Carmen Amaya / llibre Raval

50è ANIVERSARI DE LA MORT DE LA BALLAORA GITANA CATALANA CARMEN AMAYA.

 CARMEN AMAYA AMAYA (Barcelona, 2 de novembre de 1913 o 1918?-Bagur, 19 de novembre de 1963).

(Estàtua de Carmen Amaya als Jardins Brossa de Montjuïc. Foto Mei Vidal)

CARMEN AMAYA ELS SEUS INICIS A LES TAVERNES DEL RAVAL DE BARCELONA. DEL SOMORROSTRO AL MÓN.
 
FERRAN AISA I MEI VIDAL

Barcelona va ser la capital del flamenc, al districte cinquè es podia sentir el ritme sec dels ballarins en els tablaos i els crits esqueixats dels cantaores. Els cafès-concert s’omplien amb la classe popular barcelonina  que anava a sentir l’art del flamenc. (...)
L’artista més gran del flamenc va ser Carmen Amaya, que va ser descoberta als catorze anys al Villa Rosa, quan cantava i ballava acompanyada pel quadre de guitarres format per Manolo Bulerías, el seu pare el <<Xino>> i Miquel Borrull i el seu fill. De ben
petita, als sis anys, Carmen Amaya ja es guanyava la vida ballant. Cada nit, amb fred o pluja. Carmencita caminava descalça, des de la seva barraca del Somorrostro, de la mà del seu pare, fins a alguna taverna del Raval a ballar fins a la matinada per dos rals, i sempre amb la por que els guàrdies els agafessin i els portessin als
calabossos del districte. Al Colmado La Taurina, al costat de La Criolla, va començar a ballar Carmen Amaya, la gitaneta, ànima pura, com li deia Sebastià Gasch: <<Aquesta noieta és un
priducte de la natura. És l’antiescola, l’antiacadèmia. Tot el que sap, ja ho sabia quan va néixer. La Carmela s’apodera tot seguit de l’espectador amb l’enèrgica convicció del rostre, amb l’embriaguesa de les seves piruetes a la segona, amb la qual l’ardor animal s’alia a la precisió russa, amb la rabiosa bateria dels talons i amb el joc variat dels seus braços, que tan aviat s’enlairen excitats, com cauen abandonat, morts, al llarg del cos, moguts únicament per les espatlles.>> 
Carmen Amaya va ballar a la bodega Colón; al Cangrejo Flamenco i al Villa Rosa va ser descoberta per Vicente Escudero, que la considerà la més gran ballarina de flamenc i la va portar de gira per Amèrica.

Ferran Aisa-Pàmpols i Mei Vidal
(Fragment extret del llibre El Raval, un espai al marge, Base, Barcelona, 2006. I hi ha una altra edició en llibres de butxaca a la col·lecció Portàtil del 2011).