Somnis derrotats / Exili i Repressió

CRÒNIQUES DELS SOMNIS DERROTATS 

Ferran Aisa

 

(Un dels millors llibre sobre l'holocaust nazi)

En el primer trimestre de l’any 2004 han aparegut quatre llibres que fan referència a la memòria col·lectiva dels nostre poble: Joan Serrallonga i Urquidi, Refugiat i desplaçats, dins la Catalunya en guerra, 1936-1939, (Editorial Base). Daniel Serra i Jaume Serra, L’exili dels republicans, el  somni derrotat, (Columna). David Serrano i Blanquer, L’hora blanca, l’holocaust i Joaquim Amat-Piniella, (Fundació Ars i Ajuntament de
Manresa) i Montse Armengou i Ricard Belis, Les fosses del silenci, (Rosa dels vents). Tots ells tenen en comú que destapen la llosa de l’oblit i trencant el silenci mostren les interioritats de la brutal repressió que van patir els perdedors de la guerra. És la història del somni derrotat com bé escriuen Daniel i Jaume Serra en el seu assaig sobre l’exili dels republicans.
Joan Serralonga ha realitzat un detallat estudi sobre els refugiats i desplaçats dins la Catalunya en guerra. El treball minuciós de Serrallonga permet fer un seguiment, poble a poble, d’un dels aspectes més desconeguts i tràgics de la guerra civil espanyola. L’autor, d’una manera exhaustiva, presenta les vicissituds de les persones que van haver de deixar casa seva, davant l’avanç feixista, per traslladar-se a la reraguarda republicana. Catalunya va ser un dels llocs principals d’acollida de refugiats tant d’altres regions espanyoles, com de la mateixa Catalunya conforme es desenvolupava la guerra. L’assaig de Serrallonga analitza l’actuació organitzativa del Govern de la Generalitat, els ajuntaments, els partits i els sindicats, davant l’allau de refugiats que calia atendre, alimentat i hostatjar. El professor Joan Serrallonga ressegueix, perfectament, el fil de l’època i narra la història d’un temps difícil però solidari que cal no oblidar, doncs, Catalunya va acollir, segons una nota de la Generalitat de 1937, 568.254 persones refugiades d’altres comunitats.
Daniel Serra i Jaume Serra presenten el testimoni d’homes i dones que van viure la retirada cap a França de 1939 i que van ser testimonis directes dels camps de concentració, tant dels francesos com els d’extermini nazis. El fil de l’obra ressegueix en primera persona els avatars de sis ciutadans que es van veure obligats a marxar a l’exili.
Els autors, a través d’aquestes persones, construeixen la història tràgica d’un poble vençut, d’un somni derrotat. Els sis personatges no en busca d’autor sinó de si mateixos van desfent el fil de la història i la mostren amb la seva vessant més humana: la caiguda de Barcelona, la diàspora de milers de persones, els camps a la Catalunya nord, les companyies de treballadors estrangers, Mauthausen, la resistència i l’esperança de l’acabament de la guerra mundial.
David Serrano i Blanquer, autor de diversos llibres sobre el tema dels camps nazis, presenta amb L’hora blanca, premi d’assaig Antoni Esteve (Òmniu Cultural) i Premi Recerca Institució de les Lletres Catalanes, un assaig sobre l’holocaust, la figura de l’escriptor Joaquim Amat-Piniella i la seva obra K. L. Reich.
David Serrano, amb el seu estudi, analitza aquesta novel·la fonamental de la condició humana. L’estudi realitzat per Serrano esdevé una profunda reflexió sobre l’abast de la tragèdia de l’holocaust que van patir també els republicans espanyols. L’autor analitza l’obra d’Amat-Piniella que, en el seu exili, armat amb la paraula s’enfronta a l’horror a que pot arribar a sotmetre a l’home: <<La paraula esdevé el vehicle que te l’art per arribar a la catarsi, com reconeix Imre Kertész, una catarsi de <<l’hora blanca>> que ha de permetre fer néixer un nou Home.>>
K. L. Reich és, sense dubta, una de les millors novel·les de la literatura europea sobre els camps d’extermini nazis. L’assaig de David Serrano mostra com des del laicisme, Amat-Piniella, va construir la seva obra com un precursor de l’existecialisme humanista preconitzat per Albert Camus.
Un altre llibre que marca el tarannà dels somnis derrotats és el que han escrit Montse Armengou i Ricard Belis, Les fosses del silenci, subtitulat, Hi ha un holocaust espanyol? L’estudi d’Armengou i Belis es capfiquen a esbrinar quina va ser la brutal repressió que va fer desaparèixer més de 30.000 persones afusellades en les fosses del silenci. Aquest assaig és fruit de la recerca documental que han realitzat aquests dos periodistes pel documental del mateix títol que va ser emès per TV3. Com els anteriors treballs exposats, aquest estudi també respon a les conseqüències tràgiques immediates que va seguir a la derrota en les zones republicanes durant la guerra civil. El treball periodístic és completament exhaustiu i d’una gran precisió. Els autors es centren sobretot en la repressió que van patir els republicans als llocs “alliberats” pels feixistes on es van dedicar a fer una veritable matança com és el cas de Badajoz, Zafra i també als pobles del Pallars Sobirà. Santiago Carrillo, en el pròleg, escriu: <<L’Espanya d’avui i la de demà mantindrà viva la lliçó del passat sobre allò que no ha de tornar a passar. Serà un acte de justícia històrica que ja no causarà cap víctima com a conseqüència d’enfrontaments.>>
En general aquest quatre llibres ajuden a refer la memòria històrica i recuperar la veritat negada sistemàticament pel franquisme i que va ser silenciada durant els primers anys de la transició democràtica.
Ferran Aisa-Pàmpols
(Avui, 8 de juliol de 2004)