dels teixidors contra les fàbriques de filatures que havien introduït aquestes màquines i contra l’atur forçós resultat de la mecanització. Les revoltes socials formen part de la història de la Barcelona del segle XIX, la lluita per l’associacionisme és reprimida pel govern, el 1855 es produeix l’execució pública del dirigent obrer Josep Barceló Cassadó, que rep el garrot vil davant de la porta de Sant Antoni. Rafael Farga Pellicer fou escolaritzat en primera ensenyança i després va continuar estudis a l’Escola de Mestres d’Obres, Aparelladors, Agrimensors i Directors de Camins Veïnals. Entre els seus companys hi havia el futur arquitecte Camil Oliveras que el 1876, a la tertúlia del Cafè Pelayo (Pelai cantonada Rambla) freqüentada també per Josep Llunas i Pujals, Simó Gómez, Salvador Pagès, Antoni Gaudí i Eudald Canivell, va presentar el projecte d’un monument commemoratiu dedicat a Bakunin que acabava de morir a Berna. La primera feina de Farga Pellicer fou a la impremta de la Llibreria Nacional i Estrangera de la Rambla de Santa Mònica, on també treballava el seu cosí Antonio Pellicer Peraire. L’any 1864 es va fer soci de l’Ateneu Català de la Classe Obrera, entitat que passarà de les idees progressistes al republicanisme i d’aquí a l’internacionalisme sota l’ègida de Farga Pellicer, Jaume Balasch o Ramon Lostau. El primers articles de Farga apareixen a El Obrero, publicació que serà clausurada per el general O’Donnell, n’és el temps en què té lloc el primer congrés obrer espanyol a Barcelona, poc després esclatarà la revolució de la Gloriosa. L’Ateneu Català de la Classe Obrera i les organitzacions del moviment obrer creixen amb l’impuls del republicans federals. L’octubre de 1868 es creà la Direcció General de les Societats Obreres de Barcelona, essent el seu primer secretari Rafael Farga Pellicer. La davallada del republicanisme federal entre la classe obrera va fer arrossegar els treballadors cap l’internacionalisme que s’acabava de fundar a Londres i que havia estat promogut a Espanya per l’emissari de Bakunin, Giuseppe Fanelli. Farga Pellicer esdevindrà un dels propagadors de l’Aliança de la Democràcia Socialista i de l’Associació Internacional del Treball. Des de les societats obreres de Barcelona impulsaran el juny de 1870 la celebració del Primer Congrés Obrer de la Regió Espanyola, que serà presidit per Farga Pellicer. El Congrés es va celebrar al Teatre Circ Barcelonès del carrer Montserrat, l’escenari va ser decorat per el pintor Josep Lluís Pellicer amb eines i emblemes de treball i un estendard vermell amb el lema: No más derechos sin deberes, no más deberes sin derechos. Farga Pellicer va fer un discurs de caràcter obrerista, va denunciar els Estats i va sentenciar el lema internacionalista: La emancipación de los trabajadores ha de ser obra de los trabajadores mismos. Manuel Vicente Izquierdo, diu: El paper de Rafael Farga Pellicer va ser cabdal en l’èxit del Congrés i la creació de la FRE. Va obrir el Congrés amb un discurs clarament internacionalista i anarquista, va formar part de la comissió que va redactar el dictamen sobre l’organització social dels treballadors, va presentar diverses proposicions que foren sempre aprovades i va estar pendent en tot moment del bon curs de les discussions i del compliment del reglament. Farga Pellicer, com a delegat de les societats obreres barcelonines va estar present a la vConferència de València, i en representació de la FRE als Congressos de l’AIT. Farga va mantenir correspondència amb Bakunin i amb altres militants internacionalistes. En els seus viatges per assistir als Congressos de l’AIT va conèixer Mijail Bakunin, James Guillaume, Adhémar Schwitzguébel i va mantenir bona relació amb els delegats espanyols Tomás González Morago, Nicolás Alonso Marselau, Anselmo Lorenzo. Els delegats espanyols