Adolfo Castaños Poemario

 

La Barana del Vent

Poemari d’Adolfo Castaños

Ferran Aisa

 

S’ha presentat a l’Ateneu Enciclopèdic Popular del carrer Reina Amàlia, 38, el llibre d’Adolfo Castaños Poemario (1972-2021). La vida de un poeta anarquista a través de sus textos. L’obra ha estat possible gràcies a la voluntat de la seva companya María Ángeles Igartua, entusiasta coordinadora dels Cabarets Poètics de l’AEP y també amb Xavier Oller dels que es realitzen a l’Ateneu Rosa de Foc. Poemario és un compendi dels seus tres llibres publicats La Libertad y el desarraigo (Libro Negro), De ti hacia mí has de llegar (Libro Rojo) y Ahora que dicen que viene un tiempo nuebo (Libro Blanco). El primer llibre porta una introducció del mateix autor, el segon un pròleg de Mateo Rello y el tercer el prologa Bernat Muniesa i l’antiprologa Luis Andrés Edo. Inclou també el recull Poemas Barcelona 2011-20215, que comença amb el text “La poesia y la anarquia”, en què diu: <<La poesia y el anarquismo tienen consanguinidades que, a la vez que territorios cercanos, son, tal vez por esa cercanía íntima, motivo, si no de desencuentro, si de falta de profundización en la relación mútua.>> Finalment el poemari recull els versos i textos que Castaños va publicar entre 2016 i 2021 a Facebook. Maria Ángeles Igartua fa la semblança del poeta al inici del llibre fent un recorregut per la seva vida que va començar a Barcelona el 7 d’octubre de 1954 y va acabar a Eibar el 9 de març de 2021. Fill de pare andalús i mare catalana, veí del barri de Sant Martí de Provençals. L’Adolfo ja era brillant a l’escola e influenciat pel seu germà Modesto, onze anys més gran, es va iniciar a la lectura poètica. Als 17 anys va presentar els seus poemes a la cantautora Júlia León que actuava al Casino de l’Aliança del Poble Nou. En aquell temps l’Adolfo treballa en un centre fabril d’aquest barri. L’any 1974 es va unir amb qui seria la seva companya per vida, la Maria Ángeles Igartua. El 1974 es traslladaren a Madrid on faria amistat amb el poeta Carlos Oroza que li presenta Fernán Gómez y García Calvo. Castaños va participar en el món editorial i cultural fent de corrector d’estil d’Alianza Editorial. Va connectar amb la contracultura de las publicacions El Pendón, Bicicleta, Campo Abierto... L’abril de 1978 participa per primera vegada en un recital poètic a las Jornades Llibertàries de Torrelavega (Cantabria) i al míting de la CNT a San Sebastián de los Reyes (Madrid). L’any 1979 van retornar a Barcelona on el setembre del mateix any va néixer la seva filla Guiomar, nom que recorda a Machado. Després de la seva tasca durant anys en el moviment veïnal de La Verneda, el 1995, a l’Ateneu Llibertari d’aquest barri funda amb la seva companya, la seva filla i altres joves el Grup León Felipe, que van posar en marxa el Cabaret Poètic on actuaven a més altres poetes i cantautors. Poc després el Grup s’adhereix a l’Ateneu Enciclopèdic Popular on Adolfo Castaños serà vicepresident durant vint anys. A l’AEP serà un dels companys que lluitarà per aconseguir recuperar un local digne per la entitat cosa que es feia efectiva l’any 2021 amb la inauguració d’un espai al barri del Raval. Castaños va participar sovint en les trobades poètiques “Voces del Extremo” a Bilbao y amb l’AEP i va participar en el documental “Repensar Barcelona” de Site Size que el van presentar en la Biennal de Venècia. Poemario recull també diversos textos de Castaños sobre temes relacionats amb la poesia i la vida social de l’AEP o del moviment llibertari. El llibre mostra nombroses il·lustracions que ens acosten al poeta, a la seva obra i a la seva filosofia de la vida. Magnífic treball que recupera l’obra d’un personatge icònic dins del panorama poètic llibertari dels darrers anys. Per acabar citaré un text d’Antoni Castells sobre Adolfo Castaños: <<Tot i que no escric poesia ni tampoc soc un expert sen aquest camp, conec la poesia de l’Adolfo, l’he llegit i escoltat en nombroses ocasions, i sempre m’ha impactat i he fruit intensament, per la seva força, fondària i expressivitat. Per això m’agradaria que tot aquell que tinguí l’ocasió pugui gaudir de la lectura d’aquest quadern.>>

 

Solidaridad Obrera, núm. 390, desembre de 2025