PLACA DEDICADA A JOAN SALVAT-PAPASSEIT SITUADA AL CARRER COMTE D'URGELL, 93 DE BARCELONA. DESCOBERTA EL DIA 2 D'OCTUBRE DE 2013
En aquesta casa va néixer
Joan Salvat-Papasseit
(Barcelona 1894 – 1924)
Poeta i escriptor d’avantguarda
“Som de la Llibertat i per la Llibertat
suara i per sempre.”
2 d’octubre de 2013
 |
| Salvat-Papasseit als Tres Pins de Montjuïc (1919) |
Ajuntament de Barcelona
DESCOBRIMENT DE LA PLACA A JOAN SALVAT-PAPASSEIT AL CARRER COMTE D’URGELL, 93.
Ferran Aisa
La placa en rècord de Salvat-Papasseit és una reivindicació de la Mei Vidal i meva, des de que vam publicar l’any 2002 Joan Salvat-Papasseit, l’home entusiasta. Josep Maria Huertas Claveria secundava aquesta reivindicació en un escrit a La Vanguardia el 3 de juny de 2002. També vam portar la proposta a l’Arts Santa Mònica durant l’exposició dedicada a Salvat-Papasseit l’any 2010 i, finalment, l’octubre del 2012, després de cercar el recolzament de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample i vam fer arribar la proposta a la Comissió de la Memòria Històrica de Barcelona que la va aprovar.
Joan Salvat-Papasseit va néixer el 16 de maig de 1894, segons consta en el Certificat de Naixement expedit al Registre Civil de Barcelona, al segon pis del carrer d’Urgell, 93 de Barcelona. Els seus pares Joan Salvat Solanas i Elvira Papasseit Orovitx eren barcelonins de la barriada de Sants i els seus avis eren naturals de pobles del Camp de Tarragona (Reus, Selva de Camp, Miravet d’Ebre i Pla de la Cabra, respectivament). La família Salvat visqué en aquest edifici, aleshores envoltat de fàbriques i solars sense construir, fins l’any 1911. Els Orovitx, familiars de la mare de Salvat, vivien molt a prop d’aquí a pisos a l’Esquerra de l’Eixample (Urgell, Consell de Cent i Aribau). Tres dies després Salvat era batejat a la parròquia de Santa Madrona del Poble-sec. El poeta ho rememora: <<Vaig néixer el dia 16 de maig de 1894. Pocs dies després era batejat a la parròquia de Santa Madrona, dins d’una tarda de pluja com una ostentació. Aquell dia a Montjuïc posaven en capella uns condemnats a mort. La ciutat, arraulida i poruga, no tenia respir. En fer-me cristià, el capellà va dir-los als qui em duien: “Nat amb aigua obstinada, morirà en foc potser...” Aquesta predicció mai no ha tingut tranquil•la a la meva pobra mare. (...)>>
Salvat-Papasseit va passar la seva infància en aquesta casa fins a la tràgica mort del seu pare (fogoner del vaixell Montevideo de la Cia. Transatlàntica). Aleshores va acollir-se com orfe del mar a la caritat de l’Asil Naval Espanyol vivint durant cinc anys a la corbeta Tornado ancorada al Port de Barcelona. Als dotze anys en sortir de l’Asil va començar a treballar de mosso de diverses feines. L’any 1911 la família Salvat (la mare i els dos germans, Joan i Miquel), deixaven el pis del carrer Urgell i anava a viure al carrer Gignàs de Ciutat Vella. Als vint anys guardava fusta al moll i escrivia a Los Miserables. Als vint-i-tres anys fundava la revista Un enemic del Poble. El 1918 es casava amb Carme Eleuterio i aniria a viure al carrer Giné i Partagàs de la Barceloneta. Aquell mateix any publicava Humo de fábrica i, un any després, començava la seva carrera poètica i d’avantguarda paral·lela a la seva malaltia de tuberculosi. En els darrers cinc anys de la seva vida va tenir dos filles (Salomé i Núria), va treballar de llibreter a les Galeries Laietanes (Gran Via, 613) i va fundar una editorial anomenada Libreria Nacional Catalana, va escriure sis llibres de poemes (Poemes en Ondes Hertzianes, L’Irradiador del Port i les Gavines, La Gesta dels Estels, Les Conspiracions, El Poema de la rosa al llavis i Óssa menor), nombrosos articles a la premsa i una sèrie de contes dedicats a les seves filles (Els nens de la meva escala), va fer estades a diversos sanatoris per intentar pal·liar la seva malaltia. Hi va viure uns mesos al carrer Pujolet d’Horta i finalment al carrer Argenteria, 64 on el mes de febrer de 1924 moria la seva filla Núria i el 7 d’agost Salvat-Papasseit, quan només tenia trenta anys.
Salvat-Papasseit vaviure una vida breu però intensa. Fou un autodidacte convertit en pensador i home de lletres: socialista, llibertari, separatista, avantguardista, poeta...El tema social i el tema nacional per ell era una mateixa lluita. Així s’expressava Salvat-Papasseit: “Som de la llibertat i per la llibertat suara i per sempre. Allí on clami un esclau, allí nosaltres” (pensament a Un enemic del Poble); i “Catalunya és un nom i és una amada. Ai d’Ella si demà, en haver-la fet lliure, tornava contra nos (Missió per Catalunya).
Ferran Aisa-Pàmpols,
(Barcelona, dos d’octubre de 2013)
No hay comentarios:
Publicar un comentario