van connectar amb Marx, Engels, Lafargue en els congressos celebrats a Londres i a La Haia i, posteriorment, a Sait-Imier, on es va produir la ruptura entre marxistes i anarquistes. El 1873 es va produir la proclamació de la Primera República Espanyola La Federación (15-2-1873) manifestava: La Internacional no se satisface con Nuevos cambios de forma; quiere la liquidación social completa, la libre federación universal de libres asociaciones obreras, y el triunfo de la Anarquía y del Colectivismo. Aquell mateix any assisteix al Congrés Antiautoritari de Ginebra. Un cop acabat el Congrés Farga Pellicer i García Viñas es traslladen a visitar Bakunin a Berna. Al seu retorn a Barcelona viurà la caiguda de la República i la repressió de la Internacional. La Federació fou reconstruïda en la clandestinitat i el 27 de juny de 1874 es reunia en Congrés Madrid. Farga va continuar formant part de la Comissió Federal de Barcelona conjuntament a Trinidad Soriano, Francesc Tomàs, José García Viñas, Josep Llunas i Pujals i altres. En aquest anys la Internacional rep l’impuls de la Comuna de París, aleshores una gran part del moviment obrer ja s’havia apartat del republicanisme i s’havia radicalitzat cap a l’anarquisme. Malgrat això una altra part del moviment obrer es decantà per el marxisme aconseguint el control de La Emancipación. El 1872 Farga Pellicer s’havia casar amb la seva cosina Petronila Pellicer Peraire, instal·lant-se en un pis al número 63 del carrer Carretes, fruit d’aquesta unió naixerien quatre fills: Perino (1873), Rosina (1874), Ònia (1878) i Ederio (1882). Al llarg dels següents anys Farga visqué a diversos pisos de la Ronda de Sant Antoni. Afeccionat a la música anava sovint al cinquè pis del Liceu a escoltar òperes. El 1878 va entrar a treballar com a gerent a la impremta La Academia, situada al número 90 de la Ronda Universitat de Barcelona, on van treballar la majoria dels dirigents àcrates de Barcelona, Manuel Vicente Izquierdo, els cita: Josep Llunas i Pujals, Anselmo Lorenzo, Antoni Pellicer, Eudald Canivell, Pere Esteve, Jaume Torrents Ros, Emili Hugas, Lluís Gil, Gaietà Oller o els germans Josep i Enric Vives. La impremta va editar periòdics d’una gran qualitat com La Tramontana, El Neógrafo, La Asociación, Acracia i El Productor. Farga Pellicer el 1881, davant la crisi que havia enfonsat a la FRE, va col·laborar en la creació de la FTRE que va realitzar una assemblea pública de treballadors el 20 de març de 1881 al Teatre Odeon i el mes de setembre un Congrés al Teatre Circ Barcelonès. Rafael Farga Pellicer, amb el pseudònim de Justo Pastor de Perico, va publicar Garibaldi: Historia liberal del siglo XIX, ideas, movimientos y Hombres importantes de 1789 a 1889, una monumental obra en dos volums de 2.395 pàgines, Manuel Vicente Izquierdo cita a Canivell per explicar que el llibre tingué de col·laboradors Antoni Pellicer, Anselmo Lorenzo i Josep Llunas i Pujals. El llibre és una crònica de les lluites socials del segle XIX, un homenatge a Giuseppe Garibaldi i a diversos teòrics de la revolució: Blanc, Fourier, Proudhon, Lassalle, Marx, Bakunin, Fanelli... A les darreres pàgines del llibre de Manuel Vicente Izquierdo hi ha publicades les notes biogràfiques fe Farga Pellicer escrites per el seu company de lluita Eudald Canivell i el tanca amb diversos textos internacionalistes i fins i tot una carta de Farga Pellicer dirigida a Bakunin. Rafael Farga Pellicer va morir el 14 d’agost de 1890, a causa del seu pas per les masmorres humides del Castell de Montjuïc patia reumatisme i tenia una salut molt delicada, Manuel Vicente Izquierdo, escriu: Sembla clar, doncs, que la seva mort prematura es degué a una insuficiència cardíaca, quan li faltaven només dos dies per complir quaranta-sis. Ferran Aisa-Pàmpols (Barcelona, 16 de gener de 2021)

1 comentario: